Foer, Jonathan Safran. Comer animales. Barcelona : Seix Barral, 2011
Molts de vosaltres segurament coneixeu Jonathan Safran Foer com a novel·lista, ja que és l’autor de les novel·les Tot està il·luminat i Tan fuerte, tan cerca. Ara bé aquest jove escriptor nord-americà d’origen jueu no només ha escrit interessants històries de ficció sinó que el 2009 va publicar al seu país Eating animals, editat aquest any a Espanya sota el títol Comer animales.
Aquest llibre és una lectura que recomano a tothom però que interessarà sobretot a les persones preocupades per l’ecologia, el benestar animal i/o la pròpia salut (si, també!).
En Foer fa una crítica de les granges de cria intensiva d’animals (també de les piscifactories) i els escorxadors, incloent diferents punts de vista a través de diversos testimonis.
La lectura es fa amena i ràpida ja que es nota que en Jonathan Safran Foer ha escrit novel·la abans de fer aquest assaig. Ara bé, el que trobareu escrit és d’un regust amarg i l’haureu de pair poc a poc. Entra ràpid però costa de digerir.
En J.M. Coetzee va dir que “s’evoquen de forma tan viva els horrors diaris en les granges industrials i s’evidencia de forma tan convincent la responsabilitat dels dirigents del sistema que qualsevol que hagi llegit el llibre d’en Foer i continuï menjant els productes de la indústria o no té cor o és impermeable a la raó, o a totes dues coses”
Us recomanem un llibre que, ben segur, us farà pensar.
Us deixo alguns enllaços interessants:
1.- alguns articles publicats a diferents diaris durant la promoció del seu llibre a Espanya
– El País
2.- el seu llibre-trailer (en anglès)
3.- una entrevista per a una ràdio de Nova York (amb subtítols en castellà)
4 Comments
Holly, m’encanta la ressenya que has fet del llibre. El tinc agafat en préstec, col·locadet a la tauleta de nit, però no m’atreveixo a llegir-lo. No sóc vegetariana, però sí estic conciènciada amb els tipus de productes que compro, d’on provenen i com s’han manipulat. També sóc molt amant dels animals, així que pateixo. Però bé, al final cauré i me’l llegiré. Ja et diré què tal. Aprofito per recomanar-vos les guies que ha fet una companya de la nostra biblio sobre ANIMALISME i VEGETARIANISME (http://issuu.com/biblioteca_elcarmeljuanmarse/)
Hola Iris, gràcies!! jo t’animo a que l’obris, ara bé … no sé si és la millor de les lectures per aquells moments just abans d’anar a dormir.
Gràcies per l’enllaç: l’aprofitarem!
I si, ja em diràs que t’ha semblat i quines emocions ha remogut.
Gràcies per la recomanació Holly.
Només m’he llegit en diagonal el teu article, no he llegit, encara els enllaços ni he vist el vídeo, però intueixo que el problema no està en menjar o no animals. El problema és com han estat criats, sacrificats, emmagatzemats i processats aquests animals. I per tant, el problema es fa extensiu a qualsevol producte alimentari, inclosos els vegetals!!
: (
Fa temps que flirtejo amb el vegetarianisme i no tindria cap inconvenient de menjar qualsevol animal que hagués criat i sacrificat jo mateix (!!!) abans que no pas aquestes verdures recollides qui sap quan i qui sap a on, emmagatzemades en càmeres frigorífiques i gairebé plastificades.
Què mengem i com… un tema en el que hauríem de pensar més. Sense radicalismes, però!
Hola Uri, gràcies pel teu comentari.
Bé el problema és que, efectivament, els animals es crien, s’alimenten, es reprodueixen i es sacrifiquen d’una manera molt poc humana. En unes condicions en que no es agradaria veure’ns a nosaltres mateixos ni al veí del 5è. De fet en el llibre parla de la “cosificació” (si no recordo malament feia ús d’aquesta paraula!), de com els humans hem pogut desenvolupar la capacitat de veure una hamburguesa com 1 cosa i no com un producte derivat d’un animal.
D’altra banda el tema de les verdures/fruites: tens tota la raó! Per això hi ha opcions de comprar verdures i fruites del mercat, de producció local i de la temporada (hem de menjar maduixes al novembre? cal?)
També tenim l’opció de les cooperatives de consum …