Escamillo

Giuseppe Verdi Macbeth   Ara ja ningú té les mans tacades de sang, vull dir, ningú com Macbeth o la seva dona, que no poden rentar-se les taques de la sang de les seves víctimes. Ara, els que permeten que el Mediterrani sigui el mar de la mort o els que bombardegen la població civil d’Alep o els que ataquen indiscriminadament la població a Niça o qualsevol barbaritat d’aquestes, tornen a casa seva, premen l’ampolla de sabó i pràcticament sense esforç deixen les seves mans netes i polides fins a la següent. Cap problema, cap remordiment, cap consciència intranquil·la. Com...

...

Quan arribo, me’l trobo assegut al meu lloc i sense donar-me temps, em diu: –Puc ajudar-lo en alguna cosa? –Impostor –li contesto- Aquest seient és meu i sóc jo qui dono informació als usuaris. –Serà per poc temps! Et queden dos telenotícies. És el Martí Esquirol, el guanyador del concurs de març de Bibarnabloc i té raó, el lloc on seu, el meu lloc de treball dels darrers cinc anys, desapareix i en un parell de mesos serà substituït per la nova bústia de retorns automatitzada. Digueu-me nostàlgic, però a partir de certa edat, cada mudança és una pèrdua. En...

...

Wagner, Richard. Tannhäuser. GroBe Romantische Òpera en tres actes. Llibret del compositor basat en una llegenda medieval alemanya. London: Decca, cop. 2011 He visto cosas que no creeríais… Naves de combate en llamas en los límites de Orion… Rayos C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser… Como lágrimas en la lluvia… Todos esos instantes se perderán en el tiempo… Es hora de morir. (Roy Batty en Blade Runner) Ahir vaig anar al llit tarareixant…, no tarairejant…, no, taral·lejant, ara! Les evocadores mariner-fantasmagòriques notes de l’obertura de l’holandès i avui ja em llevo amb el famós i meravellós...

Wagner, Richard. Der fliegende Holländer. Romantische Òpera en tres actes. Llibret del compositor. Hamburg: Deutsche Grammophon, cop. 2005 “Esto,…esto…esto es un sueño hecho realidad” (Bustamante) Doncs sí, estimats lectors, l’any passat somniava amb unes entrades pel Festival de Bayreuth i aquest any el somni s’ha fet realitat. Dilluns 6 d’agost, un servidor i la seva estimada esposa entraven al Festpielehaus per assistir a la representació de Der Fliegende Hollander, previ pagament de 100€ per cap que ens van donar dret a una magnífica orquestra i cors, uns cantants de categoria superior, una escenografia molt acceptable, dues hores i mitja d’una incomodíssima...

Quan ell arriba, jo no hi sóc. El Xavi em diu que m’espera al 3er pis, pujo corrent i em trobo la sala tan plena de gent que no sé per on començar. Semblo el guàrdia civil de El verdugo, buscant al gendre del Pepe Isbert per la Cova del Drac: jjjaaauuummmeee mmmooonnnfffoooorrrtttee!!!!! Així com cridant fluixet. De sobte me n’adono, és ell, és inconfusible, assegut a una butaqueta vermella de cara al mar, consultant un diccionari d’antropologia. Em diu –sí, sóc jo, sóc en Jaume. Tot i que no sembla enfadat per haver-lo fet esperar una mica, procuro enllestir...

Cilea, Francesco. Adriana Lecouvreur. Òpera en quatre actes. Llibret d’Arturo Colautti. Pleasantville, New York : Video Artists International, cop. 2008 Malgrat que el compositor italià Francesco Cilea (Palmi 1866 – Varezze 1950  va escriure almenys quatre òperes més i altres peces musicals, la seva obra més coneguda i celebrada és l’òpera Adriana Lecouvreur. Va ser estrenada amb molt èxit al Teatro Lírico de Milà el 26 de novembre 1902 cantada per Enrico Caruso i Angelica Pandolfini.

Wagner, Richard. Lohengrin. Òpera romàntica en tres actes. London: Decca, cop. 2002 La cosa comença al ducat de Brabant, a prop d’Anvers… Bé, no, en realitat comença amb el preludi, una estructura musical basada en el tema del Graal, que Wagner utilitza per primera vegada en aquesta òpera i que després tindrà continuïtat a la tetralogia del Anell. Ara sí, a Brabant, Telramud acusa a Elsa de la mort del seu propi germà, ella en comptes de defensar-se, explica el seu somni en una bellíssima seqüència musical. Un cant que ens parla d’un cavaller amb armadura resplendent, i on a...

Institut Català de la Cuina.Corpus del patrimoni culinari català. Barcelona: La Magrana, 2011 Actualment, es dóna la paradoxa que mentre la cuina creativa assoleix un nivell excepcional, la cuina casolana corre el risc d’empobrir-se considerablement. Com sempre, la raó no només és una, però la fonamental és que cada dia es cuina menys a casa. Precuinats, ”take away”, el wok de la cantonada, ens faciliten la vida, però trenquen el fràgil sistema de transmissió de la cultura culinària. El Gran Engany que ara estem patint en altres ordres de la vida, no és aliè a aquest problema: “Del congelador a la...

Verdi, Giusseppe. La Traviata. Òpera en tres actes. Llibret de Francesco Maria Piave basat en La dame aux camélias d’Alexandre Dumas, fill. Hamburg : Polydor, cop. 1977 …Estima’m com jo t’estimo ! Li diu Violetta Valery al seu amant Alfredo Germont, quan està a punt d’abandonar-lo per la pressió d’una societat que no acceptava la relació d’una “traviata” (esgarriada, cortesana, prostituta de luxe, en definitiva) amb un jove petit burgès. Però Alfredo mai podrà estimar-la com  ella l’estima. Alfredo és una mena de vividor amb bones intencions, un  nen petit que es pensa que amb la seva pensió de casa...

Mozart, Wolfgang Amadeus; adaptació de Joan de Déu Prats; il·lustracions Joma. La flauta màgica. Barcelona : Hipòtesi, 2005 “Una vegada, en un país llunyà, hi havia un príncep molt valent que va sortir de cacera. Es deia Tamino i de sobte es va veure atacat per un serp ferotge. Quan estava a punt de morir, la Reina de la Nit i les seves tres serventes el van salvar. Com a premi li va demanar que alliberés a la seva filla Pamina, segrestada per Sarastro, Gran Mestre del Sol. Per ajudar-lo, el va acompanyar l’ocellaire Papageno i la seva flauta màgica…...