Aquest cicle explora com la història ens pot ajudar a entendre la ciència no com una activitat infal·lible i sense incerteses, sinó com a una activitat feta per éssers humans i, per tant, subjecta a implicacions i interessos polítics i socials. L’objectiu és mostrar la ciència en tota la seva complexitat per així disposar d’eines per enfrontar-nos críticament tant a les teories conspiranòiques i anticientífiques, com a les utopies d’un futur científic i tecnològic de flors i violes.
Des dels practicants de la khemeia a l'antic Egipte fins als investigadors actuals, passant pels protegits del déu Hermes, els cercadors de la pedra filosofal i les arxiconegudes bruixes, la química ens ha acompanyat al llarg de la història, adoptant denominacions, objectius, llenguatges i escenaris canviants. Aquesta conferència oferirà un viatge insòlit per una sèrie d’històries en què la ciència superarà a la ficció i el passat es superposarà al present per acostar-nos a les últimes perspectives de la història social i cultural de la química.
“En la seva infantesa la humanitat creà un món invisible de forces representades imaginativament per un gran nombre d’esperits i éssers animats que penetraven en totes les coses, les quals obraven, no per efecte del fenomen natural que les informava, ni tampoc per la força o acció que l’impuls humà els comunicava, sinó responent a l’esperit que amagat i contingut en elles els encomanava una vida i una acció”.
Joan AMADES. Bruixes i bruixots
Avui dia no cal haver passat per la consulta d'un psicoanalista per tenir alguna noció sobre psicoanàlisi. No és estrany, per exemple, que expressions com complex d'Èdip o termes com el d'inconscient s'utilitzin amb certa normalitat en les nostres converses. En aquesta xerrada farem un recorregut per alguns dels viatges que van fer les idees de Freud a Espanya. A partir de l'anàlisi de casos concrets, mostrarem com la psicoanàlisi va transitar del domini científic i expert a l'ampli espectre de la cultura popular.
“El psicoanálisis, esa extraña disciplina a medio camino de la arqueología, la medicina, el análisis literario, la antropología y la psicología más abisal”.
Élisabeth ROUDINESCO. Freud y su obra: génesis y constitución de la teoría psicoanalítica
Començarem al jardí botànic i al gabinet d’història natural que trobem a Les històries naturals de Joan Perucho (1960). Aquesta fantàstica i divertida novel·la, protagonitzada per un naturalista del segle XIX que s’aventura en el misteri d’un cavaller de Jaume I convertit en vampir, servirà d’esquer per fer un breu recorregut per la història de museus, jardins i parcs zoològics.
“... potser durant el segle XXI els zoològics com ara els coneixem desapareixeran. (...) El zoològic com a simple aparador, reducte on es priva de llibertat animals que no saben viure d’altra manera, té avui moltes opinions contràries. I potser, com certs animals, es troba en el clar camí de l’extinció”.
Jordi SABATER PI. El traç de la natura
Tendim a pensar que només els mètodes CSI de la ciència moderna han pogut resoldre els crims més misteriosos. Però el cert és que del segle XIII a l'Occident europeu ja existien metges i altres experts que oferien els seus coneixements als jutges per aclarir crims horribles i escruixidors. En aquesta conferència us mostrarem, a través de casos reals exhumats dels arxius catalans, com treballava aquest cos d'experts al servei de veguers, batlles, governadors i tota mena de tribunals civils i eclesiàstics.
“Podríamos definir así a un inspector: un intérprete que ordena los indicios y los complementa con pruebas. O también el encargado de investigar, coordinar equipos, organizar los medios, documentar los casos y darle sentido a las pruebas obtenidas para ponerle nombre y apellidos al culpable de un delito. (…) En resumidas cuentas, podríamos llamarlo perfectamente “director de orquesta”, porque en definitiva, ese es su papel”.
Blas RUIZ GRAU. ¡Que nadie toque nada!
És habitual sentir dir que la tecnologia no és ni bona ni dolenta, sinó que depèn de l’ús que se’n faci. Segons aquest punt de vista, el desplegament infraestructural del 5G, la tanca de Melilla o la comunicació a través de Twitter, són processos que tenen una dimensió política, però sempre relacionada amb l’ús que se'n fa, mai amb la pròpia materialitat o disseny dels artefactes i sistemes, considerats com a neutrals. La història de la tecnologia ens ensenya que això no sempre és així. En aquesta xerrada ens preguntarem si els artefactes fan política i de quina manera la història ens pot ajudar a entendre com en fan.
“Es importante recordar que todos nos hemos beneficiado de ese modelo de Internet. (…) Información actualizada al minuto (…) y un uso ilimitado del software y la tecnología más extraordinarios, construidos por empresas privadas y financiados mediante la publicidad. Ese fue el trato que hicimos. Tecnología gratuita a cambio de nuestros datos y de la posibilidad de utilizarlos para influir y obtener beneficios de nosotros. Lo mejor y lo peor del capitalismo en un sencillo trueque”.
Hannah FRY. Hola mundo: cómo seguir siendo humanos en la era de los algoritmos
1 Comment
Déu meu… Apuntant a la llista de pendent per llegir 🙁 Mai l’acabaré.