“No faràs que em quedi, mare”
“A les fotos Sí, eternament ”
ALBERT, fill // MARIE JEANNE, mare amb càmera a la mà
Cinc dies decisius a la història d’una Família. Ni més ni menys. Pou de secrets, amor, tensions i tendreses, pilar de la societat, màquina de destrossar sentiments. Aquella paraula que als llavis xiuxiuejants de Vito Corleone revestia ombra d’amenaça. Aquella que la meravellosa Straight Story de D.Lynch simbolitza amb un joc de moltes canyetes petites lligades, però impossible de trencar.
F de fonament, A d’aixopluc, M de moguda, I d’incompatibilitat, L d’emboLic, I d’important, A d’Asimètrica. La Duval n’és una, amb quarter general a algun indret de França. Dona, Home, Filla, dos Fills: Marie Jeanne + Albert + Robert + Fleur + Raphael. En tan sols dos minuts ja te’ls estimes i vols acompanyar-los: just el que dura la joiosa seqüència de crèdits, on veuràs desenes de fotos a ritme de vibrant pop vital. Són de quan les nen@s eren petit@s. S’atura la música i flop ! Els grans ja són llargaruts i adolescents. Primera discrepància, primer enfrontament. Cinc ànimes són difícils de posar d’acord…
“Ha tocat fons, però segueix cavant…” Cal sempre ignorar les profecies dels qui no creuen en Tu. Al cap i a la fi, et deixen anar la gràcia i sovint desapareixen. És 1988 i els dos germans grans hauran de començar a treure pols als seus records, els començaran a necessitar. També és molt útil que recordis: algunes bigues al sostre es col·loquen pensant que allà només hi viuran baixets.
Els vincles de sang dominaran 1993, com l’explosió del grunge i Nirvana. Ja no queda cap infant a casa: la Fleur ja té setze anys. I toca conèixer allò prohibit: cors de bou, cilindres farcits que et fan volar, cossos d’altres sexes, progenitors d’aquests cossos… Temps en que a casa només hi havia un telèfon fixe i, si Ell truca mentre algú l’està utilitzant, la màgia es pot esvair…
Revelació d’estiu 1996: algú encara té Dits Màgics; algú altre no vol seguir al club dels solters. Hi ha coses que podem recuperar que pensàvem perdudes per sempre, en un paper, per un traïdor cop de vent… I hi ha pèrdues que mai res farà recuperar. Destí sorneguer se les emportà el dia menys volgut. I al 98, tot s’enfonsa? I el 2000, el segle mor i tot pot renéixer…o no…
Deliciosa, tendra, intel·ligentment divertida… EL PRIMER DIA… és tombar-te sobre l’herba de nit i recórrer tota aquella salpebrada blanca d’estels, que són tot allò que ja has viscut i que et fa feliç recordar, tot i que potser al seu moment semblés una tragèdia, o et fes envermellir de la cabrejada. Amb la família Duval et sentiràs com a casa (quan no ens hi passàvem tot el dia). La manteta de franel·la que et protegeix a la foscor, mentre una tempesta arrasa el món exterior.
A vegades el cinema francés ho encerta i aquest és un bon exemple.