Fauser, Jörg. Matèria primera. Barcelona: Labreu, 2013
Tot i la proximitat geogràfica la literatura alemanya ens és molt més desconeguda que l’americana, per això Jörg Fauser era un desconegut al que tot just ara s’ha editat (i de moment només en català) mentre podem trobar la majoria de llibres de Charles Bukowski (per exemple) sense gaires dificultats, però en castellà això sí. Punt positiu per l’editorial pel criteri i l’encert.
El protagonista, Harry Gelb, una mena d’alter ego de l’autor, malviu a Istanbul fins a dalt de tot d’opi mentre intenta esdevenir un escriptor. Veu com Istanbul es converteix en la meca del turisme diguem-ne “narcohippie”, i després d’una llarga temporada torna a Alemanya. Allà va passant per diferents comunes o cases ocupades, diferents noies, diferents feines i diferents addiccions.
Com a aspirant a escriptor intenta col·lar-se en el món cultural, però no hi ha res a fer, els llocs estan repartits entre gent de casa bona i artistes de cap de setmana, com si s’haguessin repartit els llocs mentre ell estava vivint la vida. Una vida que sembla d’allò més glamurosa però que vista en detall és força depriment.
Les cases ocupes i la vida comunitària no és tan fantàstica com podia semblar, amb les seves assemblees diàries per decidir qualsevol cosa. I els intents de Gelb per escriure i perquè el publiquin, intentant contactar amb editorials cada cop més alternatives d’aquelles que no coneixen el costum de donar “avançaments” als autors, i que ni així. I treballant com a guàrdia de seguretat, una feina que almenys li serveix per llegir, l’única feina que pot fer algú sense estudis i amb poques ganes que li revisin els braços.
És un llibre que s’hauria de poder qualificar d’iniciàtic, però l’autor al llarg del llibre, tot i passar els anys, no es fa més savi, canvia d’addiccions i de feina i de xicota, però és més com si totes aquestes coses passessin a través seu, a pesar seu.
Per seguir amb la comparació amb el seu “compatriota” Charles Bukowski (tot i tenir nacionalitat nord-americana va néixer a Alemanya, concretament a Andernach el 1920), a mi el llibre em recorda una mica Factotum, quan un jove Hank Chinasky anava de feina en feina entre borratxeres i dones mentre alhora intentava ser un escriptor.
Fauser formaria part del grup d’escriptors amb afició a les substàncies. De fet, va canviar l’heroïna per l’alcohol i va morir atropellat quan tornava de celebrar el seu aniversari bebent, sembla que la culpa no va ser del camioner…
Esperem que amb aquest llibre es comenci a recuperar i conèixer aquest escriptor.
5 Comments
A veure si amb aquest llibre la literatura alemanya ens resulta més familiar i trobem més autors teutons a les llibreries!
Tant de bo!
Fantàstic llibre! Me’l van regalar la meva germana perquè el seu company de pis alemany no parava de parlar-li d’aquest autor i no es creia que aquí no el coneixes ningú. A veure quan se’n tradueix alguna cosa més!
Un descobriment excel·lent. Ironia amb whisky i gel. Literatura vital feta des de l’ànima i l’estomac. Una revelació
M’alegro d’haver ajudat a aquest descobriment, a mi em fer fixar-me en aquest autor aquest article de Matthew Tree: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/716750-missatges-en-una-ampolla.html