Carver, Raymond. Catedral. Barcelona: Anagrama, 2006.
El poeta i novel·lista Raymond Carver (1938-1988) va ser, tot i la seva curta carrera, degut a una mort prematura als 50 anys, una de les figures més representatives, controvertides i influents del corrent conegut com a realisme brut. O, en paraules, d’algun crític, el minimalisme hiperrealista post-alcohòlic.
A les seves històries, incloent-hi les 12 que conformen aquest volum, hi trobem les característiques pròpies d’aquest corrent: minimalisme narratiu, amb frases curtes i molt diàleg, fredor i distanciament, realisme extrem en la descripció d’ambients i personatges totalment “ordinaris”, finals oberts i abruptes, certa predilecció per components sòrdids i un to pessimista.
El món de Carver està sobretot poblat per personatges masculins, la majoria autèntics perdedors, molts d’ells alcohòlics (el propi autor va necessitar rehabilitació) i violents, els marges més desfavorits de la classe treballadora. Gent sense esperança, sense capacitat d’explicar-se com ha arribat al fons del pou i sense capacitat de rebel·lar-se. És un món de matrimonis fracassats i famílies en crisi contínua, de sentiments sense expresar, de vides trencades, on el pànic i l’angoixa han substituït la sensació de confort o de familiaritat. Algunes històries estan marcades per un punt d’absurd i fins i tot de crueltat (veure, per exemple la primera història “Plumas”); en moltes hi ha un element de tensió i d’amenaça subtil i tàcita.
Catedral, tot i això, va suposar un gir cap a una major accessibilitat i l’entrada d’un cert optimisme en el món creatiu de l’autor. Com a exemple trobem el relat final, que dóna títol al conjunt. És la història d’un home cec que demana a un conegut que l’ajudi a fer-se una idea mental, només amb les mans, d’una catedral que mai ha pogut veure. L’escena final de les dues persones, una que veu i l’altra que no, amb les mans unides en un clar gest de proximitat, sembla deixar entrar un mica d’aire en un món fosc i tancat.
Aquest vídeo del programa “Contresentidos” (TV d’Astúries) ens introdueix en el món literari del nostre autor, centrant-se sobretot en la seva obra poètica, més desconeguda que la narrativa:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ly1nkhZ5W4A[/youtube]
2 Comments
Gatsby, Carver és un dels meus autors de relats preferit, trobo impresionant les situacions quotidianes que descriu i les sensacions que transmet a totes les seves obres amb aquest minimalisme narratiu que ens comentes.
Darrera de la figura de Carver planeja l’espectre del seu editor Gordon Lish, que sembla ser que va modificar bona part del material que li passava Carver fins a deixar-lo tal i com el coneixem. La recent edició de les novel·les de Lish Perú i Epígrafe a càrrec de Periférica ens demostren fefaentment que Lish és un tros d’escriptor i que no es desmesurat imaginar que efectivament la seva influència sobre l’obra carveriana va ser crucial.