Linklater, Richard. Antes del atardecer. [S.l.]: Warner, cop. 2004

Fa ja un temps la Meggie Folchart ens va presentar la història de Jessie i Celine, els protagonistes d’una trilogia que aquest mes de juny tancarà el cercle amb l’estrena d’Antes de medianoche (2013). Per aquesta raó, aprofitaré per continuar parlant d’aquesta història intimista que, malgrat el pas del temps, ens continua captivant.

El que us proposo és continuar desfent la història de Jesse i Celine. Això és el que va aconseguir, d’una manera casual, Antes del amanecer (1995) i que van voler continuar amb Antes del atardecer (2004).

La peça clau d’aquesta història es basa en la col·laboració entre el director Richard Linklater i els actors Delpy y Hawke. Tots tres han participat en l’escriptura del guió i tots tres han interioritzat l’essència i el desenvolupament vital dels personatges. Nosaltres com a espectadors només hem de compartir el destí d’aquests dos personatges, fer-lo nostre i esdevenir còmplices dels seus pensaments, dels seus dubtes i dels seus sentiments.

Antes del atardecer (2004) ens presenta els personatges 9 anys després de trobar-se a Viena. Ara ja sabem que la promesa de retrobar-se mesos després no es va complir. La història, en aquest segon capítol, experimenta un gir cap al realisme i ens presenta uns protagonistes més reflexius i madurs. Aquesta vegada serà París la ciutat que acompanyarà a Jesse i Celine en la seva reflexió sobre els records de la primera trobada, sobre el que podia haver estat i no va ocorre. En aquesta ocasió la sensació de temporalitat s’instaura en la vida dels personatges i atrapa a l’espectador gràcies al rodatge en temps real: 85 minuts, ni més ni menys, és el que tenen per aclarir el passat, reflexionar sobre el seu present i intentar comprendre el seu futur (junts o no….). Durant aquest temps, Jesse i Céline, tindran l’oportunitat de mostrar el seu veritable ser, esfullant capes i capes fins arribar a la verdadera essència l’un de l’altre.

La senzillesa, la vulnerabilitat de tots dos personatges és una de les grans fites d’aquesta trilogia, una lliçó d’autenticitat que no s’hagués aconseguit sense la passió dels actors i per la perícia del seu director. En realitat ens trobem davant una conversa continua que experimenta aturades parcials i que resulta més idealista a Antes del amanecer (1995), més pausada a Antes del atardecer (2004) i (potser) més reflexiva a Antes de medianoche (2013). 

Sens dubte va ser un encert comptar amb aquests dos actors: en aquell moment, Julie Delpy venia de rodar Trois Couleurs: blanc (Krzysztof Kieślowski) i Ethan Hawke s’havia convertit en un referent de la Generació X després d’haver rodat Reality Bites (Ben Stiller). I és curiós com malgrat el pas del temps i les carreres professionals divergents que han desenvolupat tots dos, convergeixen periòdicament per continuar indagant en la vida dels seus protagonistes.

Ara, al 2013, arriba el moment de posar punt i final a aquesta història. S’han pogut sentir excel·lents crítiques sobre la pel·lícula des que es va presentar al Festival de Sundance.

Cinema independent de notable qualitat, que ha sabut conservar aquest nivell al llarg de les successives entregues. Si uns sembla, seguirem la pista de Jesse i Céline.