nomina nuda

Castellet, J.M. Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos Barcelona: Edicions 62, 2009 Fa uns dies, al pregó de la lectura que les Biblioteques de Barcelona organitzem per Sant Jordi, Josep Maria Castellet reivindicava el paper del lector creatiu. Aquell lector que, des de la llibertat i la imaginació, crea un món nou en cadascuna de les seves lectures. Crear mons, ordenar-los i explicar-los és el que ha fet, durant més de cinquanta anys, aquest editor i crític amb les literatures catalana i castellana, portant-les des de la grisor dels temps de la dictadura al camí ample de la...

Régine Pernoud Leonor de Aquitania Barcelona: Acantilado, 2009 Sovint, quan es parla d’un nom propi de la història, es tendeix a l’abús dels  qualificatius “excepcional”, “insòlit” o “extraordinari” per justificar la importància del personatge. A la biografia d’Elionor d’Aquitània, se li poden aplicar tots tres adjectius sense por a caure en l’exageració. ¿Com explicar, altrament, la trajectòria vital d’una dona que va passar dels vuitanta anys en una època en la qual l’esperança de vida fregava els quaranta, que va ser esposa dels dos monarques més poderosos del moment i mare d’altres dos reis? Molt s’ha escrit sobre Elionor; tant,...

Ginzburg, Carlo. El queso y los gusanos: el cosmos según un molinero del siglo XVI. Barcelona: Península, 2001 Menocchio fou un moliner d’un poblet del nord d’Itàlia que, com tots els seus veïns, havia de viure i morir en l’anonimat si no s’hagués creuat al seu camí la Inquisició. El seu pecat era gros: llegia i, encara pitjor, es repensava el món a partir de les seves lectures i l’explicava com un gran formatge podrit -el caos inicial- d’on van néixer els homes, els àngels i Déu, de la mateixa manera que ho fan els cucs. Menocchio va pagar cara la seva gosadia, a la foguera.

...