El president de Phenix, un dels majors bancs europeus, emmalalteix de càncer. En el seu lloc situen a Marc Torneuil, un jove assessor, humil però talentós, format a Goldman Sachs. En un principi ha de ser un substitut provisional, un home de palla manipulable, per a calmar els mercats. Ben aviat, però, començarà a prendre les seves pròpies decisions contra el criteri dels taurons de les finances que el rodegen. A mesura que va adquirint major poder, la vida familiar i la seva personalitat s’anirà degradant, i paulatinament perdent el control sobre la pròpia realitat, entrant en una espiral de deliris vils i mesquins, enlluernat per el miratge de l’èxit i el poder, i empès pel món corrupte i deshonest del negocis de gran volada.

“… El diner és un gos que no demana carícies. Li llences la pilota més i més lluny i ell sempre te la torna sense parar …”

La pel·lícula de Costa-Gavras fa un retrat despietat del món de les finances i els seus secrets, de la manipulació i utilització de les persones, de l’ambició i la hipocresia de les classes dirigents i del luxe obscè en el que hi viuen rodejats, dels fons voltor i l’especulació salvatge, de les agències de qualificació, de les deslocalitzacions, dels acomiadaments que fan pujar les accions de les empreses i les bonificacions que reben els directius per aquests, dels robots que realitzen sense cap mena de control els fluxos financers i que permet reduir personal, del blanqueig de diner, de les estafes i fraus i delictes que comet la màfia financera cada dia amb el beneplàcit de la classe política.

Costa-Gavras ens ha acostumat a la seva mirada punyent, que en clau d’ironia destapa els aspectes més sòrdids de la condició humana. El poder, l’ambició, la falta d’escrúpols, la perversió i la degradació moral, la falta de sensibilitat i empatia són temes centrals de les seves pel·lícules; que despullen les contradiccions i les misèries d’un sistema capitalista que actua, sense pietat, contra les persones.