Estudi pioner sobre l’estigma de la dona com a persona boja, abordant qüestions crítiques sobre dones i salut mental.

L’estat de salut mental del poeta alemany es va veure agreujat fins al punt d’haver ser ingressat. Un ebenista apassionat de la seva obra el va acollir a casa seva fins a la seva mort. Aquesta obra és una mostra de la seva particular visió del món.

En aquestes pàgines, el dramaturg Antonin Artaud es rebel·la contra la societat que “va suïcidar” Van Gogh: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germà, són analitzades des de l’esperit lliure, crític, rebel i anàrquic.

Memòries del pianista James Rhodes, per a qui la música ha estat vital en la superació dels seus traumes, iniciats en la infància.

Adaptació de l’experiència de l’escriptora, que va patir durant una temporada les conseqüències d’un mal diagnòstic i l’ingrés en un centre sanitari.

La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l'àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats.

Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.

A la pianista Clara Peya li van diagnosticar un trastorn obsessivocompulsiu (TOC) quan tenia vint-i-un anys. Tant ella com la seva germana Ariadna, però, sabien que el patiment mental desborda qualsevol diagnòstic. Per això, amb la seva companyia Les Impuxibles, van crear Suite TOC núm. 6, un dels espectacles més revulsius i transgressors de l’escena teatral recent. Una obra que explora l’estigma i la dificultat de no emmalaltir en una societat malalta. A partir d’aquesta vivència, Bel Olid aprofita per fer un pas més en la lluita contra el tabú de les malalties mentals, l’impacte dels diagnòstics i els seus efectes en la vida de les persones i el conjunt de la societat.

Quan la Vera era nena, un dimoni rondava casa seva i assetjava la seva mare, martellejant-li els nervis fins a postrar-la al llit durant dies. Entre les sessions d'exorcisme amb la 'meiga' i les cites amb el psiquiatre, any rere any, la superstició s'esvaeix per deixar pas al diagnòstic. Però, malgrat els maltractaments, la malaltia i les excentricitats, l'amor d'una mare i la seva filla és més fort que qualsevol altra cosa, sobrevivint al pas del temps i les tempestes.

La protagonista surt del psiquiàtric després de dos anys d’internament i, al llarg de les pàgines, el descobreix quina és la seva història.

El viatge d’un noi de secundària al fons de la seva ment, que sembla que està canviant d’alguna manera.

Francesc Tosquelles (1912 – 1994) va ser un psiquiatre republicà exiliat a França al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta, va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques, sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa.