James Zwadlo

Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 6 – PRIMAVERA 2021

 

SALT PEANUTS

 

BOYD, Moses

Dark matter
[London?] : Exodus Recordings, 2020

JAZZ / ELECTRÒNICA

Bateria, compositor, productor i presentador de ràdio. El jove Moses Boyd arriba al seu primer elapé en solitari després d’un extens recorregut musical que inclou el duo Binker & Moses, amb el saxofonista Binker Golding, o la banda Moses Boyd Exodus, on l’acompanyen els germans Theon i Nathaniel Cross, Artie Zaitz i el mateix Golding. El músic britànic d’ascendència dominicana i jamaicana ha sumat a Dark Matter les seves inquietuds i influències (inclou elements de rock, funk, grime i dance), amb una gran dosi d’originalitat. Hi col·laboren noms capdavanters de l’escena jazz londinenca com el teclista Joe Armon-Jones, el trombonista Nathaniel Cross (company a Exodus), l’artista nigerià Steven Umoh (Obongjayar) o la cantant Poppy Ajudha.

 

HIGH, Martha & The Italian Royal Family

Nothing’s going wrong
[Pigneto] : Blind Faith Records, 2020

SOUL / FUNK

Martha Harvin es va unir a principis dels 60 a un grup femení format per companyes d’institut i del cor de l’església, The Jewels. Només van gravar un parell d’èxits i van fer una gira amb James Brown el 1964, abans de separar-se. Però Martha no va voler desaprofitar l’oportunitat, va canviar-se el cognom a High i va continuar acompanyant a James Brown als escenaris durant trenta anys. Tot i haver gravat un debut en solitari el 1979, el seu renaixement artístic va ser amb l’arribada del nou mil·lenni i el revisionisme del soul clàssic, que va situar-la al lloc que es mereixia. Al seu darrer treball compta amb el suport de la banda Italian Royal Family i exuberants arranjaments que evoquen les bandes sonores de Piero Piccioni o Ennio Morricone i el romanticisme soul dels 70.

 

 

CASSOWARY

Cassowary
Oxford : Fat Possum Records LLC, [2020]

JAZZ / R&B / ELECTRÒNICA

La passió pel jazz de Miles Shannon ve de la seva adolescència, quan escoltava els discos antics del seu avi i va aprendre a tocar el saxofon. Després d’una temporada aprenent al circuit musical de Nova York i de col·laborar amb el seu amic raper Earl Sweatshirt, aquest jove cantant i compositor de Los Angeles presentava l’any passat el seu debut discogràfic amb el nom artístic de Cassowary. La composició instrumental 114º vertebra aquest àlbum, que fusiona jazz amb electrònica minimalista, R&B contemporani, funk i hip-hop (compta amb la col·laboració del raper Tyler Cole) i a on Shannon toca, a més del saxo, el baix i els teclats.

 

SANDS, Christian

Be water
Grosse Point Farms, MI : Mack Avenue Records Il LLC , [2020]

JAZZ

Christian Sylvester Sands rebia classes de piano amb quatre anys i als deu ja el tocava professionalment. Amb Billy Taylor de mentor i havent girat amb el trio del baixista Christian McBride, la tècnica i sensibilitat d’aquest pianista aviat li van valdre el reconeixement internacional. La seva música estableix vincles entre la tradició del passat i el present, del swing i el bebop al jazz afrocubà i la fusió. Per al seu darrer treball, el músic de Connecticut s’inspira en les mítiques paraules de Bruce Lee (Be water, my friend) i ens presenta un àlbum sobre el canvi, amb composicions pròpies i la versió Can’t find my way home, de Steve Winwood amb els Blind Faith. Gravat en format de trio amb el contrabaixista Yasushi Nakamura i el bateria Clarence Penn, l’àlbum significa un pas endavant en la brillant carrera d’aquest pianista excepcional.

 

 

LAND OF KUSH

Sand enigma
Canada : Constellation, [2019]

JAZZ / MÚSICA ÀRAB / EXPERIMENTAL

Land of Kush és una sort de big band contemporània i multicultural que, amb l’experimentació i la improvisació com a premisses, porta el jazz a terrenys electrònics i orientals. L’artista d’origen egipci Sam Shalabi, compositor i intèrpret de llaüt i guitarra elèctrica, és el cervell d’aquest col·lectiu d’una vintena de músics amb base a Montreal. Les seves composicions no són fàcils, combinen instrumentals i peces vocals, amb estructures complexes i crits tribals. En aquesta ocasió compta amb la col·laboració de dos artistes de l’avantguarda egípcia: la cantant Nadah El Shazly i el músic Maurice Louca.

