Wagner / Locke. Una Historia violenta. Bilbao: Astiberri, 2008
Aquesta obra intrigant comença d’una manera subtil i misteriosa. Tom, és un tranquil pare de família que regenta una cafeteria d’un petit poble d’Estats Units. Un home gris que passa totalment desapercebut fins que dos agressius atracadors assalten la seva cafeteria. Aquí trobem la primera explosió de violència, el protagonista acaba amb les seves vides d’una manera despietada i amb un tres i no res. Això converteix a Tom amb un heroi local assetjat per la premsa, però també atrau una colla de gàngsters que asseguren que es diu Joey i que és un antic mafiós amb el qual han de passar comptes.
Pare de família típic o assassí despietat de la màfia? Sense ànims de fer spoiler, però està clar quina és la resposta, si tenim en compte que una de les dues opcions és tremendament avorrida per a un còmic o una pel·li titulada Una història violenta. Aquí la pel·lícula juga amb la intriga de la veritable identitat del protagonista, això ho sap fer molt bé el director canadenc i ho hem vist en altres pel·lis, quan Cronenberg molava, com ara: La mosca, Inseparables o Existenz; el més pur estil David Lynch que et fa sentir absolutament perdut.
Cronenberg, David. Una Historia de violencia. Madrid: Tripictures, 2006
La pel·li va ser molt aclamada tant pel públic com per la premsa i va tenir dos nominacions als Oscar (guió adaptat i actor secundari per W. Hurt) però arriba en un punt en el qual ja no té res a veure amb la novel·la gràfica, podríem dir que tan sols agafa la premissa. Tot i que la pel·lícula no li arriba ni a la sola de les sabata, he de reconèixer que tracta molt bé la tensió que viu la família i et transmet l’angoixa que viu la dona del protagonista.
En canvi, el punt fort del còmic el trobem en el passat pertorbador de Tom McKenna, amb aquesta excusa arribem a pàgines d’extrema violència imaginativa dignes d’una ment realment retorçada, però no manca un punt d’humor negre que no sé per què em recorda algunes de les obres del genial Garth Ennis.
Clarament aquestes ments pertorbades, creadors d’Una història violenta, pertanyen a dos veterans del còmic. Per un costat, l’escriptor John Wagner (Judge Dredd, 2000 AD, Robo-Hunter) que forma part del selecte grup d’escriptors i guionistes anglesos que van revolucionar el món del còmic dels ’80 com Alan Moore, Neil Gaiman o Grant Morrison. El dibuixant és Vince Locke, gràcies a ell gaudim d’una violència perfectament plasmada en unes il·lustracions grotesques i realistes, aquest artista expert en terror s’ha fet famós per les portades del grup de death metal Cannibal Corpse. Locke que ha treballat a The Sandman, Batman, Witchcraft i la sèrie de zombies Deadworld aprofita aquesta obra per a mostrar amb tot detall i sense escrúpols les coses terribles que succeeixen en la trama.
Una història violenta va ser publicada originalment el 1997 per DC Cómics a través del segell Paradox, aquí es va publicar en castellà per l’editorial Astiberri, aquesta edició pel meu gust té un format massa petit, les imatges lluirien millor una mica més grans. També ha estat publicada per Panini Cómics amb tapa dura i la portada original.
Podríem dir que el còmic i la pel·lícula es poden gaudir per separat, ja que tenen un inici comú però dos finals molt diferents. Jo recomano enèrgicament el còmic ja que el film no et toca la fibra tant com algunes imatges de la novel·la gràfica, realment esgarrifoses, que no et deixen dormir després de llegir-lo.
