Festival Km Amèrica 2026

El Festival de Literatura Llatinoamericana de Barcelona KM Amèrica celebra la cinquena edició i es consolida com un espai de trobada i reflexió, on les històries no només es llegeixen, sinó que també s’escolten, es comparteixen i es viuen.

El programa connecta veus d’Amèrica Llatina i el Carib amb la literatura catalana i reuneix una quarantena de participants de diferents geografies, generacions i tendències creatives en un viatge multidisciplinari narrat a través de llibres, diàlegs, literatura oral, teatre, rutes, tallers, música i dansa. Organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona i sota la curadoria de l’escriptor mexicà Eduardo Ruiz Sosa, aquesta edició se situa davant la violència, la destrucció i la guerra i posa la literatura com un espai de resistència artística davant la injustícia i el deliri bèl·lic del món contemporani.

En aquesta guia de lectura també trobareu exemplars disponibles a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya.

Els avantpassats 

El món que ens precedeix guarda, en allò familiar i en allò aliè, el registre d’una memòria inscrita en els cossos, els espais, els noms. Des d’aquí, els qui ens precedeixen són l’inici d’un viatge que diu: si els avantpassats persisteixen avui, nosaltres també podrem.  

Hi participen: Fernanda Trías, Jean D’Amérique, Mariana Orantes i Marta Soldado.

Coberta de El Monte de las furias
TRÍAS, Fernanda
Barcelona: Random House, 2025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Una dona viu al vessant de la muntanya, entre la boirina baixa i el fullatge exuberant. La seva missió és vigilar les línies divisòries i avisar el zelador de qualsevol anomalia. Als seus quaderns escriu sobre la seva rutina parsimoniosa i els records d’una infantesa marcada per una mare brutal i pel desig insatisfet d’aprendre. Al fons, se sent la pedrera i el soroll de les camionetes blindades per la pista destapada. Un dia apareix un cos al seu jardí i, atabalats i curosos de no cridar l’atenció, ella i el zelador decideixen enterrar-lo. Però n’apareix un altre. I un altre, i un altre, i un altre…

L’escriptura prodigiosa, característica de Trías, resplendeix en aquesta novel·la inquietant i atmosfèrica, en què els tòpics de la mare, la violència i la relació amb la natura reapareixen i estremeixen el lector amb força.

caer_bajo_tierra
ORANTES, Mariana
Barcelona: Editorial Candaya, 2025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Quan té lloc un crim, queda una ferida que perdura i ho abasta tot. Caer bajo tierra és un descens a la profunditat del somni i de la memòria; de la violència i l’assassinat; del Mictlan, la regió dels morts en el Mèxic antic; de l’Asclepeion romà, on els malalts acudien a cercar la curació dels seus mals. Als inframons íntims de quatre dones marcades pel feminicidi: Julia Mazatl, una artista eclèctica que fuig d’una clínica psiquiàtrica per endinsar-se en un laberint de coves; Mercedes Petrona, una científica que investiga els abismes del món oníric; Cecilia, una nena víctima de la voràgine de feminicidis a la Ciutat de Mèxic, i Ana Laura Ek Dzib, una jove estudiant que indaga en allò que la connecta amb la Julia, la Mercedes i la Cecilia.

La música

El cor de les celebracions, el ritme i el moviment, la sinuositat de l’aire i el temps, el llenguatge que es comparteix amb l’escolta i amb el ball. Lloc de trobada intangible, la música encén marxes i manifestacions, il·lumina èpoques, transcendeix els himnes oficials i crea els alternatius.

Hi participen: Jordi Soler, Arnoldo Gálvez Suárez, Andrés Montero i Toni Hill.