 

FANTASTIC NEGRITO

Have you lost your mind yet?
[London] : Cooking Vinyl Limited, [2020]

BLUES-ROCK / R&B

La història de Xavier Amin Dphrepaulezz és la d’una resurrecció musical. Després d’una adolescència difícil i envoltada de drogues, el 1996 va aconseguir publicar el seu debut, The X Factor. Un greu accident de tràfic va truncar la seva incipient carrera, però quinze anys després el músic californià va ressorgir del seu retir, va adoptar el nom artístic de Fantastic Negrito i amb The Last Days of Oakland (2016) va guanyar el Grammy al millor àlbum de blues contemporani. La seva bona ratxa queda confirmada en el seu darrer treball, Have you lost your mind yet?, amb el que ha tornat a guanyar per tercer cop un Grammy. L’àlbum, que compta amb col·laboradors com la banda Tank and the Bangas o el raper E-40, és un remolí enèrgic on s’entrellacen blues, rock, funk, soul o gòspel per crear un so fresc i amb molta personalitat.

 

 

 

Aretha Franklin: apología y martirologio de la Reina del Soul

RITZ, David
[Barcelona] : Libros del Kultrum, octubre de 2020

 

La publicació el 1999 de From these roots, les memòries censurades d’Aretha Franklin, va ser la culminació d’un procés de confrontació entre la cantant i el seu col·laborador David Ritz. Per això el periodista i escriptor estatunidenc va decidir tornar a abordar la vida de la Reina del Soul d’una forma més honesta i transparent en aquesta biografia no autoritzada, aprofitant els testimonis que ja tenia del cercle familiar de l’artista i d’aquells que van conviure i treballar amb ella.

 

Django: mano de fuego

RUBIO, Salva; Ricard Efa
Barcelona : Norma Editorial, abril de 2020

 

El guionista madrileny Salva Rubio i el dibuixant sabadellenc Ricard Efa construeixen aquest magnífic relat centrat en els primers anys de vida de Django Reinhardt. L’obra combina moments personals i musicals del llegendari guitarrista belga d’origen gitano, que va créixer a un poblat de caravanes als afores de París. Una història fascinant d’autosuperació inspirada en els anys més desconeguts del creador del jazz manouche.

 

BODY AND SOUL

 

 

The Stax/Volt Revue

Vol. 1 live in London

Vol. 2 live in Paris

VV.AA.

SOUL

En el seu moment més àlgid de popularitat, la discogràfica Stax/Volt desembarcava el març de 1967 a Europa amb tota l’artilleria pesant per realitzar una de les gires més icòniques de l’època. Als Estats Units, la música soul feia anys que triomfava a les ràdios nacionals, però no s’esperaven una acollida tan gran a l’altra banda de l’Atlàntic. Diuen que els Beatles, fent una parada en la gravació del seu àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, els van rebre a l’aeroport de Londres amb limusines. A Europa els artistes de Stax/Volt van ser tractats com a estrelles per un públic majoritàriament blanc que va omplir les sales cada nit amb una mitjana de 2000 espectadors.

La companyia havia crescut molt d’ençà que el 1957 els germans Jim Stewart i Estelle Axton van decidir formar una petita discogràfica anomenada Satellite a un garatge de Memphis, Tennessee. Rebatejada amb el nom de Stax, amb el suport d’Atlantic en la distribució, i associada amb el segell germà Volt Records, aviat es convertiria en un dels estendards del Southern Soul. A més de comptar amb artistes com Rufus Thomas, Albert King o Isaac Hayes, la seva banda insígnia, Booker T. & The MG’s, amb la meitat dels seus membres blancs i l’altra meitat negres, esdevingué un símbol d’integració en un entorn de segregació racial.

Del catàleg de Volt provenia Otis Redding, una de les estrelles ascendents de la discogràfica, que el 1966 ja havia actuat en algunes ciutats europees. La bona acollida d’aquesta gira va motivar l’organització l’any següent d’una gira conjunta amb altres artistes companys de segell, la ‘Stax/Volt revue’.

El 17 de març es va iniciar la branca britànica del tour amb algunes nits a la sala londinenca Astoria i seguint per altres ciutats com Leeds, Manchester, Liverpool, Bristol, Glasgow, Birmingham o Cardiff. Saltarien després al continent per actuar a París, Copenhage, Estocolm i Oslo.

L’elenc d’artistes incloïa, a banda de Redding, a artistes emblema del segell com Carla Thomas, Sam & Dave, Eddie Floyd, Arthur Conley i les bandes Booker T. & The MG’s i The Mar-Keys, que s’encarregaven a més de l’acompanyament instrumental dels artistes.
Unes nits increïbles amb interpretacions memorables, a on destaca la interacció dels músics amb un públic lliuradíssim, i que la discogràfica va voler conservar gravant alguns dels concerts.

