Ms. Blank

Donen, Stanley. Dos en la carretera. Valladolid: Vellavisión, DL 2006 Com fer una pel·lícula que parli del desamor i del deteriorament de la relació d’una parella, fer-ho de manera seriosa, i alhora mantenir un somriure? Una bona pregunta a la qual Stanley Donen va donar resposta el 1967 amb la pel·lícula Dos en la carretera.  Dos en la carretera va suposar un canvi de registre per Stanley Donen, que fins llavors havia demostrat les seves capacitats com a director de musicals amb pel·lícules com Cantando bajo la lluvia (1952). En aquesta ocasió els protagonistes són Joanna i Mark, un matrimoni...

Claudel, Philippe. Hace mucho tiempo que te quiero. Barcelona: Cameo, cop. 2009 Títol, summament evocador, que resumeix a la perfecció les nombroses raons per les quals us convido a dedicar una estona a veure aquesta pel·lícula. Estic segura que no us decebrà! Hace mucho que te quiero va ser la primera pel·lícula com a director de l’escriptor francès Philippe Claudel. Per dur a terme la seva primera incursió en el cinema, Philippe Claudel va comptar amb un conjunt d’actors que fan un treball d’interpretació impecable; un conjunt d’actors i actrius encapçalats per Kristin Scott Thomas. L’actriu anglesa interpreta a Juliette, personatge clau de...

Linklater, Richard. Antes del atardecer. [S.l.]: Warner, cop. 2004 Fa ja un temps la Meggie Folchart ens va presentar la història de Jessie i Celine, els protagonistes d’una trilogia que aquest mes de juny tancarà el cercle amb l’estrena d’Antes de medianoche (2013). Per aquesta raó, aprofitaré per continuar parlant d’aquesta història intimista que, malgrat el pas del temps, ens continua captivant. El que us proposo és continuar desfent la història de Jesse i Celine. Això és el que va aconseguir, d’una manera casual, Antes del amanecer (1995) i que van voler continuar amb Antes del atardecer (2004).

Moore, Tomm: El Secreto del libro de Kells. Madrid: Karma, DL 2011 Aquesta vegada parlarem d’una pel·lícula d’animació molt curiosa i peculiar. En un moment en què el 3D comença a imposar-se, el 2009 es va estrenar una pel·lícula d’animació que es troba literalment a anys llum de les pel·lícules actuals. No només perquè la història que explica tingui una vessant històrica, sinó perquè el plantejament estètic que va fer el director no s’enquadra dins del 2D convencional. Tot un conjunt d’elements que converteixen la pel·lícula en una peça única.

Dilluns 12 de febrer, 16 hores… obrim la biblioteca! Càmera carregada, raconet de la biblioteca triat per fer la foto… tot preparat per rebre la Gemma Serrano, guanyadora del concurs de gener. Només queda esperar que siguin les 19 hores. I efectivament, puntualíssima, arriba a la 1a planta de la biblioteca, la Gemma. No ve sola, l’acompanya el seu xicot, Nèstor, que vol mantenir-se en un segon pla. Agafem el lot de llibres, la càmera i ens adrecem a un racó tranquil de la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert.

Mendes, Sam. Un Lugar donde quedarse [S.l.]: Universal, cop. 2009 Res millor que aquest títol per descriure l’objectiu que mou la parella protagonista d’aquesta comèdia realista, reflexiva i senzilla, tant en la seva posada en escena com en el seu argument. Aquesta pel·lícula és en el fons una road movie, en el sentit literal del terme, però alhora també és un viatge interior dels protagonistes per trobar el millor lloc on quedar-se i començar una nova vida amb el fill que esperen. Darrera d’aquesta pel·lícula hi ha el més que reconegut Sam Mendes. El director britànic demostra amb aquest film...

Clouzot, Henri-Georges. Las Diabólicas. Madrid: Avalon, cop. 2006 Un marit despòtic, una dona submisa, una amant amb ànsies de venjança i un ambient angoixant que creix per moments fins arribar al clímax final. No, no és una pel·lícula d’Alfred Hitchcock, però ben bé podia haver estat rodada pel mestre del suspens! Justament per aquest mateix motiu us convido a que la veieu. Las diabólicas (França, 1955) és l’adaptació de la novel·la Celle qui n’était plus (La que no existía) escrita per Pierre Boileau i Thomas Narcejac. És curiós saber que Henri-Georges Clouzot, director de la pel·lícula, es va avançar a Alfred...

Canet, Guillaume. Pequeñas mentiras sin importancia. Barcelona: A Contracorriente, cop. 2011 Calma, que ningú no s’espanti perquè en aquest post no parlarem ni d’economia, ni de la prima de risc, ni de deute, ni de dèficit! Encara que el títol d’aquesta pel·lícula francesa ens ofereixi un d’aquests eufemismes tan habituals entre els nostres estimats polítics, per referir-se a certs (delicats i innomenables) temes. La veritat és que no podem negar que últimament el cinema francès encadena un èxit darrera l’altre: Pequeñas mentiras sin importancia (França, 2010) i Intocable (França, 2011) són dos dels millors exemples.

Terrence, Malick. La Delgada línea roja. Madrid : Twentieth Century Fox, 1998 Una de les millors pel·lícules de guerra del cinema contemporani; una de les millors pel·lícules de la dècada dels 90; possiblement la pel·lícula bèl·lica més intimista de la història; una de les més belles i perfectes pel·lícules bèl·liques que s’hagi rodat mai… Vagin per davant aquestes afirmacions per introduir La Delgada línea roja. D’actualitat el passat 2011 gràcies a El árbol de la vida, La Delgada línea roja(1998) va ser la pel·lícula amb la qual Terrence Malick tornava al cinema després de 20 anys sense haver dirigit cap...

Vinterberg, Thomas. Submarino. Barcelona : Cameo, DL 2010 Hi ha vegades que ens oblidem que el cinema no està per complaure’ns sinó per sacsejar la nostra consciència, i a vegades ho aconsegueix. Això és el que persegueix Submarino, l’última pel·lícula fins ara, del director danès Thomas Vinterberg. Només calen 3 paraules per definir-la: simplicitat, profunditat i realisme 100%. Efectivament, simplicitat, profunditat i realisme sense edulcorar, sense manipulacions i sense gaires artificis, és el que ens presenta en aquesta pel·lícula ThomasVinterberg, fundador juntament amb Lars von Triers, del moviment Dogma 95.

A les Biblioteques trobaràs: Lang, Fritz. Metrópolis Valladolid : Divisa, 2003. Al GREC. Festival de Barcelona Metropolis. 1 de juliol. 22 h. Teatre Grec. Hi ha clàssics que no passen de moda i que, fins i tot amb el pas del temps, prenen més sentit. Això és el que experimentarà qualsevol espectador veient Metropolis, obra mestra de l’expressionisme alemany. Sens dubte, malgrat el pas del temps, podem dir sense por a equivocar-nos que estem davant d’un dels títols més grans de la història del cinema. Metropolis, que es va rodar l’any 1927, és una pel·lícula muda, brillant, intel·ligent i compromesa,...

Haynes, Todd. Lejos del cielo. Madrid : Público, DL 2008 Aquesta és una pel·lícula d’aparences, d’enganys i de falsedats, una revisió del melodrama americà on el seu director i també guionista, Todd Haynes, reinterpreta un gran gènere, per altra banda, quasi oblidat a Hollywood. Lejos del cielo és un melodrama romàntic amb tots els seus elements clàssics.