A les biblioteques trobaràs:

Mora Díaz, Miguel. La voz de los flamencos: retratos y autorretratos. Madrid: Siruela, 2008

Al GREC. Festival de Barcelona

Israel Galván. La edad de oro.
10 de juliol. 22h. Teatre Grec.

Una de les primeres coses que em va suggerir el flamenc en conèixer-lo va ser la passió. La passió en la alegria. La passió en la tristesa. L’emoció del cante, de la guitarra, l’emoció i la màgia del cos del bailaor. El flamenc és una passió que no mor, una passió que quan t’atrapa no t’abandona mai més.

Israel Galván, fill de bailaores, és un dels millors segons les cròniques. En una entrevista de Miguel Mora declara: “No busco que me entiendan, eso me da igual. Lo único que quiero es que la gente no aparte nunca los ojos del escenario. Y que una vez acaba el espectáculo sientan que ha cambiado el estado de su cuerpo.”  

A El bailaor de soledades (gràcies Adrià pel teu suggeriment) trobareu més sobre aquest artista que ens visita a Barcelona. A La voz de los flamencos ho trabareu gaire bé tot sobre els flamencs d’ahir i d’avui. El baile flamenco, Tradición y vanguardia: el baile de hoy: el baile de mañana i d’altres, us descobriran els encants i la màgia d’aquesta dansa. Sense oblidar l’obra de Carlos Saura relacionada amb el món del flamenc.

I si encara voleu més, tasteu “Mujerez”, el treball de Moraito, les produccions de Javier Limón, la gran Carmen Linares, a Luis Agujetas en “El turista soy yo”, entre molts d’altres.