Boyd, Joe
Blancas bicicletas: creando música en los sesenta
Barcelona : Global Rhythm, 2007

 
A menys que estigueu molt posats al món de la música pop segurament el nom de Joe Boyd no us deu dir massa cosa. Com us quedeu, però, si us dic que estem parlant d’un productor musical americà del qual porten la firma discos d’artistes tan importants com Pink Floyd, Fairport Convention, Nick Drake, The Incredible String Band, R.E.M., Billy Bragg o 10,000 Maniacs?

Tanmateix, el motiu d’aquest article no són les seves produccions musicals sinó el fet que durant els anys seixanta Joe Boyd va ser a tot arreu i es va cuidar de conservar prou memòria per a poder escriure aquestes memòries, on ens explica amb pèls i senyals alguns dels fets culturals més importants d’aquella dècada, amb la gràcia afegida que, a part d’espectador, hi va jugar un paper crucial.

Un grapat d’exemples, per tal que us feu una idea de la ubiqüitat de Joe Boyd als saraus més crucials dels anys seixanta:

1. Ell s’encarregava del so al Festival de Folk de Newport de 1965, quan Bob Dylan es va passar al so electrificat i una part del públic el va escridassar, fet que va marcar l’evolució no només de l’artista sinó del rumb de la música popular americana en general.

2. Ell va organitzar les primeres sessions del club UFO l’any 1966, que ràpidament es van convertir en l’epicentre del Londres psicodèlic, on van arribar a actuar llegendes com Jimi Hendrix o Yoko Ono i del que en van sortir lluminàries com Pink Floyd o els Soft Machine de Kevin Ayers i Robert Wyatt.

3. També estava amb la Incredible String Band quan van ser dels primers famosos a caure a les urpes de l’esglesia de la cienciologia, en l’època anterior a Tom Cruise i John Travolta. A ell mateix li van arribar a fer unes primeres “auditories”, però alguna cosa li va fer pudor de socarrim i se’n va anar per no tornar mai més.

Blancas bicicletas és una apassionant crònica cultural autobiogràfica de sens dubte una de les èpoques més productives per a la música popular d’occident, durant la qual, segons diu el mateix autor, “l’underground es va convertir en el corrent principal”. Una altra cosa que Joe Boyd diu al pròleg és que els anys seixanta “van començar l’estiu de 1956, van finalitzar l’octubre de 1973 i van tocar sostre just abans de l’alba de l’1 de juliol de 1967”. Si voleu saber què va passar en aquestes dates, i en tota la resta de dates entremig, no podeu deixar de llegir aquest llibre.

El títol (Blancas bicicletas) fa referència als Provos d’Amsterdam, un moviment contracultural de caràcter anarquista que deixava bicicletes pintades de blanc per tota la ciutat per a l’ús gratuït dels ciutadans. A finals de 1967, gairebé totes aquestes bicicletes blanques havien estat robades i pintades, i això serveix a Joe Boyd com una mena de símbol de l’esperit innocent i ingenu d’aquella època i de com aquest estava condemnat a la corrupció i a una fatalitat inevitable.

Ah, m’oblidava del més important: per fer la lectura del llibre més amena hem confeccionat una llista de Spotify amb totes les cançons que hi apareixen, en estricte ordre d’aparició. Esperem que la gaudiu tant com nosaltres hem gaudit llegint el llibre.