Járboles, Eva
El Rey ha muerto
Barcelona: Kit-book, 2013
El Ran se’n va i l’Eva es queda sola. Comença el procés de re-construcció. L’Eva llançarà els seus ancores cap a tres punts de suport que la mantindran suspesa en un delicat i fals equilibri. La seva ment, inquieta, filosòfica, escèptica, racionalista i sobretot rabiosa davant la irremeiable pèrdua, es bolca cap al Doctor, de qui es pren amb força per suportar l’absurda fi del temps. L’Antonio, el seu chevalier servant, es fa càrrec del seu cos i d’algunes de les seves emocions. Però hi ha una mica més, el component desconegut, l’inconscient?, l’esperit?, el pensament mateix?, la nostàlgia? que roman aferrat al fantasma del Ran.
L’Eva haurà d’aprendre a deixar anar a aquests substituts per bolcar-se de nou a la vida.
Juga amb el Doctor, se submergeix en un assossec fugaç amb el seu chevalier, i xerra amb alegria i a plaer amb el seu enamorat fantasma. I mentre es mou entre aquests tres fràgils i inestables punts mòbils, petits interludis que li proporcionen tan sols una calma transitòria i després dels quals l’anhel torna a ressorgir, de vegades, amb més força, contempla, des de la seva gran terrassa, un punt fix: la gegantesca grua que s’alça sobre el Liceu. Durant uns moments tot es deté. Potser un breu centelleig de pau, que, potser, no sigui tan sols un centelleig. Potser, al final, només en la simple i serena contemplació es troba l’assossec. Pot la mera contemplació d’un objecte proporcionar-nos una serenitat més profunda que una eterna psicoanàlisi? És una de les moltes preguntes que ens llança aquesta novel·la en la qual, darrere de la història d’una dona que activa tots els mecanismes necessaris per deixar enrere el tèrbol anhel, s’obren capes i capes de filosofia. Una novel·la per llegir i rellegir.
