Jackson, Wanda
Queen of rockabilly: the very best of the rock ‘n’ roll years
London: Ace, 2000
Si busqueu rockabilly a l’Allmusic, trobeu la definició de l’estil i us llista els àlbums, els temes o els artistes més importants, doncs bé, entre els primers només hi ha una dona: Wanda Jackson.
Ella mateixa, parlant dels seus inicis als anys 50, ja ho va dir:
“Estava avançada al meu temps. La gent tot just començava a acceptar que un home fes el que es creia una música salvatge i rebel. Per descomptat no estaven disposats a acceptar una noia jove cantant aquest tipus de música. No va ser fins al 1960 que no vaig aconseguir un hit!…”
I aquest hit va ser Let’s have a party!
https://youtu.be/ip_rNAASt6I
Digueu-me: com hem pogut viure fins ara sense sentir això?
A finals d’aquest mes de gener Wanda Jackson treu un altre disc: The Party ain’t over, (Nonesuch, 2011), on versiona temes d’un bon grapat d’artistes.
Però no és d’aquest disc del que us volia parlar, sinó d’un altre que recull els seus millors temes: Queen of rockabilly, una recopilació d’Ace Records, que va sortir a la llum al 2000.
Reuneix 30 temes que cobreixen 7 anys, del 1957 al 1963. Des dels primers Hot dog! That made him mad, Fujiyama Mama o Let’s have a party fins a Long tall Sally o Rock you baby del 63. Inclou versions: Brown eyed handsome man, de Chuck Berry (la cançó parla de com n’arriba a ser de difícil la vida d’un negre en la societat blanca d’aleshores… imagineu-vos la polseguera que va aixecar Wanda, una noia blanca del sud, cantant-la); Slippin’ and slidin, de Little Richard i cançons pròpies com Rock you baby o Mean mean man.
https://youtu.be/6bpOjdQb6JE
https://youtu.be/mFHBQ3LMP4Q
Podeu llegir més a l’article publicat a musictecaris.com.
Magnum, escoltar aquestes cançons a les 10 del matí t’alegra el dia!
Doncs moltes gràcies per la recomanació!! Jo també em pregunto com havia pogut viure fins ara sense coneixer Wanda Jackson!! L’he anotat a la meva llista de prioritats..
Gràcies Magnum!
No sabia que preparava nou disc… Tant de bo es deixi caure per la nostra ciutat.
M’encanta la Wanda i aquest disc que recomanes és fantàstic. Però si era difícil per a una noia blanca del sud cantar rockabilly als anys 50, ho era encara més per a les dones negres que cantaven blues des dels anys 20. Així eren els temps…
Cita ineludible per als deixebles d’Elvis i la Wanda aquesta primavera: http://www.screaminfestival.com/indexesp.html
Keep on rockin’!
Simplement sensacional. Estaré expectant a la sortida d’aquest nou disc. Quina veu!!!