Clotet, Jaume
50 moments imprescindibles de la història de Catalunya
Barcelona: Columna, 2014
Catalunya ha estat una terra amb una identitat social, econòmica i política destacable. Econòmicament, cal dir que en la Revolució Industrial, al final del primer terç del segle xix, es refermà el coneixement tècnic elevat dels emprenedors catalans, la capacitat financera acumulada dels quals va permetre grans inversions, un primer impuls de caràcter consumidor pel que fa a la població i unes mesures proteccionistes, pròpies de l’època. El ferrocarril de Barcelona a Mataró, engegat per l’enginyer Biada, un negociador i industrial amb voluntat fèrria, és una de les proves de l’eficiència de l’activitat econòmica que ara com ara es manté al país.
Hi ha molts moments crítics en la història de Catalunya: el Decret de Nova Planta o la Guerra dels Segadors han esdevingut símbols de la resistència política i social. Figures com Rafael Casanova, Prat de la Riba, Francesc Macià o Lluís Companys exemplifiquen l’aposta per les institucions polítiques catalanes pròpies. El Decret de Nova Planta s’implantà al País Valencià d’una manera encara més ferma i totalitària que a Catalunya, on es va salvar el dret civil.
Catalunya també és terra d’immigració. Tots recordem les immigracions del segle xx provinents de comunitats autònomes de l’Estat espanyol, però no hem d’oblidar en segles anteriors la immigració àrab i provinent d’Occitània, Itàlia… De fet, actualment la immigració ve de tot arreu. Antigament Catalunya va viure moments forts de repoblació, com la de la Catalunya interior en l’època d’un personatge il·lustre, Guifre II, que es va fer càrrec dels comtats de Barcelona, Osona i Girona. A partir de llavors els successius comtes de Barcelona renovaven un jurament de lleialtat i fidelitat al rei franc. L’atac del cabdill musulmà Almansor a Barcelona sense rebre ajuda per part dels francs va esdevenir el moment històric del trencament amb els francs.
El primer text conservat escrit en català no són les Homilies d’Organyà, com s’havia pensat durant molts anys. De fet, els primers paràgrafs en català són de caràcter mercantil.
Els almogàvers són unes de les figures històriques remarcables pel seu domini guerrer sobre la zona mediterrània, on la traïdoria de les famílies reials i benestants comportaven moviments de dirigents. Noms com Roger de Flor i Berenguer d’Entença estan lligats a la història dels almogàvers.
La guerra civil catalana de 1462-1472, amb epidèmies i greus crisis socials i econòmiques, i la Setmana Tràgica (1909) marquen dos períodes sagnants i complexos. L’anarquisme tindria un moment culminant en el llançament de la bomba al Liceu el 7 de novembre de 1893.
Cal dir que Catalunya va fer tancament de caixes respecte a l’Estat a l’estiu del 1899 pels impostos abusius del comerç que patia i aquest fet comportà la il·legalització de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial i la destitució del doctor Robert com a alcalde de Barcelona. Els militars van arribar a empresonar alguns comerciants.
Des de l’any 1497 fins al segle xix, Catalunya va patir una època de decadència, que durà fins a la Reinaxença, un procés de recuperació que aglutina tots els estrats de la població catalana en la revaloració de la cultura del territori. D’aleshores ençà, malgrat alguns períodes històrics de defallença obligada o conjuntural, hi ha hagut voluntat de mantenir políticament, socialment, culturalment i econòmicament una constant puixança de la vida catalana.
Interesante artículo. En relación a “la inmigración árabe” en siglos anteriores (a partir del 711), la historiografía medieval contempla como apropiado el término “musulmana”, desde hace más de una década, en el bien entendido que el contingente oriundo de la península Arábiga fue muy minoritario, a la vez que muy destacado el de pobladores del norte de África (bereberes, tuareg, mauri…) convertidos al Islam, pero no árabes étnicos. Vaya como dato las revueltas de los bereberes al ver sus reivindicaciones en el reparto de tierras en detrimento de su contingente, justamente por no ser oriundos de la península Arábiga, mientras que los árabes “puros” eran favorecidos con privilegios por su vínculo con la tierra que vio nacer el islam.
Aprofito el tema del comentari per afegirel meu. Estic llegint -tot just començo!- L’espasa i la llavor, de Jordi Nogués. I ja hi estic atrapat! Aprendre la història a través de la novel·la, si aquesta està ben documentada, és un plaer enorme i, sobretot, efectiu. L’acció, centrada en el naixement del monestir de Poblet, ens endinsa en el moment històric de l’expansió de Catalunya fora dels territoris ancestrals del que denominem Catalunya Vella. Us el recomano!