Munari, Bruno; Agostinelli, Enrica. La Caputxeta Vermella, Verda, Groga, Blava i Blanca. Barcelona: Barcanova, 2001.

Artista, dissenyador, il·lustrador, escriptor, creador…  no me n’he pogut estar de rellegir Bruno Munari per posar-lo al prestatge del Bibarnabloc.

En aquest llibre, la tradicional i per tots coneguda Caputxeta Vermella dels germans Grimm ens demostra com portar a la pràctica l’art de la transformació i com els personatges es poden reinventar i tornar a reinventar-se fins a l’infinit.

Munari i Agostinelli, autora de «La Caputxeta Blava», van pensar quatre colors, però, què passaria si la Caputxeta fos Violeta? Com seria el seu llop, el seu paisatge, la seva àvia? Potser viuria a la Provença envoltada de camps d’espígol? I si fos el Caputxeto? Aquesta pregunta ens la respon Anthony Brown amb el seu llibre Dins del bosc.

M’entusiasma aquesta capacitat de jugar amb els personatges i d’estimular la imaginació del lector, sigui petit o gran, i per això no resulta gens estrany que la dedicatòria sigui per a Gianni Rodari, amb qui Munari i Agostinelli van compartir experiències, feines i contes.

A més, i d’això se’n diu «escombrar cap a casa», la Caputxeta em serveix de drecera per portar-vos a conèixer el Liberart, la I Mostra Creativa de les Biblioteques de Sant Andreu. Esperem la vostra participació!

I ja per acabar, un repte: heu «vist» la Caputxeta Blanca?

1 Comment

  1. He fet una ullada al llibre i m’ha semblat una gran idea això de “deconstruir” el conte de la Caputxeta des de diferents perspectives. Postmodern i divertit a la vegada.
    Per altra banda, espero que la iniciativa del Liberart sigui un èxit!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.