Nadeem, Aida. Beyond destruction. [S.l.] : Uruk, 2010
La singularitat d’Aida Nadeem provoca un bon grapat d’emocions en qui l’escolta. La seva música conté ecos d’Orient i Occident, sons electrònics i ètnics es donen la mà, abraçant la poesia i una veu molt especial.
Però anem als inicis. Aida Nadeem neix a Bagdad el 1965, començant des de petita a conrear la música, la dansa i la poesia. Als dotze anys, interessada en la música clàssica europea, estudia a l’Acadèmia de Música i Dansa de Bagdad, especialitzant-se en el fagot. L’any 1986 entra a formar part de l’Orquestra Simfònica d’Iraq.
Els anys 80 són anys d’agitació política a l’Iraq. Aida Nadeem s’involucra políticament, al mateix temps que estudia a la Universitat Al-Mustansiriya. L’any 1991, quan s’inicia la Guerra del Golf Pèrsic, Nadeem es trasllada a Dinamarca com a refugiada política. L’any següent s’inscriu a la Reial Acadèmia Danesa de Música, amb el fagot, una vegada més, com a instrument principal.
A d’ensems, els interessos musicals de Nadeem es van diversificant i ampliant. L’escena underground, artistes com Bill Laswell, Nina Hagen, Talvin Singh o Transglobal Underground criden la seva atenció. A poc a poc, i gràcies al seu talent, el seu estil va prenent cos i, finalment, nom: “arabtrònica”.
Aquest estil es caracteritza per la fusió de ritmes electrònics i la barreja amb sons orientals i música tradicional iraquiana, a més de la presència destacada de la veu d’Aida Nadeem. Amb el seu primer àlbum, Arabian Underground (1998), ja va ser reconeguda com una de les artistes estrangeres més importants de Dinamarca.
Al 2002 arriba Arabtrònica i al 2005 Out of Bagdad!. En aquest últim cas, l’artista fa un particular homenatge a la seva ciutat i a la seva gent, en contra del fonamentalisme i la discriminació, i en contra també de l’avenç de la indústria militar que exerceix un gran i negatiu impacte en les condicions de vida de milions de persones, malmetent la convivència entre les diferents comunitats.
Beyond destruction arriba al 2011. Aquest treball continua mesclant elements procedents de la seva cultura d’origen amb les tendències electròniques procedents del centre d’Europa. Combina el trip hop, l’arabesque i l’underground asiàtic, introduint a d’ensems elements de poesia iraquiana i, com sempre, lletres pròpies. La peculiar veu de l’artista completa, a la fi, un estil tan personal com original, una veu que es converteix en un instrument més.
I, per finalitzar, apuntar la gran capacitat comunicativa d’Aida Nadeem als seus concerts que sempre són vibrants, plens de magnetisme. Ella sedueix no només amb la seva veu i música, sinó també amb el gest, la dansa i expressió del seu cos.
