Sheldrake, Rupert. De perros que saben que sus amos están camino de casa y otras facultades inexplicadas de los animales. Barcelona : Paidós, 2001

 
 
També teniu la opció de l’edició de butxaca.

 

Es desperta de la seva migdiada i corre cap a la porta minuts abans que arribis a la porta de casa. Avui és dia de bany i, abans que obris l’aixeta, ell ja s’ha amagat sota el llit. Vas al veterinari per un camí diferent, però ell no deixa d’arrossegar-se en direcció contrària. Es llença cap al telèfon com un boig abans que soni.

Alguna d’aquestes experiències us és familiar? Doncs aquest tipus de comportaments van cridar l’atenció del doctor Ruper Sheldrake. En aquest llibre Sheldrake relata experiments realitzats amb mascotes i els seus amos. Els resultats, si més no, sorprenents.

Quan parlen de connexions amo-animal, els investigadors sospiten que l’explicació està més relacionada amb els seus sentits (per exemple, tenen quaranta vegades més de cèl·lules olfactives que nosaltres) que amb la telepatia. És  probable que els gossos interpretin les senyals inconscients que emetem les persones : la forma de mirar el bany, els canvis de respiració. Són senyals tan subtils que només ells les capten.

Aquests senyals són la clau de l’èxit dels gossos d’alerta mèdica.

Cada cop més utilitzats com a “sistema de prevenció” per malalts d’hipoglucèmia  i per epilèptics, aquests gossos tenen la sorprenent habilitat d’advertir els seus amos de la imminència d’un atac, perquè el seu olfacte els permet detectar els canvis químics que el cervell experimenta abans de l’atac.

 

Ara bé, ¿què ocorre quan amo i gos estan separats?

Fa uns quinze anys, el biòleg Rupert Sheldrake, autor de la teoria dels camps mòrfics, va reunir cents d’experiències de propietaris que asseguraven tenir un tipus de connexió telepàtica amb les seves mascotes. Durant un any, el doctor i el seu equip “van espiar” les mascotes quan es quedaven soles a casa. Aquesta separació impedia que els animals tinguessin cap tipus de relació sensorial amb els seus amos. Evidentment els experiments es van dur a terme en franges horàries en què no poguessin operar “el costum i l’habit de l’animal”.  I van observar que els gossos poden anticipar el retorn a casa dels seus amos amb més de 10 minuts d’anticipació, amb la persona viatjant en taxi o en un vehicle no habitual i amb el vent en contra. En molts casos presentaven conductes anticipatòries fins i tot si la persona viatjava en avió. En les investigacions també van participar diversos periodistes britànics i la conclusió fou que els gossos tenen un “sisè sentit”, probablement el mateix que els serveix per tornar a les seves llars quan s’han perdut, encara que siguin a cents de kilòmetres.

Aquest llibre permet dues lectures : una més fàcil per als amants dels animals, tant si hi conviuen com si no. I l’altra, on es recopila un resum dels estudis estadístics i empírics portat a terme per Sheldrake i el seu equip.

Dos enllaços: Si t’interessen les investigacions del doctor Sheldrake, o si et ve de gust seguir descobrint més històries enigmàtiques i/o entranyables.

Temps aproximat de lectura : unes 7 hores si optes per una lectura completa; una mica menys si ho fas per una lectura més amena.

Per acabar us deixo amb una frase de Marty Becker, veterinari de Bonner’s Ferry, Idaho, i coautor de Chicken Soup for the Pet Lover’s Soul : “No sé si ens llegeixen el pensament o el cor, però no deixen mai de sorprendre’m”.

 BONA LECTURA