La publicació pòstuma d’aquests textos escrits entre el 1938 i el 1949 va ser tot un esdeveniment literari. No són històries de suspens ni històries d’animals, sinó relats psicològics. Ens presenten una jove Patricia Highsmith massa tímida per revelar tot el seu talent, però que va aconseguir un èxit primerenc en expressar una vida turbulenta.
Catorze narracions que parlen d’habitants de les grans ciutats sense llar, de nenes espavilades, d’amants atrapats en els seus somnis i d’homes i dones tristos i baquetejats per la vida. La monotonia del que és familiar, la màgia d’una anhelada afinitat d’esperit i els passos fatigats de figures abocades al dolor apareixen captats amb un gran malbaratament de tacte, amb enorme simpatia i amb una sorprenent sensibilitat per als detalls incisius.
L’obra va ser traduïda per l’escriptora, traductora i crítica literària Isabel Núñez.
Font de la imatge: Anagrama (Fotografia de l’autora © Ruth Bernhard – Trustees of Princeton University)
Amb el suport de:
5 Comments
He fullejat el llibre a la biblioteca i m’ha semblat fleca interessant, malgrat ara no tinc prou temps per la lectura doncs tinc 2 hores de fisioteràpia cada dia, me’l he apuntat per properament i el tinc en ment.
És el primer comentari al blog per participar al joc que fan les biblioteques de Barcelona i encara no sé si això és realment el bloc de les biblioteques? Esperem que sí.
Benvolguda, Iolanda,
Les dues coses son certes: és un títol ben interessant, i sí, estàs al Bloc de les Biblioteques de Barcelona.
🙂
Benvinguda,
M’ha semblat un article molt encertat i suggeridor. M’agrada especialment com posa l’accent en la faceta més íntima i primerenca de Patricia Highsmith, lluny del suspens que la va fer famosa, i com destaca la sensibilitat amb què retrata personatges fràgils i solitaris. Després de llegir-lo, queda clar que Pájaros a punto de volar no és només una curiositat literària, sinó una bona porta d’entrada per entendre l’origen de la seva mirada tan incisiva sobre la condició humana. Un llibre que, sens dubte, desperta ganes de llegir.
Benvolgut-Benvolguda,
Nosaltres també hem gaudit molt de la seva lectura i ens sembla un títol ben particular de l’autora, que desitgem perduri tant com qualsevol “Mr. Ripley”.
Gràcies per visitar aquest racó.
No coneixia aquest recull. En prenc nota.