-Hola, vinc a recollir el premi –em va dir amb una veu una mica cansada.

-Ah! Ets la Pilar. Benvinguda, si vols anem a parlar al despatx, a aquesta hora la biblioteca està plena de nens. Acaben de sortir d’escola

-Sí, ja ho sé,  jo surto amb ells, sóc mestra.

Potser aquesta és la raó del cansament  – vaig pensar – la Pilar sembla d’aquesta raça de mestr@s que es deixen la pell cada dia a les aules.

-Mira aquí tens el premi de gener de Bibarnabloc, dos Articket i un catàleg de l’exposició de la Trieste de Magris.
 

-Oh que bé!! Tinc moltes ganes d’anar a veure l’exposició de la Fundació Joan Miró, diuen que serà difícil tornar a veure tanta obra junta d’en Miró. I la d’en Magris em va agradar molt, un muntatge esplèndid. Em van entrar moltes ganes de fer el seu viatge pel Danubi. Ah!, per cert, vaig  veure-la gratis al CCCB gràcies als descomptes del carnet de biblioteques.

-I a quina biblioteca et vas fer el carnet?

-El meu carnet me’l vaig fer a la Mercè Rodoreda ja fa uns quants anys, és d’aquells carnets amb foto, mira  –i el va treure de la bossa.

M’agraden aquests carnets, amb la foto de deu o quinze anys enrere, penso en el temps viscut i en l’orgull de les marques que va deixant. Però a més, en el de la Pilar hi havia quelcom conegut, en algun racó obscur del meu cap es va començar a encendre una llumeta…

-Però ara –continuà Pilar- vaig més sovint a la biblioteca del Carmel. Visc al barri i treballo a l’escola Coves d’en Cimany que està  a prop i portem els nens a la biblioteca en les visites escolars. També ens preparen lots temàtics per als projectes que fem a classe i participem en les activitats que organitzen de promoció de la lectura.

-Mira, quina casualitat..! Jo també visc al Carmel –vaig dir-li- però, llavors, per què has triat Sagrada Família per a recollir el premi?

La Pilar em va mirar amb aquells ulls enigmàtics, que no entendrem mai els homes  i em va dir:

-Això potser m’ho hauries de dir tu, no?

-Jo?…ah, sí clar…bé  -no sabia que dir- I com vas conèixer Bibarnabloc?

-Sóc aficionada a l’òpera, estic abonada al Liceu i vaig arribar al vostre bloc buscant informació de Falstaff –cada vegada semblava més cansada.

-Ostres! Jo també hi estic abonat . Vaig al torn F, al tercer pis –potser m’estava emocionant massa.

-Jo també estic al tercer pis d’aquest torn -ella, en canvi, no semblava massa sorpresa.

-Segur que ens trobarem algun dia -ja em brillaven els ulls-. Ja saps amb qui compartiràs l’Articket?

-D’això precisament volia parlar-te…

Amb el clatellot que em va clavar ja ho vaig veure tot més clar i encara més quan em va dir:

-Vinga Celso paasssaaa… i anem a fer la foto.