Coen, Joel – Coen, Ethan. Muerte entre las flores. Madrid : Twuentieth Century Fox, 2003.
Ambientada als EE.UU dels gàngsters i del crim organitzat, Muerte entre las flores ha esdevingut un magnífic exponent del gènere negre cinematogràfic i una de les pel·lícules més representatives de la filmografia dels germans Coen, Joel (Minessota, 1954) i Ethan (Minessota, 1957), alhora guionistes, directors i productors.
Sota la influència de les novel·les Collita roja i La clau de vidre de Dashiell Hammett, escriptor admirat pels Coen, a Muerte entre las flores trobareu tots els motius propis del millor cinema negre i d’intriga com són l’acció en un espai indeterminat, els personatges arquetípics identificats amb el tot poderós gàngster, amb l’antiheroi i els ajudants superbs, sense oblidar-nos de la femme fatale, i les pallisses a cor obert. Però també trobareu d’altes més simbòlics com els barrets enlairats, les llargues i fosques gavardines, les apostes il·legals, les nits acompanyades de whisky, fum…
Tanmateix a Muerte entre las flores, a banda de les característiques del cinema negre, els Coen ens mostren diverses constants comunes a les seves pel·lícules, ja sigui la necessitat de mostrar la part cruel de la societat o les misèries humanes, servint-se per moments de l’humor negre i la sàtira, creant així escenes que voregen l’absurd, on tant la música com els primers plans en silenci guanyen rellevància.
Amb aquestes premisses, a Muerte entre las flores veureu com en Leo, un benèvol gàngster irlandès que té controlada tota una ciutat nord-americana amb el suport d’en Tom, la seva ma dreta i assessor, lluiten per no caure sota el domini d’un ambiciós i sense escrúpols mafiós italià, en Johnny Casper. Molt intel·ligentment en Tom intentarà canviar tot per a que al final res canviï, però es veu immers en un conflicte amb el seu cap Leo per l’amor de la mateixa dona. I hasta aquí puedo leer…
Guia de lectura BCNegra12. Biblioteques de Barcelona:
2 Comments
Un dialeg de la peli (que és d’aquest maleït mon, no de “l’autre”, per cert, mariner):
—Una vez tuve un sueño. Caminaba por el bosque, no sé porqué, se levantó viento y mi sombrero voló.
—Y lo perseguiste ¿no?, corrías y corrías y finalmente lo alcanzabas. Lo recogiste, pero ya no era un sombrero se había convertido en otra cosa, en algo maravilloso.
—No, seguía siendo un sombrero y no lo perseguí. No hay nada más ridículo que un hombre corriendo tras su sombrero.
Una altra:
Leo: ¿Tommy, conoces a O’Doole y al alcalde?
Tommy: Conozco al alcalde, voté por él seis veces el pasado Mayo.
Alcalde: Te aseguro que no tienes el récord.
L’última:
Es que da la impresión de que un hombre de negocios ya no puede contar con obtener ganancias de un tongo y si ya no te puedes fiar de eso, ¿de
qué te puedes fiar? (Johnny Caspar)
Fantàstic el cameo de Sam Raimi (colega del Coen)