Zilberman, Yaron
El último concierto
Barcelona: Savor ediciones, 2012
Entre l’artista que ho dóna tot sobre l’escenari i la vida quotidiana d’aquesta mateixa persona, hi ha una història a explicar, la d’una existència que no sempre és harmònica. D’això ens parla Yaron Zilberman a El último concierto, del que fa la gent per no perdre l’harmonia. D’allò que lliurem, de tot allò al qual renunciem.
Sinopsi:
Després de 25 anys d’èxits i de gaudir fama mundial, el futur d’un quartet de corda de Nova York està a punt de rebre un fort cop que posarà en dubte el seu futur. El violoncel·lista de la formació (Christopher Walken) pateix els primers símptomes d’una malaltia que en poc temps posarà fi a la seva carrera com a intèrpret. La incertesa sobre el seu futur s’apoderarà del quartet, obrint la porta a emocions reprimides, egoismes i retrets que posaran en dubte anys d’amistat i col·laboració professional. La vida sempre dóna una segona oportunitat, per la qual cosa trobaran una solució que els permetrà oferir “L’últim concert” (per commemorar els seus 25 anys com a formació), deixant fora de perill tant la seva amistat, com el seu immens i reconegut llegat musical.
Sempre és interessant veure a la persona que hi ha darrere l’artista, i recordar que “ells” també són de carn i ossos. En aquest cas veiem la cara B dels components d’un famós quartet de corda “The Fugue String Quartet”. La història és interpretada per un elenc de luxe que dóna consistència a la películ.la: Chirtopher Walken, Philip Seymour Hoffman, Catherine Keener, Imogen Poots i Mark Ivanir. Tanmateix, podrem gaudir de la presència d’una brillantíssima estrella convidada, Ludwig van Beethoven.
Cal destacar l’Opus 131 de Beethoven, la peça musical sobre la qual gira tota l’obra. Estructurada en set moviments que el mateix Beethoven considerava, havien de ser tocats sense interrupció (attacca), es converteix en la metàfora sobre com afrontar els reptes que ens ofereix la vida. El Quartet Brentano és l’encarregat de la brillant interpretació de l’Opus 131. També és memorable l’aparició Anne Sofie Von Otter interpretant l’ària Marietta.
Sense excusa. Recomanada per a melòmans.
10 Comments
Em fa molta il.lusió veure aquest clàssic que havia estudiat a les classes de francès
Interessants recomenacions , merci
EL ULTIMO CONCIERTO:
M’agradat molt aquest llibre amb el que demostra que es poden desenvolupar idees meravelloses, Recine es un bon dramaturg.
Sincerament es el tipus de Lectura que mai pasa de moda, ja que
és universal.
Tinc ganes d’anar-hi!
Paga la pena veure-la!
Aquesta pel·lícula la vaig veure al cinema i em va emocionar força. Ret un bon homenatge a la música clàssica.
Una pel·lícula entranyable. Amb la música com a fil conductor per mostrar-nos les relacions humanes. Un petit grup de músics que es vincula a través de l’amistat, la professionalitat i el fort sentiment per la interpretació musical. Un gran treball coral pel que fa als actors. Un fragment de vida!!!
La meva feina m’ha dut a coneixer d’aprop el parkinson i d’altres malalties neurodegeneratives, el xoc personal, social i familiar es molt intens..!! Em moro de ganes de veure aquesta pelicula, pero encara no l’he trobat per internet. Algu coneix algun enllaç?
Hola Jordi el pots trobar a biblioteques, aquest és l’enllaç
Pelicula sensible, contenida y que transmite cosas profundas: la aceptación de una enfermedad; el valor del trabajo de cada uno, independientemente de su reconocimiento social; elmiedo a la pérdida y al cambio (y lo necesario del mismo). Y sobre todo, el ser consciente de que lo que construyen cuatro personas juntas, no lo puede construir uno solo.