Coberta de El año en que hablamos con el mar
MONTERO, Andrés
El año en que hablamos con el mar
Santiago de Chile: La Pollera Ediciones, 025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Una illa, un pacte amb el diable, la campana d'or enfonsada, el cementiri sense cossos i una taverna en un vaixell abandonat, una dona i un poble que teixeix el relat dels germans Garcés: un dels bessons va decidir que mai deixaria l'illa on va néixer, l'altre va voler veure el món sencer. Aquesta novel·la comença o acaba quan un d'ells, que va sortir en bot fa mig segle, torna en avioneta i queda atrapat les quatre estacions d'un any a causa d'una pandèmia mundial. La història palpita en cada habitant i en cada racó i el lloc és una veu que indaga si els germans Garcés es cobren vells deutes o reconstrueixen amb la seva memòria l'abandonada caserna familiar.

uno_se_cree
SOLER, Jordi
De cómo Joan Manuel Serrat y yo nos pusimos, una vez, a escribir una canción
Barcelona: Alfaguara, 2025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

En Jordi Soler va rebre un missatge de Joan Manuel Serrat en què li parlava d’un ocell de plomatge esponjat i nom impossible que el novel·lista esmenta en una de les seves ficcions. “És real o imaginat?”, li pregunta el compositor. “És imaginat”, confirma l’autor. I Serrat li proposa inventar plegats una cançó sobre aquest ocell, d’ambient selvàtic i plena de color.

Aquest llibre narra la increïble història del procés d’escriptura col·laborativa i, sobretot, com es consolida una amistat a través de la literatura. Hi trobem les pors de l’escriptor, el vertigen davant l’aventura al costat d’un músic que és un referent sentimental no només per a ell, sinó per a diverses generacions a Espanya i a l’Amèrica Llatina. Però també hi descobrim la generositat del músic, que posa la seva saviesa al servei d’una obra conjunta.

Coberta de La era glacial
GÁLVEZ SUÁREZ, Arnoldo
Madrid: Almadía, 2025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Dos homes marcats per la malaltia i pel pes de les seves pròpies vides es troben per última vegada. Santiago Arrabal, un cèlebre cantautor argentí, ha decidit enfrontar-se a la seva malaltia terminal emprenent una última gira. El viatge el portarà a Guatemala, on no només buscarà acomiadar-se dels seus seguidors, sinó també dels vells afectes que van marcar el seu camí. Un d’ells és Ismael Barahona, un vell patró de l’hampa que no es resigna a deixar anar el poder, tot i trobar-se ell també consumit per la malaltia i pel pas del temps. Tots dos, a les portes de la mort, trobaran en la seva vella i improbable amistat un vincle tan profund com impossible. És a dir, un destí.

Coberta d'Opéra poussière
D'Amérique, Jean
Paris: Éditions Théâtrales, 2022

Sanite Bélair (1781-1802), sergent i tinenta de l'exèrcit revolucionari haitià, va ser capturada pels colons francesos i afusellada a tot just 21 anys, només un any abans de la batalla final que va portar a la Independència. A Opéra poussière, aquesta resistent injustament oblidada decideix tornar d'entre els morts per turmentar-nos. Va llançar el moviment #HéroïneEnColère a les xarxes socials per reclamar el seu lloc en la gran història, entre els «pares» de la pàtria. El dramaturg, novel·lista i poeta haitià Jean D'Amérique alterna escenes líriques i quotidianes per connectar el món de la pols amb el d'avui, intentant reparar els oblits del passat.

Els espais: habitar/transformar/compartir

Els espais influeixen en nosaltres tant com nosaltres en ells. Ja siguin plàcids o agrestes, ja siguin refugis o llocs de pas, el nostre vincle amb l’espai és lluita, convivència, adaptació, soledat o veïnatge amb els altres. Protegir-los és una forma de resistència.

Hi participen: Pilar Quintana, Fabio Neri, Fernanda Trías i Irene Pujadas 

Coberta de Miembro fantasma
TRÍAS, Fernanda
Madrid: Páginas de espuma, 2026

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

El membre fantasma és l’amputació que roman com a dolor i com a presència. Es tracta d’un dolor imaginari? No, és real. Els personatges d’aquests contes carreguen amb allò que han perdut. Dolors que queden enquistats, bategant sordament en l’àmbit més íntim; que romanen allotjats en la memòria de les famílies, dels amants, de les amistats; que s’inscriuen en la història d’una nació ferida. En aquest univers, les addiccions, les fugides o els desarrelaments són l’anestèsia per al que no es pot suportar ni esborrar: perquè alguns fantasmes no es veuen, deambulen dins nostre.

la_perra
QUINTANA, Pilar
Barcelona: Literatura Random House, 2019

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

En un petit poble del Pacífic, on conflueixen la perfecció de la natura i la violència de la regió, té lloc la història de la Damaris, una dona de la zona que ha entrat en la maduresa i que fa molts anys que viu amb en Rogelio. La seva relació turbulenta ha estat marcada per la recerca infructuosa d’un fill: proven tot el que és possible, i, així i tot, ella no aconsegueix quedar embarassada. Perduda tota esperança, la Damaris troba una nova il·lusió quan se li presenta l’oportunitat d’adoptar una gossa. Aquest vincle nou i intens amb l’animal serà per a ella l’experiència que l’obligarà a reflexionar sobre l’instint i la maternitat.

