Des del març passat i fins a mitjans de setembre, pot ser que us trobeu pels carrers de Barcelona joves i no tan joves vestits amb petos blancs on es pot llegir “No volem els teus diners, volem la teva signatura”. Són els i les federatàries de ZOOXXI, una Iniciativa Ciutadana per demanar a l’Ajuntament de Barcelona un model de zoològic que sigui “més científic, més educatiu i més ètic, i fomenti valors de la cultura de pau”, tal com estableix el text de la iniciativa, impulsada per l’associació Libera! i la Fundación Franz Weber.

ZOOXXI és també el títol del CD de la campanya, que compta amb la col·laboració desinteressada d’artistes i grups musicals que han volgut sumar-se al projecte. Love of Lesbian, Sidonie, Blaumut, Txarango, Niño de Elche, Pau Vallvé, Joan Dausà, Mazoni, són només alguns dels partipants d’aquest disc que avui us recomanem i que, com sempre, podreu trobar a les Biblioteques de Barcelona.

ZOOXXI
Barcelona : Associació Animalista Libera!, 2016

Rosi Carro, coordinadora de la campanya, i Roger Gascon, compositor i productor del single No tot és tan bonic com sembla, ens parlen del projecte i del disc ZOOXXI, respectivament:
 

Rosi Carro

Quines són les funcions que hauria de tenir un zoo?
 
Els zoos haurien d’esdevenir agents per a la conservació efectiva de la natura i la protecció dels animals, un indret on s’eduqués la ciutadania en valors de respecte cap als animals com a individus, a més d’educar-la en l’espècie, que assumís i actués, en conseqüència, respecte del coneixement científic i l’ètica de la societat actual. La Declaració de Cambridge sobre la Consciència, de 2012, reconeix la consciència en mamífers i aus, principalment i, per tant, certifica que els humans no són els únics que tenen els substrats neurològics que generen la consciència. D’altra banda, la societat està cada cop més sensibilitzada respecte de la protecció i la defensa dels drets dels animals. Els zoos han de ser capdavanters d’aquestes idees noves.
 

En aquest zoològic del segle XXI no hi haurà elefants, ni dofins, ni girafes. Com podran conèixer-los, els visitants?
 
Qui pensi que en un zoo es poden conèixer elefants, dofins o altres animals “exòtics”, s’equivoca. Sí, veuran animals amb aquestes formes, però no amb el seu comportament natural. La doctora en filosofia Marta Tafalla s’hi refereix de la manera següent: “El zoo es una mena de màquina de l’oblit: els animals que estan al zoo obliden la seva identitat pròpia, i els qui anem allà a veure’ls també oblidem com són els animals realment“. Hem de poder conèixer els animals des del respecte a la seva pròpia vida i a les pròpies decisions que prenen respecte d’aquesta. Només d’aquesta manera serem conscients de tot el que cal per protegir-los d’una forma efectiva en el seu medi natural.
 

Aquest nou model també incorpora un centre de rescat d’animals i de conservació d’espècies autòctones. Com serà?
 
Aquest espai l’anomenem el de les 3R: rescat, rehabilitació, reubicació. Tenint present que una instal·lació mai no pot ser el millor lloc per a un animal, el zoo pot esdevenir un espai en el qual animals ferits, provinents de situacions de maltractament o de tràfic il·legal es recuperin fins a trobar un indret millor per a ells. D’altra banda, el zoo ha de potenciar els programes escassos que actualment fa de recuperació de fauna autòctona, perquè esdevinguin els programes principals. Protegint els espais naturals del nostre territori garantirem que els animals que hi viuen, diversos en perill d’extinció, puguin recuperar les seves poblacions.
 

Una altra funció d’aquest zoo modern seria conservar espècies autòctones que s’estan perdent a Catalunya i a la península. Barcelona ja ho està fent, per exemple, amb el tritó del Montseny. Amb els animals exòtics en perill d’extinció, hi haurà algun programa?
 
Sense la conservació dels hàbitats i els ecosistemes no es pot abordar en tota la seva globalitat la problemàtica dels animals en perill d’extinció. Advoquem perquè el zoo promogui projectes de col·laboració amb altres països per conservar la biodiversitat. A diferència dels zoos actuals, en els quals majoritàriament es conserven animals exòtics en captivitat i en els quals, majoritàriament, la seva reintroducció no funciona, el model in situ proposa protegir un hàbitat i propiciar la reproducció a l’entorn natural protegit.

Com se sostenen econòmicament els projectes de conservació in situ? Aquí és on entra la tecnologia. Avui en dia les tecnologies estan molt desenvolupades, fins al punt que les virtuals immersives i de realitat augmentada ens podrien permetre “introduir-nos” al bell mig d’un grup d’elefants (que seran els elefants reals que es troben protegits pels programes de conservació in situ) com si realment estiguéssim allà, però, el més important, veient els animals comportar-se de forma natural i sense ocasionar-los cap patiment.

