Schmitt, Eric-Emmanuel. L’Òscar i la Peggy Blue. Barcelona : Cruïlla, 2005.

Novel·la realista que ens presenta una història trista: la d’un noi, l’Òscar, malalt de leucèmia. Es tracta d’una narració poètica, plena d’humor i emocions, que ens fa reflexionar sobre els grans temes de l’existència: la felicitat, la mort, les relacions humanes…

El llibre segueix una estructura epistolar, on se’ns mostra la relació del protagonista amb els seus pares, que no saben com abordar la malaltia del seu fill, ni com comportar-se amb ell. Tot canvia, però, el dia que coneix la “Iaia Rosa”, una dona encantadora i divertida que el va a visitar a l’hospital i que l’ajuda a reconduir aquesta i d’altres situacions.

L’any 2006 va formar part de les lectures que optaven al Premi Atrapallibres a la categoria d’onze i dotze anys. Per la temàtica, no pensava que tindria molt d’èxit entre els joves lectors, però quina va ser la meva sorpresa el dia de les votacions quan va ser, de forma unànime, el llibre més ben valorat. Han passat cinc anys i alguna participant del club de lectura, ja adolescent, em continua recordant que és el seu “llibre preferit de sempre”.

Eric-Emmanuel Schmitt, l’autor, és un dels escriptors en llengua francesa de més renom en l’actualitat, el podem recordar a: El señor Ibrahim y las flores del Corán.

Moltes de les seves obres han estat premiades, traduïdes i en ocasions portades a la gran pantalla per ell mateix, com és el cas de: Odette, una comèdia sobre la felicitat. Actualment a la cartellera també podem veure la versió cinematogràfica de L’Òscar i la Peggy Blue, però amb el títol Cartas a Dios.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=j26MqaVjKPc[/youtube]

Ambdues obres són faules en les que els protagonistes ens donen una lliçó de vida, sense caure en sentimentalismes, però recordant-nos que hem de treure el suc al nostre dia a dia.