Collins, Wilkie. La dama de blanc. Barcelona: Labutxaca, 2008

Collins, Wilkie. La dama de blanco. Barcelona: Montesinos, 2002

Publicada de forma seriada durant l’any 1859, La dama de blanc va esdevenir un dels primers fenòmens literaris de l’època moderna, convertint-se no només en un best seller (superant el seu mentor i amic Charles Dickens) sinó també iniciant el que avui coneixem com a merchandising, ja que va propiciar la comercialització de tota mena d’objectes relacionats (tasses, paraigües…) amb el misteriós personatge que dóna títol al llibre. La seva popularitat com a clàssic s’ha mantingut al llarg del temps, com ho demostra el fet que ha estat objecte de tota mena d’adaptacions al teatre i a la petita i gran pantalla. Fins i tot es va fer un musical adaptat pel llegendari Andrew Lloyd Weber (2004) tot i que va passar amb més pena que glòria pels escenaris de Broadway.

Tot comença una nit quan Walter Hartright, el primer narrador de la història, torna al seu pis de Londres després de visitar a la seva mare i a la seva germana. De sobte, una estranya dona, tota vestida de blanc i que sembla fugir d’algú, li pregunta si pot ajudar-la a arribar a la ciutat en busca d’un amic. Walter, fascinat, li aconsegueix un taxi de l’època i s’assabenta poc després que la dona ha escapat d’un manicomi. El que no sap és que aquesta fortuïta trobada canviarà la seva vida de forma radical…

Poc després, en Walter entra a treballar com a tutor de pintura de dues noies aristòcrates, les germanastres Marian Bascome i Laura Fairlie, que viuen sota la tutela del seu oncle, Mr. Fairlie, home prostrat en el llit per la seva hipocondria. Entre la Laura i el Walter comença una atracció que no podrà materialitzar-se ja que ella està promesa amb un aristòcrata, Sir Percival Glyde, un personatge que va adquirint tints obscurs a mida que avança el relat i que guarda un secret que es troba en el cor de tot el misteri. Comença així un complex entramat de relacions entre tots aquests personatges que, a més dels ja mencionats, inclouen l’inquietant Comte Fosco i la seva submisa esposa, aliats d’en Percival en les seves intrigues; Anne Catherick (la presumptament pertorbada dama de blanc) i la seva mare, que es va desentendre d’ella des que era molt petita; o el professor italià Pesca, amic d’en Walter i que tindrà un paper clau en el desenllaç.

La novel·la està narrada en tot moment en primera persona des de la perspectiva dels diferents personatges, que exerceixen de testimonis a partir de la seva relació amb els fets de la trama. Aquesta innovadora tècnica la va fer servir el propi autor en altres llibres, com La pedra lunar (1868), juntament amb La dama de blanc la seva obra més coneguda.

La dama de blanc està considerada una de les primeres novel·les de misteri de la història de la literatura i va ser pionera en el gènere de la novel·la “sensacionalista”, gràcies a l’habilitat de Collins en l’ús de tota mena de situacions xocants i al seu mestratge en el recurs dels cliffhangers, o el que és el mateix, aquells finals que deixaven el lector totalment intrigat i amb la necessitat de saber com continuava la història en el següent lliurament. A més, el llibre conté tots els elements de les grans novel·les victorianes: amor, intriga, tocs gòtics i de terror (per a l’època), subtil ironia anglesa, crítica social… Tot un clàssic que es pot gaudir perfectament un segle i mig més tard de la seva publicació.