A Bushwick, zona d’hispans i afroamericans del districte de Brooklyn, hi destaca un antic edifici de totxana vermella, al número 115. En aquest indret reneix la millor i més remarcable música soul, funk i música negra en general d’aquest segle. Concretament, hi trobem els estudis de la Daptone Records, segell musical independent que funciona des del 2001.
 

 
La casa consta de dues plantes: a la part de dalt hi ha les oficines i la cuina; a la part de baix hi ha l’estudi de gravació, on fan servir un “4 pistes”, fabricat el 1971, per pura convicció de tornar a enregistrar en analògic després de dècades en què la tecnologia s’ha apoderat de les produccions musicals. També hi ha un pati interior (es pot veure a la portada del disc I learned the hard way de Sharon Jones) i una petita habitació plena d’instruments. Aquí hi treballen no més de 12 persones.
 

Sharon Jones & The Dap-Kings
I learned the hard way
New York : Daptone, 2010

 
Bosco Mann a.k.a. Gabe Roth i Neal Sugarman van fundar el segell sense grans pretensions, sense gaires calers però molts somnis, i amb la idea de crear una llar on la música fos al capdavant, un espai on recrear els sons i la manera d’enregistrar dels segells amb els quals havien crescut escoltant música, i que fos, a més, un lloc de trobada de bons intèrprets, on fer que fossin feliços i crear una família, la “Daptone Family”. Així ha sigut: la majoria d’ells han col·laborat a aixecar o decorar l’edifici.

En Gabriel va néixer a Riverside (California) el 1974 i a part de ser cofundador del segell és el baixista, compositor principal i productor dels Dap-Kings, la banda de la Sharon Jones. També dirigeix els Penrose Studios a la seva localitat natal i va ser el fundador de la millor banda d’afrobeat fora d’Àfrica, els Antibalas.

En Neal, per la seva banda, és de l’àrea de Boston, on va començar a tocar a la banda de punk “Boys Life” durant l’escola secundària. Al 1991 es va traslladar a Nova York, on va formar al 1996 la banda Sugarman 3, de la qual en va ser el saxofonista i flautista líder. Igualment, és membre com a saxofonista dels Dap-Kings de la Sharon Jones.

A part d’haver estat cofundadors de la Daptone Records i companys de la banda de la Sharon Jones als Dap-Kings, han tocat junts a What the World Needs Now, quart disc dels Sugarman 3 de l’any 2012.
 

 
Podríem dir que el so genuí de la Daptone Records va començar quan en Mark Ronson va col·laborar amb la Sharon Jones i els Dap-Kings en l’enregistrament de l’exitós i supervendes disc de l’Amy Winehouse Back To Black, en què cinc temes, entre els quals Rehab, van ser enregistrats als estudis de la companyia. Fins i tot van fer una gira tots junts, l’Amy i la Sharon i els Dap Kings, pels Estats Units, l’any 2007.

Ara el Grammy que van obtenir per aquell enregistrament guarneix la cambra de bany de l’edifici.
 

 
Un gran triomf del segell és haver donat veu a músics desconeguts, com la Sharon Jones, que fins als cinquanta anys no va obrir el seu primer compte corrent, o en Charles Bradley, que va enregistrar el seu primer disc passats els seixanta anys, després d’haver viscut al carrer i haver passat mitja vida mirant de rememorar el seu ídol, en James Brown, del qual es va convertir en el seu imitador. Altres triomfs són haver fet renéixer en Lee Fields, un veterà artista nord-americà de soul, o haver fitxat The Impressions, banda dels anys cinquanta, per esmentar només uns quants artistes.