Els contes

No deixar de parlar, d’escoltar, de construir, mitjançant els relats individuals, els relats col·lectius. No és acumulació, és el teixit, la trama i l’ordit de les nostres històries: explicar, per dir que seguim aquí. Des de la caverna paleolítica fins a les xarxes socials: explicar la vida és una manera de formar part del grup.

Hi participen: Pedro Crenes Castro, Elena Mesa i Yuliana Ortiz Ruano, Juan Trejo.

Coberta de Sé morir
MESA, Elena
Madrid: Editorial tránsito, 2025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

El protagonista d'aquest llibre té divuit anys quan deixa casa seva i se’n va a viure a un monestir. Vol passar la resta de la seva vida en solitud i silenci. Ho intenta. Un any després, mor. Diuen que l’ha matat la guerrilla, com a tants. Però la veritat és una altra.

Quines ferides i misteris ens empenyen a posar fi a tot? És possible abandonar els llocs que ens van trencar? Amb una escriptura poètica i descarnada, Elena Mesa explora aquí la possibilitat de sortir indemne d’una infància devastadora i la fragilitat de l’existència. Una novel·la com un punyal.

solar
CRENES CASTRO, Pedro
Crónicas del solar
Bilbao: Alt, 2026

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La novel·la narra el pas de la infància a la vida adulta d’un adolescent a Panamà, que des de la intimitat de la seva existència ens parla dels grans temes universals. Una novel·la carregada de l'imaginari cultural i esportiu dels anys vuitanta, en una ciutat de Panamà fustigada per la seva pròpia circumstància social i política.

Cròniques del solar es llegeix com un llarg record que torna, l'amor adolescent, les velles derrotes i les grans victòries, les de tots, les que la literatura ens permet tornar a viure. Potser aquest és l'encert més gran d'aquesta novel·la: donar una altra oportunitat a la nostra memòria.

Coberta de Fiebre de carnaval
ORTIZ RUANO, Yuliana
Madrid: La Navaja Suiza, 2022

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La memòria musical i sensible del carnaval d'Esmeraldas ressuscita en l’Ainhoa, una nena de l'illa de Limones, secrets familiars i episodis de violència. A Fiebre de Carnaval cobra vida el món que l'envolta a cada paraula, a cada ritme que es balla, es contagia i que es pot sentir en aquestes pàgines.

El barri on viu l'àvia materna d'Ainhoa, el mar, l'origen i la fi de tot, i la parla, que dota d'una vida vibrant els migrants de Limones, són els fils que entreteixeixen aquest llibre únic, on és present la poesia de l'autora i l'exuberància i el dolor d'un racó oblidat de l'Equador.

La reconciliació

Tornar a formar part del grup, de la tribu. Reunir-se. Tornar. Reconstruir. Quina és la tasca de l’escriptura? Sostenir-nos? Acostar-nos als altres? Arxivar el passat i silenciar-lo o proposar una conversa sobre el dolor, la pèrdua, el desconcert? 

Hi participen: Mariana Travacio, Laureano Debat, Pilar Quintana i Olga Jornet.

Coberta de Quebrada
TRAVACIO, Mariana
Barcelona: Las Afueras, 2022

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Quebrada és la paraula que defineix un pas estret entre dues muntanyes. Així, com una esquerda que travessa dues històries, discorre la nova novel·la de Mariana Travacio. Una obra atemporal on els sentiments com l'amor i la lleialtat conviuen amb el desarrelament i la pèrdua que imposen les migracions.

Acompanyarem la Lina, una dona que parteix a la recerca del mar i un fill perdut, des d'un paisatge sec i esquerdat on la vida s'ha fet impossible, fins a unes terres humides i fèrtils on tot és excessiu. Una novel·la d'aire clàssic, violenta i poètica alhora, en què no falta res i res.

