Kourosh Yaghmaei. Back from the brink
Los Angeles : Now-Again,  p. 2011

 
Amb la revolució de 1979 el xa Mohammad Reza Pahlavi es veia obligat a abandonar el poder a l’Iran, instaurant-se una república islàmica. El nou règim de l’aiatol·là Jomeini es va caracteritzar entre d’altres coses per una forta repressió cultural, que va significar silenciar la veu de molts artistes de l’època com Kourosh Yaghmaei. Ara, per primera vegada, un segell nord-americà edita una retrospectiva dedicada a aquest músic cabdal en la història del rock iranià, traient a la llum gravacions dels anys setanta que es creien perdudes, però que l’artista havia guardat secretament durant anys.

Des de ben petit, Kourosh es va aficionar a tocar el santur, un instrument tradicional persa de corda percudida, demostrant grans habilitats com a músic autodidacta. La seva adolescència va estar influïda per la música occidental que escoltava a la ràdio i els discos que comprava a les botigues de Tehran (de Bach a Bob Dylan o Louis Armstrong), fins que va decidir canviar el santur per la guitarra elèctrica. Amb la seva primera banda, The Raptures, tocava temes de The Ventures, The Kinks o The Monkees.

El seu primer senzill, Gole yakh (1973), amb lletra del seu amic i poeta Mahdi Akhavan Langeroudi, i refusat en un principi a les emissores de ràdio, va acabar sent un gran èxit al seu país (va vendre 25 milions de còpies) i el col·locà a primera línia dels músics precursors del rock iranià, juntament amb Golden Ring i The Rebels. La psicodèlia, el rock progressiu i el funk es deixaven intuir a les seves melodies, incorporant teclats i bateria als sons tradicionals perses i aportant un so innovador a les seves cançons, a la manera com d’altres artistes –Erkin Koray o Mogollar– ho començaven a fer també a Turquia.

Després de la revolució s’imposà la prohibició de tota música de tall occidental i la carrera de Kourosh, amb tres àlbums i un altre a punt de publicar-se, es veu truncada de sobte. Es censuren els seus discos, la seva veu i fins i tot la seva imatge durant dues dècades, en les que va haver de dedicar-se a escriure música instrumental per a nens o a donar classes de guitarra.

Back from the brink recull cançons de l’etapa més rica i prolífica de l’artista, de l’any 1973 al 1979. Un document únic que ret homenatge a aquest artista iranià i que reflexa un trist moment per a la música dins la història d’Iran. El propi Kourosh explica al llibret que acompanya el disc com, anys més tard i després de la repressió, es va retrobar amb el seu antic bateria. Quan van provar de tornar a tocar junts, aquest, amb llàgrimes a la cara li va dir: “ja no sóc capaç de tocar mai més”.