Demme, Jonathan. El silencio de los corderos. [S.l.]: MGM, 2008
De la imaginació de l’escriptor Thomas Harris, va sorgir un personatge singular, el doctor Hannibal Lecter. Va aparèixer fugaçment per primer cop a la novel·la El dragón rojo, però la seva segona aparició va ser més recordada i també la de més èxit: El silencio de los corderos. Per aquest motiu la productora Orion va dur la novel·la al cinema.
L’argument gira entorn de Clarice Starling, una estudiant en pràctiques de l’F.B.I que s’ha d’entrevistar amb un assassí psicòpata anomenat Hannibal Lecter que els podrà donar pistes per capturar un nou assassí en sèrie, anomenat Buffalo Bill.
Sorprenentment, el director escollit va ser el novaiorquès Jonathan Demme, bàsicament era reconegut per dues comèdies: Algo salvaje (1986) i Casada con todos (1988).
Pel personatge d’Hannibal Lecter, el director va pensar amb l’actor anglès Anthony Hopkins, gràcies a la seva interpretació a la pel·lícula El hombre elefante (David Lynch, 1980). Pel personatge de Clarice Starling, Demme va pensar en l’actriu Michelle Pfeiffer, doncs ja havien col·laborat junts en la pel·lícula Casada con todos; encara que Jodie Foster que s’havia llegit la novel·la va demanar una entrevista amb el director per poder interpretar el personatge protagonista, sabent que no era la primera opció del director, l’actriu li va comentar que si fallava la primera opció, pensés amb ella. En renunciar Michelle Pfeiffer al paper, Jodie Foster va interpretar el paper protagonista.
Cal destacar les magnífiques interpretacions de Hopkins i Foster en els seus respectius papers, el guió de Ted Tally, la fotografia sinistra de Tak Fujimoto i la banda sonora de Howard Shore, el compositor de la trilogia d’El señor de los anillos. Us hem d’advertir d’algunes escenes esgarrifoses, inquietants i sobretot, difícils d’oblidar.
La pel·lícula va ser tot un èxit de crítica i de públic. La pel·lícula va guanyar diversos premis cinematogràfics com l’Ós de plata al millor director del Festival de Berlin, un Globus d’or a la millor actriu, dos Bafta al millor actor i millor actriu i cinc Òscars: millor pel·lícula, millor director, millor actor, millor actriu i millor guió adaptat.
Incomprensiblement, la direcció de fotografia i la banda sonora no va rebre cap candidatura als Òscars.
Arran de l’èxit de la pel·lícula es va començar a rodar altres films de l’anomenat psycho thriller com: Copycat (Jon Amiel, 1995) i Seven (David Fincher, 1995).
L’any 2001 es va rodar la segona part de la pel·lícula, Hannibal dirigida per Ridley Scott interpretada per Anthony Hopkins i Julianne Moore.
No passeu gaire por!!!
Veieu el tràiler oficial de l’any 1991:
La nova sèrie de televisió també és bastant recomenable. Es diu “Hannibal”. La primera temporada té un aire molt psicològic, la fotografia és fosca i els secundaris psicòpates són una joia. A la segona temporada, veurem més al Lecter, amb un pelet més d’acció. El millor és potser l’antagonista de Lecter, un professor que té una empatia total amb tothom, el revers perfecte del meu psicòpata preferit.
Esta película forma parte del imaginario colectivo y puede decirse que ha marcado a toda una generación. Interpretaciones como la de Hopkins y escenas como la de la habitación a oscuras con el psicópata Buffalo Bill a apenas unos metros de la protagonista son de aquellas que te hacen amar el cine y preguntarte por qué ya no se hacen películas así. Sólo espero que no la incluyan en la moda de los remakes de estos últimos años. Sería espeluznante, pero en un sentido bien distinto.
Pel·lícules com aquesta demostren que l’etiqueta “comercial” aplicada al cinema no ha de ser necessàriament sinónim de baixa qualitat.
Tot i que el personatge que tothom recorda és el fantàstic Lecter, s’ha de reivindicar la figura de Clarice, tant o més interessant que el psicópata caníbal!
Una película que marcó época y de gran éxito para sus intérpretes. Nos hace valorar el buen cine en contraposición a las muchísimas que ruedan con argumentos triviales y que pasan a convertirse en el jarabe para convalecientes.
És realment una pel·licula mítica! Per mi les interpretacions de tots dos són brillants i no deixen indiferent. Fa molt anys però les pots seguir veient com si fos el primer dia, encara enganxa.
El llibre també el vaig llegir, després de la pel·licula i em va agradar molt. Crea la tensió adequada fins al final. Et va mostrant els personatges a poc a poc. Molt recomenable per mi també, tant si s’ha vist la pel·licula com si no!
Hay muchas cosas que desconocía de esta película, sobre todo que Jodie Foster no había sido la primera elección del director, creo que sin ella habría tenido un aire totalmente distinto toda la película.
