Primo Levi, supervivient dels camps d’extermini d’Auschwitz, va escriure aquesta obra, publicada l’any 1947, amb la intenció de llegar a la humanitat un material de primer ordre per a l’estudi de l’ànima i el comportament humans. Aquest llibre és, per tant, un testimoni colpidor de la vida i la supervivència a l’infern dels lager polonesos durant els últims anys de l’ocupació nazi; però també és, i sobretot, una anàlisi ponderada -en la mesura en què això és possible- de la dignitat i de l’abjecció en l’home enfrontat a l’extermini. Escrit amb una prosa vivíssima i gens afectada, la lectura de Si això és un home emociona el lector i alhora li permet de fondejar en les grandeses i les misèries de l’existència humana.
Primo Levi (Torí 1919-1987) va néixer en una família jueva instal·lada al Piemont. El 1941 es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Torí. Després d’haver participat en la resistència del nord d’Itàlia, va ser capturar i deportat al camp de concentració d’Auschwitz. El 1945, després d’un atzarós viatge per Europa, va tornar a Torí, on va publicar el seu primer testimoniatge sobre els camps d’extermini, Si això és un home (1947). Més tard va aparèixer La treva (1963) i Els enfonsats i els salvats (1986), i els relats autobiogràfics El sistema periòdic (1975).
Amb el suport de:
5 Comments
Vaig llegir aquesta obra de Primo Levi fa força temps, i ara, amb aquesta article, m’han vingut ganes de rellegir-la. Gràcies!
En una formació ens van parlar de Primo Levi i de com va escriure durant molts anys buscant una narrativa i paraules per experiències gairebé impossibles de nombrar. Em va quedar molt la idea d’aquesta dificultat de trobar sentit, els intents de reparar la injustícia viscuda convertint el dolor en relats.
L’obra de Primo Levi fa posar els pèls de punta… Hi ha molta literatura sobre l’Holocaust, però l’afegit vivencial de Primo Levi li dona molta força dins de l’horror…
Aquest llibre sembla bastant interessant sobretot per la part vivencial que té. No és un tema dels meus preferits és molt dur i sempre m’ha costat.
No em cansaré de restar astorat davant l’horror repetit per l’espècie humana. Sembla inútil el fet de pensar que un altre món és possible. Sempre hi apareix algú incapaç de conviure amb igualtat, sense exercir el poder malèfic i destructor, degradador dels altres, fastigosament incapaç del respecte.