Piel color miel JUNG

  Piel color miel  JUNG

Jung
Piel color miel

El Mallol : Rossell, 2008

 
Jung, l’autor d’aquest còmic fa un relat de la seva vida, des que el van trobar abandonat pels carrers i el van internar a un orfenat fins l’adopció per part d’una família belga que ja tenien cinc fills. Piel color miel és el que posava a l’expedient del nen quan el van internar i que es pot veure reproduïda a les guardes del llibre.

Les nostres adopcions no acaben el dia que ens recullen. És només l’inici del nostre recorregut com a adoptats. Avancem a les palpentes sense saber on anem. Per això el suport i l’amor dels pares són fonamentals“. L’autor obre la porta dels seus sentiments i ens mostra com s’ha sentit en tot el seu procés, el resultat final és optimista però el camí no ha estat fàcil per a ell. Sempre pensem en la família d’acollida com el millor destí que pot tenir el nen adoptat, però en el seu cas no té una situació idíl·lica: la mare és una persona intolerant i freda que no sap demostrar-li amor. I amor de la mare és tot el que necessita Jung per créixer, com qualsevol altre nen, i formar-se la seva personalitat per poder tirar endavant.

Aquest és un llibre que fa preguntes i reflexions sobre la identitat, la pertinença, els orígens, l’acceptació d’un mateix, constants que no desapareixen mai de la vida de Jung però que a través de plasmar-les en aquest còmic l’han ajudat a tirar endavant i treure’s la culpabilitat que sentia per ser un nen abandonat.
 


 
Penso que és un llibre enriquidor ja que qüestiona  molts aspectes de l’adopció i afegeix nous factors que hi són presents que potser desconeixíem i que pot acompanyar a persones que hi estan implicades. Tot i així jo recomano la seva lectura a tothom perquè encara que no haguem viscut la mateixa situació podem sentir totes les seves angoixes ja que connecten amb el jo més bàsic, el de la nostra infància.

És un llibre emotiu, poètic, en molts moments crític i irònic però que mira de treure importància als episodis més durs per poder seguir endavant.

Les il·lustracions són en blanc i negre i una gran gamma de grisos, que adopten la perspectiva del nen i s’adapten a tots els estats emocionals de l’autor, amb tanta força que a vegades tenim ganes de treure  el nen de la vinyeta i abraçar-lo fort.

Aquest còmic s’ha portat al cinema Approved for adoption, aquí en teniu un fragment
 


 
El documental del mes Approved for adoption.

 

7 Comments

  1. Un tema molt interessant. El ventall de sentiments entorn les adopcions és inmens i, explicat per algú que ho ha viscut en primera persona ha de resultar una lectura molt emotiva. Prenc nota!

  2. Ahir vaig agafar-lo i no el vaig deixar fins que no vaig arribar a l’última pàgina, com sempre “chapeau” Jane!

  3. Que va, Gemma! L’autor parla en primera persona amb un sentit de l’humor i una ironia que fa por!
    Mooolt recomanable.
    Gràcies, Jane!
    ; )

  4. Un comic molt recomendable,perqué és la historia del autor que el van abandonar quant era petit i el cami que va haver de recorre per trobar una familia adoptiva que el volgues adoptar i estimar.En la historia podrem aprendre com és la vida dels orphers que volen ser adoptat i tenir una nova familia que els curin les ferides de no tenir pares de debó.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.