És molt freqüent al llarg de la vida que es trobem en situacions on es presenten dilemes. Dilemes ètics que no deriven en el típic argument del bé i dolent sinó més aviat en la capacitat de comprensió, sensibilitat i decisió encertada al moment d’escollir tot tenint en compte un escenari ampli i sovint emmarcat per la presència dels altres. Aquest llibre com diu l’autor no tracta de situacions a resoldre per psiquiatres, confessors o gurus. Neixen d’una intranquilitat. Els casos d’aquest llibre són fruit de la comunicació de Norbert Bilbeny, catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona i candidat a la presidència de l’Ateneu Barcelonès; amb diferents persones mitjançant una secció de consulta a La Vanguàrdia durant tres anys.
Si més no, voldria plantejar-vos quatre casos com a exemple del que podeu trobar al llibre. El primer cas és el següent: què fem si ens trobem una persona sense sostre sovintejant un caixer automàtic a la nit? Ens queixem a l’entitat?. Doncs, Norbert Bilbeny argumenta que potser la solució més favorable seria infomar de la presència d’indigents a les autoritats o bé a entitats com podria ser la Fundació Arrels. Acaba el text tot subrallant-hi que sentim un menyspreu més marcat que en altres llocs del món per aquestes persones.
El segon cas és: còm no acabar amb una malatia d’Alzheimer greu com si fos un objecte?. Norbert Bilbeny explica l’existència del testimoni vital o de voluntats anticipades. És un document mitjançant la persona declara com li agradaria que li tractessin sanitàriament parlant, en cas de malaltia greu amb minses possibilitats de supervivència, és a dir, en casos ja irreversibles.
El tercer cas és: per què als estudiants universitaris ens costa de participar a classe?. L’autor assenyala com el debat o el “speaking out” com es coneix al món anglosaxó és enormement important i que en el fons rau el problema de manca de dedicació fora de classe al seguiment de matèries i lectures, en general. Un baix nivell cultural resta criteri a l’estudiant i enfebleix la curiositat.
El quart cas és: no vaig tenir èxit a la família per evitar que els nanos siguin hiperregalats al Nadal. En relació a aquest punt Norbert Bilbeny puntualitza sobre els efectes dels nens/nenes hiperregalats: hi ha excés d’individualisme, desordre i manca de capacitat de valorar allò que no és material a la vida. Atès que el planeta pateix una considerable destrucció per aquest consumisme, cal recordar l’ecoètica.
A efectes d’enriquir aquest tema us proposo dos llibres més:
Marina, José Antonio. Ética para náufragos
Barcelona : Anagrama, 1995
