Sondheim, Stephen. Boscos endins = Into the woods. Barcelona: Tempsrecord, 2008

Antaviana, Nit de Sant Joan, El Mikado, Mar i cel i Flor de nit són alguns dels grans èxits de la companyia teatral catalana Dagoll Dagom. L’any 2007 van decidir adaptar al català, un musical que no s’havia estrenat comercialment a Barcelona, Into the woods del compositor Stephen Sondheim, amb la col·laboració de James Lapine en el llibret de l’obra.

Stephen Sondheim, un dels grans talents del teatre musical americà, és el pare musical de les obres Sweeney Todd, Sunday in the park with George, Company i Follies entre altres. Ha guanyat premis com el Tony, el Pulitzer i, fins i tot, l’Òscar per a la cançó Sooner o later de la pel·lícula Dick Tracy (Warren Beatty, 1990), cantada per Madonna.

L’obra es va estrenar al Old Globe Theatre de San Diego el 4 de desembre de 1986, i un any després l’obra a Broadway amb gran èxit de públic i crítica, ja que va rebre els premis Tony més importants d’aquell any.

L’argument de l’obra és el següent: el narrador presenta els diferents personatges -la Ventafocs, la Caputxeta vermella, el Jan- que entren al bosc per aconseguir els seus somnis com anar al ball reial, portar menjar a casa l’àvia o vendre la vaca, intercanviant-la amb les mongetes. El punt d’unió de les històries és un matrimoni forner que necessita un objecte de cada personatge per trencar l’embruix que li va fer una bruixa, convertint-se el final del primer acte en el final feliç de cadascú dels contes. A l’inici del segon acte es veu el que passa després del final feliç i, els personatges no estan satisfets, encara volen més coses.

La producció catalana va comptar amb un repartiment destacat que inclou Gisela com la Ventafocs, Mone com la malvada bruixa, Anna Moliner com la Caputxeta vermella, Carlos Gramaje com el Príncep blau i el Llop, entre altres…

Joan Vives va traduir, adaptar i dirigir musicalment l’obra de manera meravellosa. El leiv motif del musical és la estrofa “boscos endins, a caminar, ja és massa tard per recular, boscos endins sense oblidar, per què emprenem el viatge”. Totes les cançons són molt bones, però en destacaria el Pròleg, la presentació de l’argument; Què tal? Com estàs? la cançó de la Caputxeta vermella i el llop; És per sempre, la cançó de final feliç; Mitjanit, la cançó de la bruixa i sobretot l’última Els nens miren i escolten.

Un disc molt recomanable. Us agradarà sentir la història i al llibret del disc trobareu narrat l’argument tot indicant en quins moments apareixen les cançons.

Podeu gaudir escoltant qualsevol de les produccions de Dagoll Dagom, com de qualsevol títol de Stephen Sondheim.

Us adjunto alguns moments destacats de Boscos endins: