La representació de l’àngel de la guarda i l’arcàngel Rafael en el cinema

Qui no recorda a Clarence Oddbody, l’àngel de la Guarda de George Bailey, d’aspecte bondadós i entrat en anys en el film Què bonic és viure! (1946) de Frank Capra?

Els àngels són éssers celestials. El terme hebreu “malaj” significa missatger, a l’igual que “àngelus”, en grec, vol dir: missatger, nunci (Bibliowicz, 2000). L’origen del culte a l’àngel de la Guarda, segons Réau (2007: 77-78), s’inspira en la popularitat de l’arcàngel Rafael com a mentor i guia del jove Tobies i per extensió, protector dels adolescents que deixen la casa paterna. En el segle XVI es va instituir el culte a l’àngel de la Guarda per François d’Estaing, bisbe de Rodez. La primera missa en honor a l’àngel de la Guarda va tenir lloc a Rodez el 3 de juny de 1526. Aquesta devoció va ser afavorida pels jesuïtes, que en qualitat d’educadors de la joventut, van contribuir a la creació de confraries de l’àngel de la Guarda. La primera forma que va adquirir la representació de l’àngel de la Guarda va ser la de l’arcàngel Rafael i Tobies, però després el tema es va alliberar d’aquest motlle i es va representar a un nen qualsevol acompanyat del seu àngel personal.

L’arcàngel Rafael és esmentat a la Bíblia, a l’Antic Testament, en el Llibre de Tobit. Té la funció curativa de tornar la vista a Tobit (Tb 11, 7-14), alliberar a Sara del dimoni Asmodeu (Tb 8, 1-3) i guiar i protegir al jove Tobies en un viatge (Tb 5). En el relat, l’aparença física de l’àngel és la d’un home jove. A les obres d’art, sovint se l’ha representat vestit de peregrí i amb els atributs d’un peix (el fetge i cor van servir com a encens per foragitar un dimoni i la fel per guarir la ceguesa de Tobit) i un pot de remeis medicinals. 

En el cinema, l’arquetip d’àngel de la Guarda va gaudir d’èxit i va ser l’únic representat fins a finals dels anys vuitanta. A Què bonic és viure!, l’àngel Clarence aconsegueix evitar que George Bailey se suïcidi fent que s’adoni de la importància de la seva vida i de com ha contribuït a la millora de la dels altres. El guió del film es basa en el conte The Greatest Gift de Philip Van Doren Stern. S’hi ha trobat un cert nexe entre el Conte de Nadal de Charles Dickens i el film de Capra: si Scrooge rep la visita de tres fantasmes que el fan reflexionar sobre l’egoisme amb el que ha conduït la seva vida, Bailey és aconsellat per un àngel de la Guarda sobre tot el bé que ha fet a la gent del seu entorn i el desastre que hagués estat si no hagués intervingut de manera generosa a la vida dels altres. Del film es va fer una seqüela amb figura angèlica femenina amb vestidures del segle XIX, Clara, a It Happened One Christmas (1977) de Donald Wrye i una altra seqüela amb personatge masculí a Clarence (1990) de Eric Till.

La representació figurativa de l’àngel Clarence a Què bonic és viure!  és la d’un estel en un primer moment i després, la d’un ésser humà sense ales. La seva indumentària és la roba interior que consisteix en una camissa blanca llarga que recorda una túnica. Més endavant, va amb un vestit jaqueta senzill com la resta d’habitants. L’àngel de la Guarda Dudley en el film La dona del bisbe (1947), de Henry Koster, també adopta una aparença humana, sense ales i amb un vestit jaqueta elegant. La manera de representar els àngels amb vestit jaqueta, no és casual, s’entén que han d’anar elegants perquè l’espectador sap que són éssers importants, distingits i el vestit jaqueta és la indumentària pròpia de treball d’oficina, del món dels negocis i de la diplomàcia. L’àngel està desenvolupant a la Terra una tasca encomanada, que es podria considerar en certa manera, laboral, ja que l’ésser pertany a un cos o organisme celestial. Per tant, el vestit jaqueta també esdevé un element d’identificació, de què és membre i forma part d’una entitat més gran.