Coberta de Casa de nadie
DEBAT, Laureano
Barcelona: Editorial Candaya, 2022

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Més de deu anys després i després d'un procés d'escriptura ardu, en què l'autor dialoga amb la seva memòria i amb la bitàcola dels seus quaderns de notes, arriba aquesta novel·la d'interiors que indaga en la vida de dues dones, una mare i la seva filla, de l'alta societat xilena que van acabar com a prostitutes a Barcelona i narra el que no es veu darrere dels escenaris del sexe de pagament.

noche_negra
QUINTANA, Pilar
Barcelona: Alfaguara, 2025

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La Rosa decideix deixar la seva vida còmoda a la ciutat per anar-se'n amb Gene, la seva parella d'origen irlandès, a construir amb les seves mans una casa a la selva a la vora del mar. Quan ell ha d'anar-se'n uns dies, ella es queda sola en aquell paratge que encara li resulta indesxifrable.

Durant aquest temps, a mesura que la lluna minva i les nits s'enfosqueixen, la Rosa s'enfronta a les amenaces de la ingovernable naturalesa que l'envolta i també als altres, als veïns del lloc que saben que està sola. El seu passat, a més, no deixa d'aguaitar-la, i la seva solitud es fa cada cop més profunda i definitiva.

L’arrel 

Es protegeixen les arrels no només per tenir un lloc on tornar, sinó perquè s’hi xifra la nostra identitat. Preservar l’arrel és preservar qui som, reconèixer el que hi ha del món en nosaltres. I alhora, pensar que les nostres arrels sempre creixen cap allà, on encara no som.

Hi participen: Yuliana Ortiz Ruano, Mariana TravacioAle OsegueraGuillem Borrero.

Coberta de Como si existiese el perdón
TRAVACIO, Mariana
Barcelona: Las Afueras, 2020

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Como si existiese el perdón és una història de venjança i redempció. Mariana Travacio ens condueix a través d'un món desolat, que portarà inevitablement a la memòria les millors pàgines de Juan Rulfo, fins a un final inevitable que té gust de venjança antiga. Inevitable dèiem, perquè tots els personatges d’aquesta història semblen marcats per la fatalitat, però també perquè l’autora no ens dona l’oportunitat d’apartar la mirada d’aquest llibre dur i memorable, amb un estil tan nu i poètic com els paisatges que descriu.

Coberta de Dugongo
OSEGUERA, Ale
Barcelona: Yegua de Troya, 2026

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Lula, migrant mexicana a Barcelona, ​​emprèn un viatge pel sud-est asiàtic en un intent de recuperar la memòria perduda de la llar, el cos i l'amor, mentre lluita amb la depressió, les tensions del dol i les burocràcies familiars. Solcant paisatges enlluernadors a l'altra banda del món, i navegant entre l'experiència turística i la viatgera, la protagonista s'enfrontarà a la circularitat inevitable del trajecte per descobrir que som portadors del nostre propi origen.

Oseguera barreja, desordena i híbrida poesia, crònica de viatge i assaig-ficció per desmuntar les nostres obsessions i traumes compartits, així com les jerarquies geopolítiques i les relacions colonials que arrosseguem com un pesat equipatge de ferides i privilegis.

Les entrevistes

Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. 

Salvar-se amb qui? Escriure, encara que es faci en solitud, convoca companyies. Salvar-se, resistir, sempre és amb algú més. Aquests noms, que ens acompanyen, tornen a nosaltres en llegir i en escriure.

Elena Mesa i Ale Oseguera entrevisten Beatriz Bracher

Estimar, riure, conversar. L’humor, els afectes, els plaers, el gaudi com a forma de resistència davant l’horror, la violència, la mort. Pensar en el que volem salvar: la bellesa, la comunitat, la vida.

Laureano Debat i Arnoldo Gálvez Suárez entrevisten Juan José Becerra

Què és el futur?, es construeix, es busca, es troba?, arriba de lluny sense que puguem fer-hi res? Pensar en el futur és inventar-lo, habitar més enllà de l’immediat, l’urgent, l’imposat. Pensar en el futur és crear.

Fabio Neri i Mariana Orantes entrevisten Bruno Montané Krebs.

