Benavent, Elisabet
En los zapatos de Valeria.
Madrid: Suma de Letras, 2013

Valeria en el espejo
Madrid: Suma de Letras, 2013

Valeria en blanco y negro
Madrid: Suma de Letras, 2013

Valeria al desnudo
Madrid: Suma de Letras, 2013

La Valeria és una noia de gairebé 28 anys, acaba de publicar una novel·la que ha gaudit d’un èxit relatiu, i ha deixat la seva feina com a gestora de continguts a una pàgina web per dedicar-se en exclusiva a escriure. La Valeria pateix una crisi d’inspiració. L’Adrian és el seu marit, és fotògraf, li va bé. La Valeria i l’Adrian no passen pel seu millor moment com a parella, semblen més uns companys de pis que un matrimoni. Es veuen poc, quan ho fan l’Adrian s’amaga sota la feina i fa mesos que no mantenen relacions sexuals. A la Valeria no li agrada la situació que està vivint.

La Valeria té tres amigues com tres germanes, molt diferents entre elles i amb maneres diverses de viure i entendre la vida.

La Lola és una salvatge. És traductora i té una facilitat tremenda per fer que la seva feina no sigui una càrrega insuportable. És coqueta i atrevida i gaudeix plenament de la seva sexualitat. La Lola té una relació amb en Sergio, un company de feina que té parella. S’ho passen bé junts però la situació no la fa feliç.

La Carmen té una bona feina però odia al seu cap, en Daniel, i està enamorada del Borja, un company de feina que sembla que no tingui gaire interès per ella. Carmen és intel·ligent i sensata i viu la vida d’una manera molt lògica. És l’amiga que escolta i entén sense jutjar. La Carmen és l’amiga que ens agradaria tenir.

La Nerea és una pija de les que cau bé amb una feina de responsabilitat i una vida basada en els convencionalismes. Viu la vida d’una manera molt diferent de les seves amigues però dóna equilibri al grup. La Nerea acaba de conèixer a un home i sembla que és l’adequat.

Tot rutlla més o menys encara que no com la Valeria voldria, i aleshores coneix en Víctor. I tot el seu món es capgira.

Si la publicació de la sèrie Crepuscle ens va omplir les llibreries de llibres sobre vampirs i licàntrops, la publicació de les Cinquanta ombres d’en Grey va donar llum verda a l’aparició d’un nombre indecent de sèries i llibres de gènere romàntic, chick-lit o eròtic-festiu. No us enganyaré, m’he llegit gran part de les sèries eròtiques més mediàtiques i, tot i que m’ho passo molt bé, he arribat a dues conclusions: una, l’excés de romanticisme em provoca taquicàrdies i l’altra, en la gran majoria l’estil narratiu està tan poc treballat que em resulta un insult per a l’intel·lecte.

Malgrat això tenen aquell ingredient secret que les fa addictives.

Així que, amb aquestes expectatives, vaig començar a llegir els llibres de l’Elisabet Benavent i us diré que tot i que pertany al gènere anteriorment mencionat, el seu estil narratiu m’ha sorprès per treballat i perquè fa servir una tècnica més depurada. Benavent ens regala una redacció fresca i lleugera sense pecar de fàcil, divertida, agressiva, sensual, atrevida, salvatge i descarada sense ser grollera.

L’argument poc se sembla a altres sèries. No hi ha personatges foscos amb traumes de la infància, no hi ha tècniques amatòries perverses, no hi ha situacions sòrdides. La història ens queda més a prop, és més creïble.

Ens podem identificar amb la Valeria quan dubta dels seus sentiments i també dels altres i té por a entregar-se. Ens podem identificar amb la Nerea quan els convencionalismes no la deixen ser lliure. Ens podem identificar amb la Carme quan enyora la seva vida de soltera després de ser mare. Ens agradaria haver-nos semblat una mica més a la Lola i haver gaudit més salvatgement la joventut. Llàstima que no pugui dir que una vegada vaig conèixer a un home com en Víctor, aquests viuen en un món paral·lel, però almenys no és ni mega-ric, ni mega famós, ni té traumes d’infància, ni assassina a germanastres violadors.

Els personatges de Benavent estan treballats al mil·límetre, evolucionen i maduren a través de la història d’una manera lògica tal com ho faria qualsevol donant força dinamisme a la història. El que més m’ha seduït ha sigut en Víctor, no podria ser d’una altra manera, jo sóc fan dels canalles que es redimeixen i troben l’amor de la seva vida.

Si li he de posar un però, jo diria que potser la resolució és una mica clàssica. Cop d’efecte i final feliç, però què si no podríem esperar d’una història romàntica tan intensa. I per últim agrair a l’autora que m’hagi regalat un epíleg tan complet. M’ha encantat.

Si us quedeu amb ganes de més al bloc de l’autora es pot llegir un capítol que va quedar eliminat de l’edició en paper i també un final alternatiu en quatre parts que, us aviso, si us agrada el final oficial, podeu prescindir de l’extraoficial perquè no és tan idíl·lic.

A principis de l’any passat la productora Diagonal TV, responsable de sèries com Kubala, Moreno i Manchon o Infidels, entre d’altres, ha signat un acord per portar a la petita pantalla En los zapatos de Valeria així que tindrem Valèria i Victor per estona.