Cameron, James
Terminator 2: El juicio final
Madrid: Universal, 2005

Cameron, James
Terminator 2: El juicio final
Madrid: Universal, cop. 2008

No heu sentit a dir moltes vegades que les segones parts no són bones? Doncs, a vegades, aquesta frase s’equivoca, ja que hi ha pel·lícules que la segona part supera la primera com és el cas de: El padrí II (Francis Ford Coppola, 1974), Las dos torres (Peter Jackson, 2002), Spider-man 2 (Sam Raimi, 2004), En llamas (Francis Lawrence, 2013) o Terminator 2: El juicio final (James Cameron, 1991).

Com heu deduït pel títol, aquesta pel·lícula és la continuació de Terminator (James Cameron, 1984) que relatava la història de protecció de Sarah Connor per part d’un soldat-robot que prové del futur i ha estat enviat per John Connor, el seu fill, líder de la resistència humana en la guerra contra les màquines, per protegir-la d’un robot enemic amb intencions de matar-la.

Terminator 2 recupera el personatge de Sarah Connor, recordem que donat els traumàtics fets que va patir a la primera part, es troba ingressada en un centre psiquiàtric. Mentrestant, el seu fill John ha anat a parar a una casa d’acollida. Tot canvia quan dos terminators vénen del futur: un per protegir la família i l’altre per aniquilar-los.

Gràcies a l’èxit de crítica i públic del primer Terminator, es van obrir les portes de la indústria cinematogràfica a James Cameron i va poder dirigir Aliens: el regreso (1986). Per motius pressupostaris, el director no va poder traslladar la seva visió del món de Terminator, i va decidir esperar la millora dels efectes especials i així poder transmetre amb més rigor i intensitat la guerra contra les màquines i els temibles robots assassins.

La pel·lícula està interpretada per Arnold Schwarzenegger, Linda Hamilton, Robert Patrick i Edward Furlong en els papers principals. Linda Hamilton va reprendre el seu paper de Sarah Connor i Arnold Schwarzenegger va passar d’interpretar el robot malvat de la primera entrega a ser el salvador de la família Connor.

De tots els noms propis del llargmetratge, cal destacar a James Cameron tant per la seva funció de director com de guionista, a més a més, sap transmetre l’emoció de l’acció.

La música de Brad Fiedel també ajuda a mostrar l’acció al llarg del metratge i amb l’ajuda dels sintetitzadors permet a l’espectador traslladar-lo a un món mecànic fins a la seva resolució final.

Cal destacar dos noms propis que són Dennis Muren i Stan Winston, responsables del disseny dels efectes especials visuals. A més a més, Stan Winston va dissenyar els efectes de maquillatge. Tant Muren com Winston van fer possible el retorn dels dinosaures a Parc Juràssic (Steven Spielberg, 1993).

La pel·lícula va guanyar quatre Òscars en les categories de: millor so, millors efectes i muntatge de so, millors efectes especials visuals i millor maquillatge. També va rebre dues candidatures més a l’Òscar com a millor muntatge i millor fotografia.

“Sayonara baby”