Saroyan, William. La comèdia humana. Barcelona : Acantilado, 2004

Sempre que algú em pregunta  què em recomanes llegir, ja us podeu fer una idea de com estarà el meu barret d’imatges, records, fragments, sentiments…

I no me’n puc estar de recomanar a William Saroyan i aquest llibre de l’any 1942.

William Saroyan sempre va posar a la mirada dels seus personatges la nitidesa i la puresa dels nens. Tot i que les històries dels seus relats solen ser dramàtiques, William Saroyan sap crear en el lector un món màgic on el comportament humà és l’engranatge per descobrir-nos la facilitat de conviure i estimar a tothom sigui quina sigui la seva ascendència.

Aquest llibre tan exemplicador de la frase: la grandesa de les coses petites gira a l’entorn d’ Homer Macauley.

Homer Macauley és un noi de catorze any de Califòrnia. Un simple noi de catorze anys, però és un noi orfe de pare que sense edat per a treballar, en vol treballar i de fet ho fa perquè la 2a Guerra Mundial ha esclatat i el seu germà gran està en ella. Ningú cuidarà de la seva mare i germana en aquestes circumstàncies.

És un noi alegre, carinyós, però durant el desenvolupament de la novel·la veurem que en realitat ja és un home. Perquè estima a tothom qui l’envolta, perquè on veu soledat i dolor ell aporta humanitat, perquè vol i sap que pot…

Homer Macauley no és solament el noi de catorze anys que treballa a l’oficina de telègrafs. És també el seu germà petit Ulisses, és el vell telegrafista borratxo que ja hauria d’estar jubilat, és la promesa del seu germà… El seu entorn el fa com és i també li fa lluitar contra l’entorn. Ell és l’encarregat de portar els telegrames dels joves morts al front, quan ell té un germà a qui adora al front i una mare a la qual venera!!!

Solament us puc reiterar que no us podeu perdre aquest creixement personal d’ Homer Macauley ni las reflexions sobre la vida, l’amor, l’educació, la temperança, etc que impregnen aquest llibre d’aquest genial escriptor.

És un llibre que no té edat perquè els valors socials i ètics tampoc en tenen.

Recomanable la pel·lícula de 1943 de la qual us ofereixo algunes escenes.