Platt, Mary i Richard. ¡No tires de la cadena!. Barcelona: Blume, 2013

Tots sabem quina és la  curiositat morbosa que tenen els nens per tot el relacionat amb les deposicions, els excrements, la brutícia. Doncs han trobat el llibre adient per satisfer les seves preguntes encara que siguin moltes i moltes… Ja ho diu el seu subtítol: Secretos científicos sobre la caca i el pis.

Profusament il·lustrat, amb dibuixos de colors ben vius i a doble plana, el llibre conté informacions de què es fa amb les femtes, quin és el seu valor a l’ agricultura o el reciclatge per fer-les aprofitables. Com l’ésser humà ha anat trobant maneres de reutilitzar-les al llarg del temps i convertir-les en alguna cosa de valor. Detalls històrics, -que als grans també ens sorprendran- parlen de la utilitat d’allò que serveix per alguna cosa més que per portar malalties com són les restes orgàniques.

A què no sabíeu que els rens es domestiquen mitjançant l’orina perquè té un gust saladet que agrada molt aquests animals? No feu pipi a la neu, si us plau! No sigui que aparegui un d’aquest animalassos i us doni un bon ensurt.

Les mosques s’alimenten de les restes processades per l’intestí d’animals i alguns fongs creixen al recer de les tifes de les vaques. Mireu si són importants les bonyigues per la natura.

Fins fa no gaire per saber si les dones estaven embarassades, injectaven una mica del seu líquid grog en el cos d’una granota. La granota reaccionava a les hormones que n’hi havia al pipí i se l’inflava el cos i així confirmaven l’estat de bona esperança de la futura mare.

Als pobles de muntanya l’orina servia  per escalfar les mans (Demaneu als pares de veure la pel·lícula de los Santos Inocentes) o bé per curar ferides produïdes pels efectes del rigor de l’hivern i la intempèrie.

Les femtes dels animals (camells, vaques, alguns herbívors…) barrejades amb canyes i fang són endurides al sol per fabricar les cabanes dels pobles primitius, ja que tenen un efecte aïllant.

La caca de gos era emprada a les adoberies de pell a l’Edat Mitjana per treballar el cuir. Fins i tot es recollia aquest material i es pagava per ell. I ara la gent la deixa abandonada al carrer…

Sabeu què en un copròlit? Al·lucinareu quan us ho digui… és caca de dinosaure transformada en pedra per efectes del passi del temps. Com si fos un fòssil qualsevol.

Encara n’hi ha més informacions i curiositats i això que només he arribat fins a la pàgina 24. Us animo a mirar-lo. Us fareu un tip de riure i coneixereu un munt de coses que podeu explicar als vostres companys a l’hora del pati.

Si voleu gaudir de més imatges de l’il·lustrador, John Kelly, podeu visitar la seva web.