Cal dir que d’edicions d’A través del mirall n’hi ha diverses i que hem triat aquesta per tres motius: la trobem a moltes biblioteques, les il·lustracions de Chris Riddell ens agraden especialment i és bastant recent.

Situem-nos. L’any 1865 es publica Alícia al País de les Meravelles. Lewis Carroll escriu una història que inventa per a Alice Liddell i les seves germanes en el transcurs d’un passeig en barca. Sis anys més tard apareix A través del mirall, com una continuació. La mateixa protagonista, una nova aventura. Aquesta vegada trobem l’Alícia en una habitació, còmodament asseguda en una butaca, mig endormiscada, mig parlant amb ella mateixa, mig jugant i renyant una gateta negra que té a les mans. Completen l’escena, una llar de foc que dona caliu a l’ambient, una gata que neteja un gatet blanc, les peces d’un joc d’escacs i un mirall. Sobretot, el mirall.

En aquest espai l’Alícia es pregunta com seria poder anar a la Casa del Mirall, és a dir la casa que apareix reflectida al mirall, on es veu ella mateixa. Mig endormiscada, mig jugant, diu les paraules que més li agraden “Fem veure que…?”. És així com la realitat passa a ser el joc que ella inventa: el mirall es transforma en una gasa transparent, una cortina de boira platejada que ella pot apartar. Un cop a l’altra banda del mirall comença una aventura que formalment es desenvolupa en 12 capítols (atenció a l’extensió del capítol 11). Si a l’habitació les peces d’escacs eren simples peces, dins el mirall, cobren vida. El jardí de la Casa del Mirall és un immens tauler d’escacs. L’Alícia com no, vol jugar i vol ser reina, però de moment s’haurà de conformar a ser peó. Comença el joc.

Recordem que l’Alícia juga dins un mirall al qual ha entrat quan estava mig adormida. Així doncs, té sentit que el món que hi trobem obeeixi a la naturalesa del mirall, del joc infantil i dels somnis. D’aquesta manera, tot es distorsiona, s’inverteix: objectes i personatges, però també el funcionament de les coses, el temps, les normes de conducta, el llenguatge. Al jardí de la Casa del Mirall les flors poden parlar, un turó pot ser una vall, dos indicadors poden assenyalar la mateixa direcció, per anar a un lloc cal anar en direcció contrària, una galeta pot fer passar la set, es poden recordar coses abans que passin, un judici es pot celebrar abans d’un crim, et poden fer un regal de no-aniversari, pots repartir un pastís i després tallar-lo i l’Alícia pot ser un monstre que surt als contes o bé un personatge somniat per una peça d’escacs.

I en els somnis les coses no són el que semblen. Sovint l’Alícia es desplaça flotant o canvia de lloc sense saber com s’ho ha fet, es troba amb objectes que canvien de mida, personatges que corren, però no avancen, elefants que semblen abelles. O escenes d’allò més curioses, com una ovella remant o un lleó i un unicorn barallant-se, no es fan estranyes dins aquest entorn. Elements que es confonen, es fonen, es desfan. Fins i tot els canvis de capítol tenen aquest caràcter oníric i el mateix text es converteix un joc, podeu buscar per exemple el poema que només es pot llegir davant del mirall.

I si la realitat es distorsiona, les coses no són el que semblen i s’inverteixen, té sentit que veiem la realitat d’una altra manera i que apareguin a escena la poesia, tant en el to del text, com en els poemes que reciten alguns dels personatges, alguns d’ells ben curiosos, i l’humor, també present en els nombrosos jocs de paraules i acudits. El to humorístic precisament queda molt ben reflectit en les il·lustracions de Chris Riddell, molt expressives i vives. Partint de les originals en crea unes de pròpies molt ben distribuïdes i molt ben lligades al text, ocupant amplis espais. L’Alícia que crea per aquesta història està basada en l’Alice real i entre les il·lustracions hi trobem el mateix Carroll llegint un llibre assegut còmodament en una butaca, al costat d’un tauler d’escacs, o bé remant. Moltes d’aquestes escenes no apareixen il·lustrades en l’edició original i la complementen generosament.

Us hem donat només alguns dels paràmetres en què es mou el relat, quatre pinzellades a tall d’introducció, l’univers que crea és realment riquíssim. Ara sou vosaltres qui heu de decidir si voleu travessar el mirall, si voleu deixar-nos portar pels jocs i pels somnis, si voleu llegir les aventures concretes i conèixer els personatges que es troba l’Alícia amb els seus curiosos noms. Per alguns serà difícil travessar el mirall i entrar en un relat de ritme àgil, sovint desconcertant, d’altres gaudiran amb els jocs de paraules, els personatges curiosos i les escenes que se succeeixen o canvien de sobte. Jugueu?

Recomanació de la Biblioteca Vapor Vell