El material enregistrat s’aprofitaria per a l’edició, el juliol del mateix any, d’aquest àlbum dividit en dos volums: el primer amb una mostra de la primera nit de Londres i el segon amb els concerts a París, amb la producció de Tom Dowd i Jim Stewart. Al concert de Londres, com a curiositat, podem escoltar la veu del discjòquei radiofònic Emperor Rosko (Michael Joseph Pasternak) introduint amb gran entusiasme a Otis Redding abans de la cançó Shake. Les gravacions es van reaprofitar per a altres llançaments discogràfics de la companyia, com el mític Live in Europe, recollint les actuacions de Redding durant la gira.

La televisió noruega va enregistrar l’actuació del 7 d’abril a Oslo, l’únic testimoni visual del mític tour, i quaranta anys després, el 2007, va veure la llum amb la publicació del DVD Stax/Volt Revue Live in Norway 1967.

 

 

UNFORGETTABLE

LUCKY PETERSON

(Buffalo 1964 – Dallas 2020)

De nen prodigi a reconegut bluesman, la carrera de Lucky Peterson és la d’un músic virtuós, perseverant i vitalista. Judge Kenneth (el seu nom de naixement) era fill del també músic de blues James Peterson i amb només cinc anys ja tocava l’orgue i el piano al club nocturn propietat del seu pare a Buffalo, Nova York. Aquest nen espavilat i autodidacta va cridar l’atenció de músics com Willie Dixon i d’algunes cadenes televisives, apareixent a programes de l’època com The Ed Sullivan Show. Aprofitant aquest interès mediàtic, el 1969 gravava el seu primer treball, Our Future: 5 Year Old Lucky Peterson, seguit després d’un disc amb el seu pare.
Anys més tard, ja d’adolescent, va decidir formar-se en una acadèmia i va treballar com a guitarrista i teclista d’acompanyament d’artistes com Little Milton, Otis Rush, Bobby ‘Blue’ Band o Etta James.
A finals dels 80 signava amb el famós segell de Chicago Alligator Records, de la mà del productor Bob Greenlee, i publicava dos dels seus millors treballs, Lucky strikes! (1989) i Triple play (1991), engegant ara sí seriosament la seva carrera discogràfica. Continuaria una prolífica etapa amb Verve Records als 90. Des de llavors, mai no va parar de gravar àlbums i girar pels escenaris d’arreu del món.
El seu blues contemporani beu del soul, el R&B, el funk i el rock and roll, combinant la seva habilitat amb els instruments amb una veu plena de sentiment. Nogensmenys, la seva passió pel gòspel també s’evidencia en la seva música i, especialment, en el seu tribut a Mahalia Jackson (Spirituals & Gospel), en col·laboració amb la cantant Mavis Staples.
Des de feia anys s’havia establert a Dallas, Texas, amb la seva dona Tamara Peterson, que també va posar veu a alguns dels seus discos, i els seus quatre fills. El 2019 celebrava el seu 50 aniversari en el món de la música amb un àlbum titulat Just warming up! (Només escalfant), un propòsit que malauradament no va poder complir: ens va deixar un any després.

 

Discografia seleccionada:

 

 

Lucky strikes!

(1989)

 

Triple play

(1991)

 

 

Spirituals & Gospel: dedicated to Mahalia Jackson

(Amb Mavis Staples, 1996)

 

Long nights

(2016)

 

 

 

IN THE MOOD

Òrbita blues: una selecció d’artistes actuals de blues-rock, punk-blues o fortament influenciats per la música blues.

 

Al perfil Spotify de la biblioteca Vallcarca i els Penitents també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

 

 

ON THE ROAD AGAIN

 

52 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona

Barcelona. Fins al juny

El darrer any ha estat molt difícil per als festivals de música. Un dels que ha pogut resistir aquest escenari incert i de canvi continu de protocols ha estat el Voll-Damm Barcelona Jazz Festival. Tot i els inconvenients, cancel·lacions i ajornament de dates, el veterà festival ha mantingut en la seva 52a edició una programació d’actuacions musicals de primera línia del jazz i músiques afins. Aquesta primavera encara hi som a temps de veure a The Charlie Parker Legacy Band, Rita Payés i Elisabeth Roma, Sílvia Pérez Cruz, Tomatito Sexteto o Brad Mehldau.

Més informació: www.jazz.barcelona

 

I Cicle de Blues a la Deskomunal

Barcelona. Del 8 al 29 d’abril

Celebrem la primera edició d’aquest cicle de blues organitzat per La Deskomunal, una cooperativa sorgida de la unió entre el Koitton Club i Kop de Mà per oferir una oferta cultural i gastronòmica de qualitat al barri barceloní de Sants.
El cicle se celebra tots els dijous d’abril al vespre i comptarà amb les actuacions de Poyo Moya Trio amb la veu de Carla Sunday, Wax & Boogie, Johnny ‘Big Stone’ & The Blues Workes i Sweet Marta & The Blues Shakers.

Més informació: www.ladeskomunal.coop

 

Dibuixos: David Pla

Foto de portada: James Zwadlo

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.