Coberta de Antonio
BRACHER, Beatriz
Cáceres: Periférica, 2024

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La vigília del naixement del seu fill, un home jove decideix reconstruir la història del seu malaguanyat pare, que va morir anys enrere assolat per la malaltia i la pobresa després d'un llarg procés de decadència mental. Per això recorre a les tres úniques persones vives que podrien donar llum sobre aquesta biografia, marcada per un obscur trauma familiar. Ajuntant les peces d'aquest trencaclosques de veus, descobrim de mica en mica una mena de paràbola mítica familiar capaç de tocar les zones arcaiques del cor humà.

Antonio ofereix també un impressionant retrat de la burgesia de São Paulo. Assistim a la desfilada de diverses generacions que, en anar succeint-se al llarg de la història recent del món occidental, revelen la disparitat dels seus trajectes futurs, les seves profundes esquerdes morals i intel·lectuals, així com la fatalitat dels seus prejudicis.

Coberta de El Futuro
MONTANÉ KREBS, Bruno
poesía reunida: (1979-2016)
Avinyonet del Penedès: Candaya, 2018

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Des d'una poesia no exempta de marcats accents socials i polítics, però que fuig del didactisme i la solemnitat, Bruno Montané captura les fissures íntimes de la nostra precària existència (“el dolor es talla i es detalla”)  [sic: (“el dolor se talla y se detalla”) ] i planteja l'activitat poètica com una col·lecció de sorpreses i una forma de resistència contra aquesta realitat que tendeix sempre. Per això, juntament amb l'erotisme radiant o la necessitat de pensar-se a si mateix i restaurar una vida danyada, el sentit de perseverar a l'escriptura constitueixi la matèria d'aquest prodigiós “jardí mental” pel qual transiten els quatre llibres que dialoguen en aquest volum: El maletín de StevensonEl cielo de los toposMapas de bolsillo y El futuro.

Coberta de El espectáculo del tiempo
BECERRA, Juan José
Barcelona: Candaya, 2016

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Quant dura la vida d’un home? Juan Guerra (propietari de les sales de cinema Lumière, que agonitzen en una ciutat de la pampa) té la seva hipòtesi: una vida no és només una biografia que passa entre dues dates. Un home -qualsevol home- viu el temps personal, però també el temps de la història i el de l'eternitat. El que li passa a ell està passant a la seva espècie.

Novel·la polibiogràfica, amb desenes de personatges que van i venen d'una aventura a una altra arrossegada per la marea transparent dels anys, El espectáculo del tiempo  intenta, des del desconcert i l'humor, representar el món en la grandesa i en les insignificances i misèries.

Paraules desfermades. Escriptura en viu

Per celebrar el cinquè aniversari del KM Amèrica, la paraula escrita també surt a escena: una sessió on un grup d’autors i autores, ambientats per la música d’un escriptor DJ, pujaran a l’escenari per escriure, en conjunt, un text viu, canviant, inesperat, que el públic podrà llegir en temps real. Un exercici de creativitat col·lectiva que tindrà com a colofó més paraules a ritme de hip-hop.

Hi participen: Roberto Wong, Mariana Orantes, Álex Chico, Verónica Nieto, Franco Chiaravalloti, Guillem Borrero, Laureano Debat, Ale Oseguera, Mariana Travacio, DJ Mai Tai i Jean D’Amérique com a raper. 

Coberta de Paris D.F.
WONG, Roberto
Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2015

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Arturo, és un jove que porta una vida anodina i que passeja pels carrers del Districte Federal. Un dia, un atracament a la farmàcia on treballa trastoca la seva vida. El delinqüent, abatut per la policia, mor als seus peus, però la sensació que la bala podia haver-li arribat a ell és massa pertorbadora. Res no serà igual a partir d'aquell moment en què pren a les seves mans la clau de l'atzar, però tot es decanta en la direcció no desitjada: la violència, el sexe, la cruïlla de temps i destins paral·lels. Realitat i deliri es confonen en aquesta novel·la en què Roberto Wong ens parla de la llei de les probabilitats i de la mala sort, però també de la supervivència i de les agressions de les ciutats que habitem.

