“Es difícil reunir a la gente después de dos años sin dar noticias”

 

Kusama, Karyn
La Invitación
Barcelona : La Aventura, DL 2016

 
Will i la seva xicota Kira, accepten la invitació de la seva exdona Eden, que s’ha tornat a casar, per reunir de nou a tots els seus vells amics. Després de dos anys d’haver desaparegut sense donar senyals de vida, es decideixen a anar-hi tot i que no és fàcil, sobretot per la tragèdia que va trencar el seu matrimoni i que per descomptat, no revelarem aquí.

El que en un principi sembla una invitació innocent, a poc a poc es va complicant. La incredulitat i sorpresa inicials de Will va donant pas a poc a poc, a una desconfiança pel comportament dels amfitrions, fins a arribar a un punt de veure’s obligat a posar en dubte en dubte el seu propi seny.
 

 
No és cap casualitat que aquesta pel·lícula guanyés el premi a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges de l’any 2015. L’atmosfera inquietant a la qual lentament vas entrant de la mà de la mirada del protagonista, crea una tensió que va en augment fins als últims 15 minuts de la pel·lícula, quan es precipita (i de quina manera) el final.

La directora nord americana Karyn Kusama, ha realitzat un thriller psicològic amb alguns elements de terror que fan que et mantingui en vil i facis teva, aquesta sensació que té el protagonista que… “Aquí passa alguna cosa”.

La pel·lícula també proposa un tema molt interessant que és com es gestiona el dolor i la culpa. Cada persona té les seves eines per poder fer front a les tragèdies que passen a la vida i aquí, precisament, es pot obrir un debat sobre el procés del dol i les conseqüències de les decisions que es prenen. El patiment extrem d’una persona pot ser el causant de més desgràcies?, potser sí, potser no. Però, i si aquesta persona no és conscient d’això? Des d’aquesta perspectiva doncs, és molt interessant l’afrontament del sofriment per part de tots els personatges de la pel·lícula: el dolor està present en tot l’ambient però cadascú, té els seus propis mecanismes per afrontar-ho i així ho reflecteixen en les seves paraules, però també en els silencis i sobretot, en les mirades.
 

 
I si la història està ben narrada i tan ben reeixida és principalment pel treball dels actors i actrius. Logan Marshall-Green és el protagonista Will i és l’únic personatge que des del principi, es veu clarament la sensació de pèrdua que té. Mentre tots riuen i celebren el retrobament, ell sempre es manté en un discret segon pla observant.

L’exdona, Eden, interpretada per l’actriu Tammy Blanchard, li aporta al personatge el contrapès al personatge de Will: si ell encara té molt present el dolor de la pèrdua, ella es presenta com l’exemple de la superació.
 

“Nos parece importante compartir el viaje con las personas que amamos”

 
I un altre personatge que, personalment, m’encanta és Pruitt interpretat per John Carroll Lynch. Pruitt és l’amic nou de la parella i que es presenta, com l’Eden, en un exemple de superació del seu propi drama personal. Però el perquè ell, junt amb la Sadie que és una altra amiga nova de la parella (i que són els dos “estranys” de tot el grup de vells amics), només se sabrà al final, òbviament. Això sí, Will serà l’únic personatge que ho dirà en veu alta: “Què fan ells aquí”. I com Will, ell també observarà en un discret segon pla tot el que va succeint… per, quan ho consideri oportú, actuar.
 

 
“La invitación” són d’aquestes pel·lícules que només amb el pes dels personatges creen una història que enganxa i que manté el suspens fins al final de la història. Un dels millors moments per gaudir: el gir que pren la història quan Will esclata davant de tothom. Per un moment, es para l’acció dels esdeveniments i potser penses que tot ha estat una mala jugada de la imaginació de Will (i de la nostra). Després, comença el principi del fi.
 

“Esta noche nuestra fe se hace realidad”

 
Podeu donar-li un cop d’ull al seu tràiler: