Fernández, Enrique. Aurore. Barcelona: Norma, cop. 2012

Aurore ens porta a un imaginari nord habitat per uns éssers primitius, uns homes i unes dones d’estètica inuit, fets a viure en plena harmonia amb el món espiritual i amb les forces tel·lúriques que els guien i orienten. En el moment en què comença aquesta història es troben immersos en una profunda crisi, els homes i els deus s’ han abandonat mútuament. El adults del poblat se senten totalment traïts i cada dia que passa estan més perduts i desorientats, no saben cap a on tirar. L’Aurore, serà la clau per capgirar el rumb dels esdeveniments, per sort compta amb la guia i l’ajuda d’Okko, un esperit que té forma de llop i és posseïdor una saviesa de sentit de l’humor molt especial. I amb aquests fils, l’autor va teixint aquesta història.

I a causa d’una crisi de valors, aquests dos mons queden dividits, el món  del dia a dia per un costat i la connexió espiritual amb els esperits antics de la terra de l’altre. Per un accident, una nena d’aquest poblat anomenada Aurore queda atrapada entre aquests dos mons i el xaman de la tribu aprofita per a demanar-l’hi que faci una cosa per a tornar a connectar-los, encara que sigui només una cançó, l’experiència d’una nena per tornar a conèixer i recordar aquest dos mons des del principi i reflectir-ho en una cançó que serà recordada per les generacions que han de venir

Així ens presenta l’Enrique Fernández l’argument del seu còmic, he volgut reproduir fil per randa les paraules de l’autor perquè reflecteixen molt bé la innocència i la lleugeresa i la pressa que l’autor, més acostumat a treballar per a un públic adult, ha  utilitzat per apropar-se ara al públic infantil que potser porta massa ràpid al desenllaç. Tot i això, l’enfocament i els diàlegs s’adapten prou bé al tempo de la història que, entre d’altres coses, ens explica un ritus de pas d’una nena cap a l’adolescencia i que navega suament a través de les vinyetes on manen unes il·lustracions molt treballades i un tintatge que, tot i ser totalment digital, aconsegueix transmetre una forta càrrega dramàtica.

No obstant això, la millor presentació per a aquest àlbum és, sense cap mena de dubte, la fantàstica portada d’Aurore, que enamora a primera vista i que és l’aperitiu per a les magnífiques il·lustracions que trobem quan girem full. I és que l’autor, que ha treballat també al món de l’animació, arrodoneix l’ambientació màgica de l’àlbum que farà les delícies de tothom que gaudeixi amb les pel·lícules dels estudis Ghibli, especialment l’imaginari d’Hayao Miyazaki de qui l’autor es declara fan incondicional i en qui reconeix haver-se inspirat.