Nin, Anaïs
Fuego: diario amoroso, 1934-1937
Madrid: Siruela, 2004

Tot i que Anaïs Nin (1903-1977) va escriure altres novel·les, és coneguda pels seus diaris que abasten des de 1920 fins a 1974.

Fuego és el tercer volum de la sèrie Diario amoroso. Va a continuació del de Henry y June (o Henry, su mujer y yo) en el qual descriu el triangle amorós amb Henry Miller i la seva esposa i, d’Incesto, on Anaïs explica el retrobament, després de 20 anys, amb el seu pare i la relació incestuosa que van tenir.

Però en aquest volum, en concret, l’autora ens trasllada a la seva vida entre 1934 i 1937, en el que apareix una altra vegada l’escriptor Henry Miller però també el psiquiatre Otto Rank, que seran els seus amants i que, a més, influenciaran el seu treball, així com l’artista Gonzalo Moré i, per descomptat, el seu marit, el banquer Hugh Guiler.

Segons si les edicions estan (o no) censurades, els diaris estan dividits de maneres diferents, agrupant més o menys anys. Així doncs, en les que sí que ho estan, en censurar parts del text, cada volum agrupa més anys (en aquest cas, del 1934 al 1939) i ja no s’estructuren en dies sinó en mesos. A més, a les edicions censurades, alguns dels personatges es van excloure del text i d’altres sí que hi sortien però amb altres noms. Afegir que en edicions que no estan censurades, en trobarem algunes que contenen fotografies d’alguns dels protagonistes.

Signa les diferents introduccions Rupert Pole, amb el que també es va casar l’Anaïs, sense divorciar-se del seu primer marit (amb el que va seguir casada tota la vida) i que va ser el responsable de supervisar la publicació dels mateixos (censurades o no).

L’Anaïs Nin es va relacionar amb molta gent coneguda i, per tant, aquests hi aniran apareixent al llarg d’aquesta detallada autobiografia. El títol de la sèrie dels diaris no censurats en castellà, “diario amoroso”, ja informa el lector de què es trobarà principalment. La versió sense censura és recomanable per a aquells que volen gaudir d’un text més fidel al que ella va escriure o que la vulguin conèixer més a fons. La versió amb censura la recomano pels que desitgin un text més dinàmic o per aquells que considerin que la privacitat de les persones no acaba amb la seva mort.

Per a acabar, dir que Anaïs Nin va ser una de les primeres, i per molts, de les millors, escriptores de literatura eròtica i que Philip Kaufman va dirigir la pel·lícula Henry i June (1990) inspirada en el primer volum dels seus diaris.