Pessarrodona, Marta
Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury
Badalona: Ara Llibres, 2013

En aquest llibre Marta Pessarrodona ens apropa a Virginia Woolf i als integrants del Grup de Bloomsbury dels que ens explica, des dels seus inicis, les seves trajectòries en l’àmbit individual, especialment la de la Virginia, però també la del grup pròpiament.

En morir els pares de la Virginia, ella i tres dels seus germans (amb els que compartia tots dos pares, ja que els dos s’havien casat abans i tenien altres fills) es traslladen a una casa al barri londinenc de Bloomsbury. Thoby Stephen, el gran de tots quatre, quan deixa el Trinity College, vol continuar amb les reunions que ja realitzava allà amb alguns companys i, aleshores, les comença a organitzar a casa seva amb els germans. Entre aquests amics intel·lectuals, encara no coneguts tampoc, trobarem, entre d’altres, l’escriptor Lytton Strachey, l’economista, i també escriptor, Leonard Woolf, l’economista John Maynard Keynes o el crític d’art Clive Bell. El Thoby moriria aviat però la seva mort va enfortir els lligams del grup. Segons Pessarrodona, es tracta de la primera associació cultural britànica on els integrants, homes i dones, es tractaven amb igualtat de condicions.

Virginia i el seu marit Leonard van crear l’editorial Hogarth Press que publicaria algunes obres dels integrants del grup. L’autora ens explica que aquests no es van proposar ser un grup. La designació de grup com a tal i el nom de “grup de Bloomsbury” no el van triar ells si no aquells que els volien menysprear. El fet és que es van crear enemistats per moltes raons com, per exemple, per trencar amb convencionalismes (socials, literaris i artístics) o per la seva llibertat sexual.

El llibre acaba amb un capítol dedicat a la mort de l’escriptora que a finals de març farà 75 anys que es va suïcidar, al seu marit i a la desaparició (com diu al capítol, sense desaparèixer) del grup primitiu amb la mort de l’escriptor E.M. Forster (l’únic que era conegut abans de la creació del grup) i la del pintor Duncan Grant, amb el que la pintora Vanessa Bell, germana de la Virginia, va tenir una relació (tot i el seu matrimoni amb el Clive Bell). Per cert, si l’autora anomena a la Virginia líder del grup junt amb el Lytton Strachey, de la Vanessa ens diu que era la ”mutter courage”.

Al llibre s’inclouen diferents apèndixs (biografies, un diccionari aclaridor de conceptes que hi apareixen, llista d’adreces, bibliografia i un índex onomàstic) així com fotografies de la Vírginia, d’altres membres del club, de la pròpia autora, etc.

A Biblioteques de Barcelona trobareu a més d’aquest i altres llibres sobre el tema, el catàleg d’una exposició i el text de les conferències del seminari que es va fer sobre el Grup (a Barcelona, per la Fundació La Caixa el 1986) de la que la Marta Pessarrodona en va ser la comissària.