Aquesta és una de les pel·lícules que tinc sempre en la videoteca a punt ser ser re(variesvegades)visionada. M’apassiona el món del cinema com a recurs a l’aula on mostrar diferents aspectes de la conducta i de la condició humana i reforçar el seu aprenentatge. I aquesta de J. Demme va de la maneta amb Blade Runner, Master and Commader, Apoll XIII, El Padrino, …..
Segur que també vosaltres trobeu films que us han deixat una impronta particular
Jodie Foster está grandiosa en su papel de agente novata que se sumerge de lleno en las mentes torcidas de dos asesinos pirados. Hay pocas películas que me inquieten tanto…
Espectacular és l’adjectiu més senzill que se ‘m’acudeix per definir aquesta pel·lícula.
No em cansaré mai de veure-la. És tal la psicologia dels personatges i la intel·ligència del guió que sempre descobreixo detalls o punts de vista que abans se m’havien escapat.
Ara be, una cosa que no sabia i acabo de descobrir és que la gran Jodie Foster no era la primera actriu escollida.
Sincerament i amb tots els respectes per la Michelle Pfeiffer, no m’imagino la interpretació feta per una altra actriu que no sigui la Foster. Broda el paper, per no parlar del gran Anthony Hopkins.
Una bona pel.licula, amb uns protagonistes del que no et pots tornar a oblidar.
La serie tambe esta molt be, no es la pel.licula pero t’acava enganxant.
Al seu dia vaig veure la pel·licula i em va agradar molt.
Ara em tocaría llegir la novel·la d’en Thomas Harris!
Sin duda alguna es una de las mejores películas de la historiade los años noventa.
A ganado cinco oscar(pueden ser pocos si se comparan con otras películas como Gravity,Ben hur,Titanic,El retorno del rey,Cabaret…)Pero lo que esta claro es que tiene los 5 principales,mejor película,guión ,director,actor y actriz…..Eso solo lo han conseguido tres peliculas-Sucedió una noche y Alguien voló sobre el nido del cuco- pocas peliculas los tiene.Y esos son los oscars más importantes. Aparte de otros grandes reconocimientos
Gracias a esta película conocí a la actriz Jodie Foster.
El papel de Hannibal Lecter, es un clásico del cine,es ver a Anthony Hopkins,y venirte a la cabeza Hannibal Lecter.
El libro me lo leí después de ver la película,y es bastante fiel al libro.
Hay libros que te gustan y luego ves la película y no el lo mismo. También se puede dar el caso contrario de peli muy buena y libro no.
Pero en este caso no defrauda.
Son de esas pelis que no pueden faltar en ninguna Biblioteca. ni en la videoteca de casa.
Sin duda alguna esta es la mejor,ya que las otras pelis como Hannibal y el dragón rojo,no enganchan tanto
Me agrada mucho esta película. A pesar del tiempo que ha pasado desde su estreno, cada vez que la veo me transporta a ese mundo de suspense e inquietud.
Em va agradar molt la pel·licula al seu moment, i sempre que la tornen a fer la torno a veure
La pel·lícula em va encantar. Imagino que la novel·la encara serà millor.
Jodie Foster està brillant en aquesta pel·lícula, però el sumum és juntar-la amb el gran Anthony Hopkins, que desenvolupa el seu paper de penjat com cap altre.
La pel·licula va ser de les poques que recordo que m’hagin fet passar por, amb el magnífic personatge d’Hannibal Lecter. Una petita joia el tràiler oficial.
Pel.licula que val la pena veure, psicologia dels personatges molt treballada, recordaro com a frase inquietant la que Hannibal Lecter diu a Clarice per donar una pista per trobar l’assassí ” el que un desitja es el que veu cada dia..”
Aunque han pasado tantos años, todavía siento la atracción de esta obra, tanto en la forma del libro como de la película.
per mí, un dels millors thrillers del 90, sense oblidar-ne dels 2 grans actors!!
Una peli que em va fer pensar molt sobre la cara oculta de les persones, la doble personalitat- Els sentiments es poden controlar.
Gran historia en todas sus partes.. Sin duda seguiré acompañando a Lecter en la serie..
Quan vaig veure aquesta pel·lícula al 1991 recordo que em va tenir en tensió des del principi (amb l’escena de la Clarice fent running sola per un parc mentre la banda sonora invitava a esperar el pitjor) fins al final (no faré un spoiler).
Si algú encara no l’ha vist que no la deixi passar !!
Un bona història…. al cine contada per magnífics actors que desplega impressions i emocions contradictòries: seducció, repulsió, elegància, crueltat, intel·ligència, insensibilitat…
m´agrada molt aquest thriller,és inquietant, hi ha misteri, suspens, intriga, ho té tot, i un gran Anthony Hopkins!!
Gran record d’aquesta pel·lícula, una gran opció per desenterrar-ne el DVD i veure-la al costat de fills adolescents assedegats d’emocions fortes.
El títol del llibre és d’allò més encertat perquè t’endinsa dins de la ment de la protagonista i la seva angoixa, el silenci dels corders, el silenci de les víctimes
què vol dir?, arribar tard quan ja no hi ha res a fer, o que els crits d’auxili desapareixeran quan hagi rescatat a la innocent.