Coberta de Los nombres impares
CHICO, Álex
Barcelona: Editorial Candaya, 2021

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La història comença quan el director de cinema Tomás Acosta troba el narrador d'aquesta novel·la per parlar-li de Damián Gallego, un home amb un passat envoltat d’inacabables cercles de misteri que viu al barri de Vallcarca. Les seves primeres indagacions els fan sospitar que darrere de Damián s'oculta una altra persona, Darío Galicia, un dels autors que van formar part de l'escena poètica mexicana dels setanta i al qual se li va perdre la pista fa diverses dècades. D'aquesta manera, s'endinsen en un univers incert que els condueix, en primer lloc, a Roberto Bolaño i a la generació d'infrarealistes, i més tard al París dels anys vuitanta. Així fins a convergir en una cantonada oblidada del pla de Barcelona.

Los nombres impares ens planteja fins on estem disposats a arribar per aconseguir allò que ens hem proposat narrar. Una obra que transita entre l'assaig i la novel·la, la realitat i la ficció, sobre el desig d’autenticitat, el caprici del cànon i l’ostracisme al qual sotmetem a determinats autors.

Coberta de Psicojuego
NIETO, Verónica
Barcelona: Salto de Página, 2023

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Un thriller que fusiona el gènere d’anticipació a través de les noves tecnologies, la investigació criminal i la reflexió metafòrica sobre les relacions amoroses i sexuals de la nostra època.

A Psicojuego [sic: El psicojuego], una versió més evolucionada que qualsevol altra aplicació relacional que hagi existit mai, fa un calc de l'inconscient dels jugadors i amb aquest material crea escenes i escenaris, però la seva sofisticació arriba fins al punt que fins i tot sembla tenir vida. Aquesta creació pot estar prenent decisions pròpies; una jugadora, que formava part del grup de programadors que van dissenyar el joc, apareix morta. Alguna cosa fa olor de podrit al ciberespai.

Coberta de El teatro perpetuo
CHIARAVALLOTI, Franco
Madrid: Tres Hermanas, 2024

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La família és el teatre on estem obligats a adoptar un paper sense haver-lo triat ni assajat prèviament. Com a personatges, assumim aquest paper segons les circumstàncies, segons el destí o la mera fortuna. I l'escenari és, a penes, una corda fluixa sobre la qual hem de posar en joc les nostres capacitats per evitar caure al buit. La família és una obra teatral que dura tota la vida, una perpètua representació a mercè d'aplaudiments i esbroncades.

Tretze contes al voltant de la família, en situacions límit que evidencien la matèria de què estem fets.

Coberta de Excavaciones
BORRERO, Guillem
Madrid: Adeshoras, 2025

Els quatre relats que componen aquest volum s'enfronten a les conseqüències d'excavar: modificar el punt de partida potser per sempre.

El Carmel, Barcelona. 1972. Ha començat a excavar-se el Túnel de la Rovira. L’obra implica l’expropiació forçada de milers de veïns i la demolició d’una part del barri. Pocs anys més tard, els treballs es paralitzen i el barri queda tallat per una immensa rasa en què proliferaran rates i gats. Exemplificant l'escassa atenció de l'Ajuntament de l'època als barris més perifèrics, hauran de passar més de deu anys perquè el projecte es reprengui i el túnel s'inauguri connectant finalment el Carmel amb la gran ciutat. 1987. A pocs carrers, neix l'autor d'aquest volum.

Retrobar-se. La tómbola o entrevista dels lectors

El públic pren la paraula i pregunta als autors. Durant la setmana del festival s’habilitaran unes bústies per dipositar-hi preguntes que després se sortejaran entre els escriptors amb l’ajuda d’una tómbola. Un diàleg relaxat entre autors i lectors per establir vincles directes, espontanis, irreverents en aquesta xerrada atzarosa i divertida.

Hi participen: Juan José Becerra, Beatriz Bracher, Jordi Soler i Xavi Vidal.

Coberta d'Amor
BECERRA, Juan José
Avinyonet del Penedès: Candaya, 2024

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Any 2123. L'amor ja fa temps que no existeix. Tampoc no existeixen les novel·les ni els llibres de paper, retirats de totes les biblioteques del món i reconvertits en llenya i fusta per a mobles. Però si algú volgués saber què va ser l'amor, aconsegueix trobar l'exemple precís. Per això hi ha una modalitat nova de memòria anomenada “literatura de reunió” [sic: literatura de reunión], per la qual un compilador ha pogut rescatar la “bogeria de dos” [sic: locura de a dos] que van viure en secret l'editora Ana Quiroga i el poeta Antonio Castillo durant el segle XXI.

