Swing & Duende

Holland, Dave; Habichuela, Pepe. Hands. Spain : Universal, DL 2010

Quan escolteu Hands estareu escoltant un disc on el flamenc i el jazz no es fusionen sinó que s’entenen. Escoltareu cançons com la mateixa Hands o Puente quebrao on el flamenc porta la veu cantant i es deixa acompanyar per un fons de jazz. Però també escoltareu cançons com Camaron o The whirling dervish on el jazz és el protagonista tot i perdre’s entre els aires orientals i els tocs i ritmes del flamenc.

També estareu escoltant al contrabaixista de jazz Dave Holland i al maestro Pepe Habichuela. I si els aneu a veure en viu, el divendres 25 de novembre al Palau de la Música Catalana, us trobareu davant d’un diàleg en directe, una conversa entre dos artistes, dos instruments i dues cultures musicals. En el següent vídeo en podeu veure una mostra, es tracta d’una actuació realitzada fa un parell d’anys, dins del 28è Festival de Jazz de Terrassa:

Dave Holland és considerat un dels contrabaixistes més importants del jazz actual. Amb 4 anys ja tocava el ukelele i amb 22 va impressionar a Miles Davis en un club de jazz, de tal manera que se’l va endur de gira a Nova York amb la seva banda. Des d’aleshores no ha deixat de treballar amb noms com Stan Getz, Chick Corea, Jack DeJohnette, Herbie Hancock, Thelonious Monk o Pat Metheny. Aprofitant l’estada a Barcelona, també impartirà una classe magistral al Conservatori del Liceu.

Pepe Habichuela (José Antonio Carmona Carmona) és guitarrista i membre d’una de les dinasties que més ha influït en l’evolució del flamenc de les últimes dècades. Des de jove ha acompanyat al toque a figures de la talla de Juanito Valderrama, Camarón de la Isla, Enrique Morente, Bernarda i Fernanda de Utrera o Carmen Linares. I alhora ha estat un dels innovadors de la guitarra postflamenca amb grup instrumental, amb els seus treballs A mandeli, amb Carles Benavent al baix, i Yerbagüena, amb The Bollywood Strings Orchestra.

No és el primer cop que Pepe Habichuela s’aproxima al món del jazz, ja havia realitzat col•laboracions amb Jaco Pastorius i Don Cherry. Però en aquest cas es tracta d’un àlbum amb 10 temes originals enregistrats després de tres anys de concerts en directe, concerts que són el reflex d’una trobada que el mateix Pepe defineix amb les següents paraules: “Espero que este encuentro sea tan importante para la música del mundo como lo es para mi corazón. Y puedo decir que ahora ya somos dos gitanos, o mejor dicho, él gitano y yo, casi inglés.”

Per acabar us deixo amb els tangos Subí la cuesta que imagino que evoquen algun carrer costerut de l’Albaicín, a la Granada natal dels Habichuela, però que a mi m’agraden especialment perquè també em recorden el Carmel, el barri des del que escric i que, com va dir en Willy al documental que us recomano A través del Carmel “es un barrio de cuestas y que cuesta” però aquí precisament radica part del seu encant.

(no feu cas del títol Puente quebrao que apareix, és un error de rotulació de l’enregistrament, en realitat són uns tangos com una catedral)