Morente, Enrique / Lagartija Nick. Omega
Madrid: El Europeo Música,1996
L’any 1929 el poeta granadí Federico Garcia Lorca va anar a Nova York i va plasmar el seu encís per la ciutat dels gratacels en el magnífic poemari Poeta en Nueva York. Dècades després un jove cantant canadenc, Leonard Cohen, va descobrir aquells versos traduïts a l’anglès i el van impactar tant que, no tan sols va musicar i cantar alguns d’aquells poemes, sinó que fins i tot va posar de nom Lorca a la seva filla. El cercle es tanca l’any 1996 quan un altre granadí, Enrique Morente, fent un treball d’orfebreria recull les cançons de Cohen i els poemes de Lorca i en un doble homenatge les re-interpreta i revoluciona el món del flamenc amb la participació del grup de rock Lagartija Nick en alguns dels temes del disc.
Fins aquí el que podríem prendre’ns la llicència d’anomenar una bonica història de cants d’anada i tornada però Omega és molt més que això. Amb uns arranjaments valents i transgressors s’equilibren les descarregues elèctriques dels Lagartija Nick amb l’essència i qualitat flamenca d’artistes com una jove Estrella Morente, i d’altres consagrats de la categoria de Tomatito, Vicente Amigo, El Paquete, Juan Manuel Cañizares, Miguel Ángel Cortes, Montoyita i Isidro Muñoz
Convertit en disc de culte i reeditat el 2008, Omega no és una excepció en la discografia de Enrique Morente. Juntament amb la excelència a l’hora d’interpretar els cants més purs del flamenc, la experimentació amb tot tipus de sons i artistes contemporanis ha acompanyat la trajectòria del mestre.
Però ara que Morente ens ha deixat, Omega es mereix el reconeixement per transcendir més enllà dels puristes i apropar un món a vegades tant hermètic i endogàmic com el flamenc a un públic ampli i divers. I de pas deixar amb la boca oberta a molts “indies” i als fans de Leonard Cohen.
13 Comments
discazo!
Si us agrada el flamenc, us recomano la playlist que ha fet la Bib. Ramón d’Alòs-Moner sobre el Cajón Festival Flamenco Barcelona 2011.
Un disc impressionant. La cara de Cohen el primer cop que el va escoltar deuria ser un poema…
Vaig llegir fa temps que Leonard Cohen diu que Omega és tan gran com si Ray Charles hagués fet un disc amb versions de les seves cançons.
Aquest disc és una joia. Una obra d’art en majúscules. Un imprescindible entre imprescindibles. Gràcies per parlar d’ell ^_^
Quina gran pèrdua la d’Enrique Morente. Un geni del flamenc, atrevit, creatiu, clàssic, modern…. era un Monstruo !!!! Molt recomanable també Homenaje flamenco a Miguel Hernández. Però qualsevol dels seus discos val la pena com a curiositat flamenca, aquí trobaràs els disponibles a la biblioteca.
Ostras, pero lo lees y es más aburrido. No sé no hace falta tanto para decir tan poco, no?
Es curioso cómo con tan poco se puede decir tanto…
Todo depende qué sea divertido para ti… para mí es un excelente post. Gracias a discos y escritos como éste sobre estas obras, muchos logramos dejar atrás la música y las lecturas “fáciles” y “divertidas” para adentrarnos en lo que vale la pena.
Avorrit? Jo diria que oportú, ben documentat i entretingut. Ah! I el disc és una autèntica joia.
avui fa un any que el mestre ens va deixar
Per sort ens queda un llegat artístic impressionant i una saga que continua amb la seva filla Estrella Morente.
Morente era un geni!
[…] Omega […]