Coberta de Antonio
BRACHER, Beatriz
Cáceres: Periférica, 2024

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

La vigília del naixement del seu fill, un home jove decideix reconstruir la història del seu malaguanyat pare, que va morir anys enrere assolat per la malaltia i la pobresa després d'un llarg procés de decadència mental. Per això recorre a les tres úniques persones vives que podrien donar llum sobre aquesta biografia, marcada per un obscur trauma familiar. Ajuntant les peces d'aquest trencaclosques de veus, descobrim de mica en mica una mena de paràbola mítica familiar capaç de tocar les zones arcaiques del cor humà.

Antonio ofereix també un impressionant retrat de la burgesia de São Paulo. Assistim a la desfilada de diverses generacions que, en anar succeint-se al llarg de la història recent del món occidental, revelen la disparitat dels seus trajectes futurs, les seves profundes esquerdes morals i intel·lectuals, així com la fatalitat dels seus prejudicis.

Coberta de La guerra perdida
SOLER, Jordi
Barcelona: Círculo de Lectores, 2012

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

Los rojos de ultramarLa última hora del último día i La fiesta del oso en un sol volum, tres novel·les sobre la guerra perduda, la memòria i l’exili.

Després de perdre la guerra, l’Arcadi i el seu germà Oriol emprenen la fugida cap a França. Poc després l’Oriol desapareix. L’Arcadi, en canvi, aconsegueix escapar desprès d’un accidentat periple pel sud de França, i a la selva de Veracruz a Mèxic, amb quatre exiliats republicans més, funda una plantació de cafè.

Envoltat d'una vegetació exuberant i de tota mena d'insectes estrafolaris, Arcadi alimenta l'esperança de rebre notícies del parador del germà i de tornar a Espanya. Però per tornar a Espanya és imprescindible que abans mori Franco. A poc a poc, aquesta idea extravagant pren força i es converteix en un pla per assassinar-lo.

Una colònia de republicans al mig de la selva mexicana, una fugida èpica, la destinació incerta d'un soldat desaparegut durant la retirada, l'infern del camp de concentració francès, un complot per assassinar el general Franco i una festa multitudinària i esperpèntica que amaga una veritat difícil d'acceptar.

Un puñado de flechas. Estrena teatral

Internen la doble d’una escriptora en un lloc misteriós. No sabem si és un hospital, un centre de sanació o un laboratori d’experimentació amb substàncies psicoactives. Els terapeutes fan front a una afecció de la parla. Potser l’única manera de guarir-se és aprendre a disparar fletxes als estels, permetre que el desig voli lliure del pes de mandats i ànsies. La vida no és una competició. El mirall torna una altra imatge. Ja no cal córrer darrere les fletxes.
Adaptació del llibre homònim de María Gainza, Premi Narratives a Escena 2026, a càrrec de la Compañía la Soledad.

Coberta de Un puñado de flechas
GAINZA, María
Barcelona: Anagrama, mayo 2024

També disponible a la biblioteca de Casa Amèrica Catalunya

A mig camí entre l'assaig i la narració, María Gainza continua explorant noves maneres d'entendre l'escriptura, trencant les barreres estanques entre els gèneres. Un llibre on s'entrecreuen l'art, la literatura i la vida, i que confirma l'autora com una de les veus més estimulants de l'actual panorama de les lletres en llengua espanyola.

A més de Coppola, a Un puñado de flechas treuen el cap una aquarel·la de Cézanne sostreta d'un museu de Buenos Aires, la casa d'un col·leccionista, un passeig pel Walden Pond de Thoreau, les enigmàtiques pintures de Bodhi Wind a piscines californianes que apareixien a la no menys enigmàtica Tres dones de Robert Altman, els olis del pintor català Nicolás Rubió els que evocava el poble francès on va passar la Guerra Civil Espanyola, la vida cosmopolita i la memòria de l'escultora María Simón, les aventures del pintor Francis Hopkinson i el seu assistent Moon a Mèxic i un quadre maleït de Tiziano ocult a Tzintzuntzan…

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.