La indumentària canvia a la sèrie de televisió Autopista cap al cel (1984-1989), dirigida per Michael London, Victor French i Dan Gordon, on l’àngel Jonathan, d’aspecte humà, adopta robes informals que consisteixen en: camisa, texans i caçadora, per passar desapercebut. La seva missió consisteix a ajudar a resoldre els problemes de la gent. També, succeeix el mateix a la sèrie de televisió Joséphine, ange guardien (1997-2014) de Laurent Chouchan, Philippe Niang, Michael Lengliney.

La presència de l’arcàngel Rafael en versió femenina es troba al film ¡Tan lluny, tan a prop! (1993) de Wim Wenders. Rafaela acompanya a un moribund i recorda la funció curativa assignada a aquest arcàngel. El fet d’escollir una fisonomia femenina dolça i delicada podria estar relacionada amb la seva funció guaridora i que fins fa pocs anys, a la societat actual qui tenia cura dels malalts eren les infermeres, que majoritàriament eren dones. Wim Wenders havia realitzat abans el film El cel sobre Berlin (1987), on els àngels duien a terme la funció de testimonis del que succeïa al món sense intervenir-hi. El director va tenir com a guionista a l’escriptor austríac Peter Handke, que també va ser l’autor de la cançó de la infància, “Lied vom Kindsein”, que es recitava en diversos moments de la pel·lícula. Una altra obra que va influir en el film va ser les Elegies de Duino, un llibre de deu poemes de Rainer María Rilke, publicat a Leipzig el 1923. Esmentava els àngels en diversos poemes. En un fragment del primer: “Los Ángeles -se dice- ignoran a las veces, si están entre los vivos quizás, o entre los muertos”, pot haver influït en Wim Wenders al situar els àngels com a espectadors de la vida dels humans, però sense poder intervenir.

A la sèrie de televisió Sobrenatural (2005-2020) d’Eric Kripke, temporada cinc i sis, l’arcàngel Rafael ocupa un cos humà com a recipient i primer, és el d’un home negre i després, el d’una dona també negra. En aquest cas, les seves funcions estan completament deslligades dels aspectes curatiu i de guia. Es tracta d’un àngel que ha perdut la fe en Déu i dona suport al pla de Miquel d’aconseguir el paradís a la Terra a través de l’Apocalipsi.

Arcàngel Rafael dins un cercle de foc a la sèrie Sobrenatural, de Eric Kriple. Temporada 5, 2009-2010, capítol 4, (1:46).

Arcàngel Rafael a la sèrie Sobrenatural, de Eric Kriple. Temporada 6, 2010-2011, capítol 22, (1:53)

En conclusió, quan en el cinema s’ha vist la necessitat de representar figures angèliques s’ha inspirat principalment en textos com la Bíblia i en les representacions artístiques de la història de l’art. Però també, els cineastes han estat permeables a les obres literàries i artístiques del seu temps que han influït en els seus films.

La funció que compleixen els àngels en el cinema ha anat canviant al llarg del temps. Inicialment, en els films dels anys quaranta, són àngels de la Guarda que desenvolupen una tasca de protecció i guia a les persones. Per contrast, al segle XXI predominen els àngels guerrers dotats de poders, que unes vegades lluiten a favor dels éssers humans i unes altres no. S’observa que s’ha produït un progressiu allunyament dels referents textuals com la Bíblia, la literatura i la història de l’art per deixar-se influir per altres mitologies i per la narrativa que envolta els superherois, éssers dotats d’uns poders i d’unes vulnerabilitats immersos en la lluita del bé contra el mal. També, l’avanç tècnic en els efectes especials digitals ha permès el lluïment dels poders d’aquests personatges. S’ha passat d’unes temàtiques més sensibles i solidàries al lluïment d’escenes de lluita amb efectes especials.

Bibliografia

 

5 Comments

  1. De Der Himmel über Berlin de Win Wenders hi ha una adaptació prou comercial que es diu City of Angels…i arribat a aquest extrem, sense ser tots angels però sí representació de la bondat amb components fantàstics o extra-terrenals al cinema em sembla adient ampliar el focus amb les aportacions de Ladislao Vadja (Un ángel pasó por Brooklyn), Vittorio de Sica (Miracolo a Milano), Fernando Palacios (El día de los enamorados) i també Ernst Lubitsch i el seu remake de Warren Beatty (Heaven Can Wait).

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.