L’any 1741, el naturalista i teòleg Georg Wilhelm Steller navega amb l’expedició de Bering en una missió d’exploració del nord amb l’objectiu de trobar una ruta marítima entre Àsia i Amèrica. No aconsegueixen arribar a Amèrica, però fan un descobriment sorprenent: la mítica sirena, una vaca marina gegant.

Menys de trenta anys després, la vaca marina de Steller ha estat caçada fins a l’extinció. El 1861, el governador finlandès de l’Alaska russa envia a Hèlsinki l’esquelet rar i intacte d’una vaca marina. Al voltant d’aquest esquelet s’entrellacen destins, ambicions i somnis humans, però també desperta una nova i inquietant consciència sobre la destrucció de les espècies.

Iida Turpeinen (Hèlsinki, 1987), investigadora literària que actualment prepara una tesi doctoral sobre les interseccions entre les ciències naturals i la literatura. El 2014 va guanyar el concurs d’escriptura J. H. Erkko, un dels més antics i prestigiosos de Finlàndia. El darrer gegant del mar és la seva primera novel·la.