Aquesta tecnologia proporcionarà moltíssima informació d’un alt nivell científic i els usuaris dels zoos sabran que amb els seus diners estaran col·laborant directament en la preservació d’hàbitats i la protecció dels animals.

La proposta és que els ZOOXXI treballin en xarxa i, per tant, el contingut audiovisual d’un zoo es pugui utilitzar en un altre zoo. D’aquesta manera, un zoo protegeix una àrea amb una alta inversió i els altres zoos de la xarxa fan el mateix, invertint cadascun en un hàbitat concret. S’estimula l’ampliació del nombre d’hàbitats protegits i el nombre de continguts multimèdia i d’informació científica a la qual podrà accedir la ciutadania i la comunitat científica, revertint en l’educació i la protecció dels hàbitats.
 

Com s’ha d’aconseguir aquest nou model?
 
Estem duent la primera Iniciativa Ciutadana a la ciutat de Barcelona, un mecanisme de participació democràtica que, mitjançant la recollida de signatures, porta a debat a l’Ajuntament una proposta normativa provinent de la ciutadania. Necessitem un mínim de 14.000 signatures i tenim temps fins al 19 de setembre. Ja hi tenim experiència, perquè també vam dur a terme la recollida de signatures que va aconseguir la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Qualsevol persona que estigui interessada a signar o ajudar-nos a recollir signatures per reconvertir el zoo de Barcelona segons el model ZOOXXI pot informar-se a través de nouzoo.org.
 

 

Roger Gascon

Què t’ha portat a col·laborar en aquest projecte? Quina és la teva implicació?
 
Sempre he sentit molta empatia cap als animals. Trobo molt trist que se’ls tracti com a coses, com a éssers sense sentiments que estan al nostre servei i que no tinguin pràcticament cap tipus de dret. Per això, quan la gent de ZOOXXI es van posar en contacte amb mi per si volia fer alguna cosa per ajudar a fer que els zoològics deixin d’existir tal com són ara i transformar-se en una eina que beneficiï tant animals com humans, vaig dir immediatament que sí. Se’m va acudir fer una cançó amb uns quants artistes de l’escena catalana i muntar un disc recopilatori amb diverses cançons d’aquests artistes.
 

Amb quins motius t’has inspirat per crear aquesta música?
 
La lletra de No tot és tan bonic com sembla parla de com deu ser la vida pels animals que viuen als zoològics, narrada des del punt de vista d’un d’ells. No es tracta d’un individu en concret, sinó que la cançó fa referència a diversos casos del zoològic. Vaig intentar que no fos una cançó trista, sinó més aviat que remogués unes quantes consciències, per això vaig triar el punt de vista subjectiu de l’animal i una música guitarrera i amb ritme. La última cosa que hauria volgut era fer una balada tipus “We are the world”.
 

Ets l’autora dels tres temes escrits per al CD?
 
Només soc l’autor de “No tot és tan bonic com sembla” i de la cançó que hem aportat amb el meu grup, The Lazy Lies, que ja havia estat publicada en el nostre disc de debut. Les altres dues cançons escrites per al disc són dels grups März i Balago, i les van composar ells mateixos per al CD.
 

Com ha estat la selecció de la resta de cançons?
 
La intenció era fer un disc amb diversos artistes de l’escena catalana, d’estils variats i alternant grups coneguts (Love of Lesbian, Sidonie, Txarango, Mazoni, Blaumut, Cesk Freixas, etc.) amb altres de menys coneguts. Era molt important per a mi que el disc tingués un punt positiu i optimista dins de la foscor de la realitat (en consonància amb el que és ZOOXXI: una plataforma per transformar els zoos actuals en un lloc molt millor), que les lletres transmetessin valors de solidaritat, empatia, generositat, de revelar-se contra les injustícies, i que els artistes que hi participessin estiguessin d’acord amb el que proposa ZOOXXI.
 

Hi ha molts col·laboradors en aquest disc, ha estat fàcil trobar-los?
 
I tant. Em vaig posar en contacte amb molts dels artistes que conec i que creia que estarien interessats a col·laborar en la causa, i la resposta va ser espectacular. Fins i tot hi va haver grups que van venir a nosaltres per participar en el disc. De fet, la intenció era treure un CD d’entre 15 i 21 cançons i vam acabar publicant un disc doble de 27 cançons. No podíem deixar ningú a fora. I, per rematar-ho, les cançons aportades pels grups són espectaculars. Va superar clarament les expectatives.
 

Quina està sent la resposta del públic?
 
La reacció ha estat molt bona. Vam omplir la sala Apolo 2 a la presentació del disc, i tant el disc com la cançó han tingut molt bona rebuda i han aportat el seu granet de sorra per ajudar a difondre la iniciativa.