Schulz-Dornburg, Julia
Ruinas modernas : una topografía de lucro
Barcelona : Àmbit, 2012
Ruïna. Fet de caure, de destruir-se, una construcció. (Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). La cosa arruïnada. (Diccionari de la Llengua del I.E.C.).
Sinònims: destrucció, aterrament, esfondrada, enfonsament, caïment, decadència, enderroc, desfeta, ensorrada, esfondrall, esbaldrec, anihilament.
Lucre. Guany, profit, que hom treu d’alguna cosa. Afanys de lucre. (Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana).
Sinònims: avantatge, interès, benefici, producte, remuneració, llogre, moma.
Lucrar-se. Guanyar, treure profit, beneficiar-se, obtenir, embutxacar, fer l’agost, explotar, aprofitar-se, abusar.
Ara que sembla que tímidament es va aixecant el mercat immobiliari, no estaria de més recordar aquest llibre que en el seu moment va aixecar polseguera. De manera molt i molt evident, amb dades i imatges aèries a més a més de fotos, l’autora relata les desfetes i despropòsits de la bombolla immobiliària arreu de la península Ibèrica. Deixant molt clar que això no és el passat si no un present colpidor que deixarà un impacte en generacions futures.
Les ruïnes solen ser vestigis del passat llunyà, però en aquest cas ho són del nostre temps i d’activitats més recents. Mostra de la vergonya rapinyaire de constructors i especuladors de terrenys que s’han enriquit i després han marxat deixant els projectes inacabats però amb una marca indeleble a la geografia de pobles i espais naturals, d’alt valor paisatgístic moltes vegades.
Diu Orol Nel·lo (geògraf de la UAB):
La primera reacción que el libro suscita es, pienso la indignación: la indignación que produce la persecución implacable del beneficio privado sin consideración por los bienes comunes; la indignación ante el menoscabo de los valores ambientales, patrimoniales, estéticos, económicos del paisaje; la indignación por la incapacidad -o, peor todavía, por la falta de voluntat– de los poderes públicos para atajar los usos espurios del territorio. (Pg. 28. Els subratllats són nostres).
Tot el que es recull al llibre, que és molt, són projectes inacabats. Algú les ha anomenat com a ‘cicatrices de ladrillo‘. Alguns municipis arribaven a triplicar o quadruplicar la seva població amb aquests nous espais. Evidentment perdrien tota la seva essència i personalitat amb un alt impacte a la fesomia, economia, maneres de viure, etc.
El més greu és que ningú, cap administració, ha demanat la restitució al seu estat original dels terrenys malmesos. No som ingenus i sabem el cost que pot arribar a tenir. Ja recordem amb tristesa la urbanització El Algarrobico a la zona verge del Cabo de Gata a Almeria, la seva desconstrucció té més cost que el seu aixecament… Raó de mes perquè hom sigui molt escrupolós a l’hora de requalificar terrenys i donar permisos d’excavació i d’aixecament de terrenys. La empremta queda al territori per sempre més.
Durant un lustre, del 2000 al 2005, es van “artificialitzar” tres hectàrees de terreny cada hora. Un total de més de 27.000 hectàrees durant els cinc anys més àlgids de la construcció. Entre 1987 i 2005 la construcció equival a l’espai que ocupa la ciutat de Barcelona… multiplicat per 35 vegades, un milió d’hectàrees. 2.000.000 d’habitatges sense vendre són el resultat d’aquesta bogeria.
Només a tall d’exemple triarem un parell d’aquests projectes. Vallfosca Mountain i Golf Resort i Campo de Vuelo Residencial.
La Vallfosca Mountain és la idea de realitzar un centre de vacances, de golf i pistes d’esquí a prop d’Espui (Lleida), un municipi que l’any 2005 té censats 179 habitants (font: Viquipèdia). Els procediments administratius modifiquen l’espai per tal de fer-lo edificable però l’any 2008 l’empresa promotora entra en concurs de creditors i els projecte resta inacabat. A la documentació que acompanya aquest projecte no n’hi ha cap estudi que parli de la neu que pot caure a la zona. Un exemple del seu despropòsit. A la promoció es parla de 30 km de pistes d’esquí, 189 canons de neu, 900 habitatges i 2200 places hoteleres.
El Campo de Vuelo Residencial s’havia d’ubicar a prop d’Alhama de Múrcia, un municipi de 21.000 habitants (font: el llibre mateix). El projecte inclòs al Pla Estratègic d’Infraestructures Turístiques de la Regió d’Alhama i promogut per l’ajuntament de la població, contemplava la urbanització de 20 milions de metres quadrats, i 30.000 habitatges per unes 100.000 persones. L’aeròdrom privat tindria capacitat per 166 avionetes. A la publicitat de la promoció resa:
¡Qué piloto no ha soñado alguna vez con aterrizar sobre la pista de su comunidad y guardar su avión en su propio jardín?
En aquesta conferència es parla de la qüestió:
Només comprovant les dades, mirant el territori i la població de cada lloc en concret, s’endevina el gran impacte paisatgístic, humà i sociològic d’aquestes realitzacions.
I si no, les imatges parlen per si mateixes.
9 Comments
Fantàstica entrada!
Per cert, El Algarrobico encara no l’han pogut derribar, més de deu anys de judicis..
Hemos de aprender mucho de nuestros errores.
Cuando el dinero manda el hombre lo secunda y apoya.
Espero que tomemos conciencia de nuestro planeta pronto.
Gran relato y mejor información .
Gracias Olímpia
Tremendo hasta qué punto todo vale. ¿Qué van a hacer los corruptos y especuladores cuando ya no quede medio ambiente?
una pena que gente como los especuladores que estan emfermos de dinero,no vean el problema que podemos tener, cuando no quede naturaleza por destruir y tengamos menos oxigeno para respirar. Gracias Olimpya por tu recomendación!
Vergonya. Aquesta és la paraula. Molt bon llibre per conscienciar la població de tot el que estem fent sense sentit. Cal tenir cura de la nostra terra, dels paisatges tan bonics que tenim i que estem destruint per construir. Això és exactament el que no hauríem de fer: destruir per construir. I el més indignant de tot és que estem destruint el planeta per treure profit i beneficiar-nos, sense adonar-nos que al final no ens beneficiem de res. Di que no a la construcció massiva!
I si, com a mínim, tot això servís perquè situacions tan lamentables no es tornessin a repetir! Però molt temo que ni tan sols això: d’aquí a poc temps es tornaran a fer desastres semblants perquè, incomprensiblement, sembla que la gent no tingui memòria. És que no me’n sé avenir!
Esperem que no es torni a repetir
Da pena pensar que se da más importancia al beneficio económico y al ego personal que al bien común y a la naturaleza… como si no formáramos parte de ella. Si hubiera consecuencias reales cuando se construyen estas abominaciones, estos emperadores de tres al cuarto se lo pensarían dos veces antes de llevar a cabo estos proyectos. Pero claro, como nunca pasa nada…
Buen libro para concienciar!
Esperem que la nostra societat no torni a repetir les mateixes errades fetes en el passat i que el que ha ocorregut ens serveixi per reflexionar sobre quin model de món i de futur volem.
Gràcies a totes/tots pels vostres comentaris.